Fracassen els intents d'Eduardo Zaplana d'anul·lar el cas Erial

ValènciaEl tribunal de l'Audiència Provincial de València que jutja l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana i altres 14 persones per una suposada trama de cobrament de comissions il·lícites i blanqueig de capitals que s'hauria originat amb la privatització de la ITV i les concessions dels parcs eòlics del País Valencià, ha rebutjat els intents de la defensa de l'excap del Consell d'anul·lar la causa i traslladar-la a l'Audiència Nacional.

El president de la sala, el magistrat Pedro Castellano, ha donat per vàlids els documents que van ser trobats de manera casual i que van donar origen a la causa. Es tracta d'uns fulls descoberts durant un registre policial del despatx de Ramiro Blasco –exadvocat de Marcos Benavent, l'exgerent de l'empresa pública de la Diputació de València Imelsa–. Els documents, anomenats papers del sirià, haurien arribat a les mans del també conegut com a ionqui dels diners a través d'un imam d'aquest país del Pròxim Orient que els hauria trobat amagats en el pis en el qual vivia a València i on abans havia viscut Zaplana. Segons la Guàrdia Civil, en aquests fulls es detallen com les concessions públiques del pla eòlic i les llicències d'ITV eren atorgades a empreses del grup Sedesa, propietat de la família Cotino, a canvi de comissions.

El lletrat de Zaplana, Daniel Campos, ha demanat la nul·litat del procés i ha qualificat de "pomposa i quasi ridícula" la denominació de "full de ruta" que va fer la Guàrdia Civil dels papers del sirià. Campos ha qualificat d'"aberrant" que es pugui entrar en el despatx d'un advocat i confiscar documents.

Després d'escoltar els arguments del lletrat i del ministeri fiscal, que ha defensat l'actuació de la Guàrdia Civil, el president de la sala ha avançat que dona per bona la prova i ha comunicat que justificarà la seva decisió en la futura sentència.

Pedro Castellano tampoc ha acceptat la petició de la defensa de Zaplana perquè la causa es jutgi a l'Audiència Nacional. El lletrat de l'expresident valencià ha justificat la demanda perquè els delictes més greus de tots els que s'investiguen, els de blanqueig i suborn, s'haurien comès a l'estranger, en concret a Luxemburg. A més, també ha adduït que causes semblants com Emarsa, Púnica, Lezo o Gürtel s'han jutjat a l'Audiència Nacional.

Els arguments de Campos els ha rebutjat el fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, que ha defensat que "els fons es traslladaven a Luxemburg, però el suborn es cometia ací, en la Comunitat Valenciana, a la ciutat de València, que és on es concertaven eixes contractacions públiques". Així mateix, ha assenyalat que el delicte més greu al qual s'enfronta Zaplana és el de suborn, i que "les proves materials" es van trobar a València. De nou, el president de la sala ha rebutjat la petició de l'advocat de l'expresident valencià i ha avançat que justificarà la seva decisió en la futura sentència.