La fiscalia rebutja els recursos d'ACS i defensa que el projecte Castor va posar en risc els municipis pròxims

Argumenta que l'actuació d'Escal UGS davant dels sismes estava lluny de ser eficaç i transparent

El magatzem de gas Castor, situat davant la costa de Vinaròs, a Castelló. / ACN
Acn / Ara
20/11/2019
3 min

VinaròsLa fiscalia s'ha oposat als recursos presentats per l'empresa Escal UGS SL, de la qual és propietària en un 66,67% ACS, la companyia que presideix Florentino Pérez, i pels directius Recaredo del Potro, expresident d'Escal UGS i José Luis Martínez Dalmau, exconseller delegat, per evitar ser jutjats per un presumpte delicte ambiental per seguir amb la injecció de gas en el magatzem Castor malgrat ser advertits d'un augment de la sismicitat en la zona. En l'escrit de resposta als acusats, al qual ha tingut accés l'agència ACN, el ministeri públic reitera que l'actuació dels principals directius de l'empresa i de la companyia durant les injeccions de gas al magatzem submarí en la primera meitat de setembre del 2013 no va ser "ràpida, eficaç i transparent".

En la mateixa línia apuntada pel titular del jutjat número 4 de Vinaròs (Baix Maestrat), la fiscal de medi ambient, Dolores Ofrecio, manté que l'actuació dels investigats va posar en perill la integritat i el paisatge vital de la població de les Terres del Sénia. "El delicte ambiental és d'un perill hipotètic o potencial a mig camí entre l'abstracte i el concret, però en el present cas la intranquil·litat i el desassossec que van generar en les poblacions pròximes a la plataforma ha permès acreditar un risc concret", argumenta la fiscal, que apel·la al dret de la ciutadania a viure en un medi ambient "protegit".

Ofrecio destaca que els responsables del projecte Castor van ser requerits per l'administració el 13 de setembre, quan ja coneixien que l'actuació de l'empresa provocava terratrèmols, i subratlla que els alts directius no van considerar necessari prendre "cap altra mesura" més enllà de veure "l'evolució dels esdeveniments". "Als correus no es fa referència als sismes com a motiu per rebaixar el cabal i en les dades diàries els sismes no apareixen enlloc", certifica.

La fiscal també rebutja que la decisió de l'empresa de reduir el cabal d'injeccions de gas "no es pot considerar eficaç" perquè "el que era alarmant era la freqüència de moviments, no la seva intensitat". Ofrecio també emfatitza que la mesura va ser "tardana" i "contrària a tota norma de cautela i prudència".

Dolores Ofrecio també mostra la seva contrarietat davant el fet que amb la injecció paralitzada durant tot el dia 11 de setembre es registressin fins a 19 sismes, i que això no evités que l'endemà es tornessin a injectar els cabals màxims previstos, de fins a vuit milions de metres cúbics diaris, com ja s'havia fet els dies 5 i 6 i a partir dels quals es va desencadenar l'onada sísmica. "La situació era anormal, suficient perquè s'activés el pla de risc sísmic i requeria mesures excepcionals, la freqüència dels sismes ja alertava que els moviments eren deguts a les falles, fet pel qual se'ls havia exigir la màxima cautela", sentencia la fiscal.

Recurs de l'Associació d'Afectats per la Plataforma Castor

El ministeri públic també critica els informes encarregats per Escal UGS SL i li retreu que no va tenir en compte "el grau d'incertesa associat a aquests estudis". En aquest context, l'escrit de la fiscalia fa una relació de tota la normativa de seguretat referent al sector dels hidrocarburs i la gestió de substàncies perilloses, en aquest cas el gas natural, que obligava expressament l'exconcessionària a prevenir accidents i minimitzar els possibles impactes, segons va quedar plasmat en les autoritzacions administratives i en la mateixa Avaluació d'Impacte Ambiental.

Finalment, el ministeri públic impugna el recurs presentat per l'acusació particular que exerceix l'Associació d'Afectats per la Plataforma Castor (Aplaca), pel fet d'haver-la omès en la mateixa interlocutòria judicial i sosté que, en el cas que es confirmi, podrà formular també les seves conclusions provisionals. De fet, retreu la "inactivitat" d'aquesta plataforma i li retreu que les seves peticions s'hagin centrat en la petició de fiances i sol·licitud de pòlisses de responsabilitat civil, "que han sigut resoltes", sense que "es coneguin les filiacions dels perjudicats ni s'hagi aportat cap prova dels danys morals que diuen reclamar".

stats