L'extrema dreta fracassa en l'intent d'evitar la retirada d'una creu franquista a Castelló de la Plana

ValènciaL'Ajuntament de Castelló de la Plana ha retirat la creu del Parc Ribalta que s'ha recol·locat l'esplanada de l'església de Sant Tomàs de Vilanova, al barri de Rafalafena. L'objectiu de l'actuació ha estat traslladar el símbol d'un espai públic a un de religiós i privat.

Les tasques van començar a l'agost, però es van aturar per la renúncia de l'empresa que havia de fer les obres. La companyia va expressar el seu temor a ser demandada per les entitats que han judicialitzat l'actuació, com la Fundació Espanyola d'Advocats Cristians. Finalment, aquest dimecres, es va començar a retirar la creu.

Els operaris no van poder actuar amb tranquil·litat: desenes de persones es van concentrar al Parc Ribalta per protestar en contra del canvi. Alguns van insultar i amenaçar reiteradament els membres de la corporació local, i només la presència policial va evitar que els regidors i treballadors municipals fossin agredits. Entre les persones que van insultar els representants públics hi havia Rafael Suay, un ciutadà molt proper a l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra. De fet, Suay és conegut per acompanyar el també exdirigent del Partit Popular en nombroses de les seves declaracions judicials.

Per defensar la retirada de la creu i el compliment de la llei de memòria democràtica del País Valencià, aquest dimecres dirigents de partits i organitzacions progressistes van acudir al Parc Ribalta. Entre ells, representants del PSPV, Compromís, Podem, Esquerra Unida, UGT, CCOO, el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i les associacions Cosa Nostra Castelló Antifa Social Club i Conlloga Muixeranga, a més de nombrosos ciutadans. 

Originàriament, la creu del Parc Ribalta homenatjava els soldats franquistes morts durant la Guerra Civil, però l'Ajuntament de Castelló de la Plana, l'any 1979, la va ressignificar perquè reconegués totes les víctimes de la dictadura. Malgrat aquest canvi, la conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica va elaborar un informe en què en reclamava la retirada adduint que la creu s'havia mantingut com un símbol del bàndol feixista i havia congregat periòdicament actes en record del franquisme i els seus dirigents.