Escola Valenciana i l'STEPV al·leguen que la reforma de la llei de plurilingüisme discrimina els estudiants de zones castellanoparlants

ValènciaEscola Valenciana i el Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) han presentat una bateria d'al·legacions a la reforma de la llei de plurilingüisme de la Generalitat Valenciana. Consideren que va en contra de normatives com la llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) o l'Estatut i, a més, suposa "una discriminació" per als estudiants de zones castellanoparlants, ja que "el coneixement del valencià comporta més oportunitats en l'àmbit acadèmic, laboral, social i cultural", subratlla la presidenta d'Escola Valenciana, Alexandra Usó. 

Aquestes al·legacions s'han presentat després que, dins de l'avantprojecte de la llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat per al 2024 (llei d'acompanyament) s'hagi inclòs la possibilitat que, a partir del curs escolar 2024-2025 i en zones de predomini lingüístic castellà, el valencià deixi de ser llengua vehicular obligatòria d'assignatures diferents de la de llengua. És a dir, als municipis castellanoparlants desapareixerà l'obligatorietat d'impartir almenys un 25% dels continguts en valencià.

Aquesta modificació, a més, permet que els estudiants castellanoparlants puguin rebre tot l'ensenyament en castellà –ni tan sols rebrien l'assignatura de valencià, perquè l'exempció continua vigent–. Mentrestant, els alumnes valencianoparlants no podrien rebre l'ensenyament completament en valencià, la seva llengua, perquè, a més de l'assignatura de castellà –de la qual no hi ha possibilitat legal de quedar exempts– estarien obligats a cursar un 25% de les matèries en castellà.

Així mateix, les al·legacions afirmen que la disposició atorga als consells escolars i als titulars de centres privats unes competències que no estan reconegudes per la normativa que regula els centres educatius i els òrgans de representació dels consells i, per tant, seria contrària a llei. De fet, han criticat que la mesura no està basada en cap criteri pedagògic ni lingüístic, i s'insta el Consell a “veure les llengües com a ponts”, entenent que "més coneixement suposa més oportunitats per a l'alumnat".