Entra en vigor la llei de senyes d'identitat valenciana que pot sancionar entitats a favor de la unitat del català

ValènciaLa llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d'identitat del poble valencià ha entrat en vigor aquest divendres després que ahir fóra publicada al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV). Aprovada amb els únics vots del PP a les Corts Valencianes –l'oposició considera que la llei fomenta la divisió entre els valencians–, la norma crea un observatori que vigilarà i revisarà que cap subvenció es destine a associacions, entitats o actes que vagen en contra de les senyes que defineix la llei, sent la més important de totes segons l'articulat la llengua valenciana, que defineix com una llengua "amb caràcter individualitzat respecte altres llengües de l'Estat".

Això vol dir, que aquest observatori podrà sancionar aquelles entitats que, d'acord als principis filològics, reconeguen la unitat del català. En aquest observatori s'inclouen entitats contràries a la unitat de la llengua catalana i s'exclou la màxima autoritat en matèria lingüística prevista a l'estatut valencià, com és l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). La llei també reconeix la capacitat docent d'entitats blaveres com la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, que a més la llei eleva a institucions consultives de la Generalitat tot i regir-se per unes normes ortogràfiques diferents a l'AVL.

La llei compta amb cinc títols i 36 articles, amb l'objecte de "reconèixer i establir els mecanismes necessaris per a la promoció i difusió de les senyes d'identitat del poble valencià, mitjançant la determinació d'un marc jurídic que permeti adoptar les mesures i emprendre les accions que siguin necessàries o convenients per defensar, salvaguardar i divulgar, amb la finalitat de garantir la seva preservació i facilitar el seu coneixement i valoració tant dins com fora del territori de la Comunitat Valenciana".

L'article 6 assenyala que es reconeixen com a senyes d'identitat del poble valencià la llengua valenciana i els seus usos; el Segle d'Or de la llengua valenciana; els Reials Monestirs de Santa Maria del Puig i Santa Maria de la Valldigna; l'Arxiu de la Corona d'Aragó; el 9 d'octubre; Els Furs i el Dret Civil Foral Valencià; els béns de la Comunitat declarats patrimoni de la Humanitat; les bandes de música; el cant d'estil i el folklore valencià; els esports autòctons; les festes tradicionals; els festejos taurins tradicionals; les manifestacions religioses arrelades en la nostra tradició; la gastronomia i productes autòctons; i la indumentària típica.

La norma, en el seu article 7, dóna una especial rellevància a la llengua valenciana com a principal senya d'identitat, i la llengua pròpia i la llengua oficial, igual que el castellà. A més, s'indica que el respecte al valencià implica "defensar la seua individualitat respecte a les altres llengües de l'Estat i el seu valor com a patrimoni propi i exclusiu del poble valencià".

Així mateix, assenyala que les institucions de la Generalitat Valenciana, altres administracions públiques, sistema educatiu, mitjans de comunicació o entitats que comptin amb finançament públic han d'adequar les seves actuacions al ple respecte de la llengua valenciana. El seu incompliment determinarà l'adopció de les mesures necessàries per part de la Generalitat Valenciana per al cessament de l'actuació.

Els articles 8 a 14 fan una crida a la col·laboració de les entitats locals i de les persones físiques i jurídiques a l'hora de defensar i protegir les senyes, mentre que els articles 15 a 17 tracten d'incentivar la realització d'activitats d'estudi i investigació.

La llei, en l'article 22, estableix que la Generalitat Valenciana orientarà la seva activitat de foment de manera que la realització d'actuacions de protecció, promoció i difusió de les senyes d'identitat del poble valencià sigui un objectiu prioritari de les convocatòries públiques de subvencions.

A més, afegeix que en les bases de cadascuna de les convocatòries de subvencions públiques dels subjectes inclosos en el sector públic valencià s'incorporarà, com un supòsit de pèrdua del dret al cobrament de la subvenció i de reintegrament de la mateixa, que la subvenció siga destinada a la realització d'una activitat, o al compliment d'una finalitat, que "manifestament suposen un greuge o menyspreu cap a les senyes d'identitat del poble valencià".

Observatori

Per la seua banda, en el títol IV, els articles 25-36 ressenyen la creació d'un Observatori independent, el qual es regula, en l'essencial, la seua naturalesa, funcions, estructura organitzativa, composició i règim de funcionament. Es tracta d'un òrgan col·legiat de caràcter consultiu, adscrit a la conselleria de Governació que té atribuïdes les competències en matèria de desenvolupament estatutari. Entre les seues funcions destaquen la protecció, defensa, revaloració i difusió de les senyes d'identitat.

L'Observatori s'integra per la persona de la conselleria que té atribuïdes les competències en matèria de desenvolupament estatutari i que ostentarà la presidència; la persona titular de la secretaria autonòmica a la qual li correspondrà la vicepresidència; el Tribunal de les Aigües; la Junta Rectora del Patronat del Misteri d'Elx; Patronat de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí; Federació de Pilota Valenciana; la Federació de Pilota Valenciana de la Comunitat Valenciana, la Federació de Colombicultura; Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana; Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana; Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer; i la persona titular de la direcció general competent en matèria de protecció, defensa, revaloració i difusió de les senyes d'identitat del poble valencià que ostentarà la secretaria. Així mateix s'integren Lo Rat Penat i Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, entitats que defensen la singularitat de la llengua valenciana diferenciada del català.

Els bous al carrer, protegits

D'altra banda, la llei dedica disposició addicional única als festejos taurins. D'aquesta manera, es declaren patrimoni cultural valencià, com bé d'interès cultural Immaterial (BIC), de conformitat amb el que disposa la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, els bous al carrer.