Entitats en defensa del valencià reclamen flexibilitzar l'aplicació de la llei de plurilingüisme

Denuncien que la norma aprovada el 2018 suposa un retrocés perquè elimina les històriques línies en català i demanen una nova llei

Un grup d'alumnes, durant una classe
Ara
02/06/2021
2 min

ValènciaEl sindicats Intersindical Valenciana i COS, la Plataforma per la Llengua, els sindicats d'estudiants BEA i SEPC i els col·lectius Decidim-JoDaD i Acontracorrent han fet públic un comunicat en què reclamen a la conselleria d'Educació, Cultura i Esports que flexibilitzi l'aplicació de la llei de plurilingüisme i que permeti que en el curs 2021-22 els centres que actualment tenen línies en valencià mantinguin l'ús del català com a llengua vehicular en totes les matèries no lingüístiques, tal com fan ara. "L’administració ha d’arbitrar els procediments normatius per garantir l'ús del valencià com a llengua vehicular i evitar el retrocés que, en aquests centres, suposa l’aplicació de la llei de plurilingüisme", han emfatitzat les entitats signats.

La nova norma, ja vigent a primària i que començarà a aplicar-se a secundària a partir del curs vinent, estableix un mínim d'un 25% d'hores lectives en valencià i castellà i entre un 15% i un 25% en anglès. A partir d'aquest límit, és el centre educatiu el que ha de fixar els percentatges de cada llengua vehicular, que en el cas del català i el castellà no poden superar el 60%. A més, tot i aprovar el seu ús com a llengua vehicular, no elimina l'exempció de l'estudi de l'assignatura de català vigent des del 1983 per a vuit comarques on el valencià no s'ha parlat mai o va desaparèixer abans del segle XX. D'aquestes vuit, gairebé l'única on hi ha una forta resistència a l'increment de la docència en català és el Baix Segura.

Les organitzacions han afegit que la norma suposa "un pas endarrere als centres que tenien les anomenades línies en valencià [equivalents a la immersió lingüística]" i han defensat que "no es pot posar [el català] al mateix nivell que el castellà, ja que el valencià és la llengua minoritzada i, com a tal, pateix un procés de substitució lingüística que cal revertir". És per això que consideren necessari que el valencià sigui la llengua vehicular als centres educatius, des de l’educació infantil fins a la universitat", han resumit.

Les entitats signants, entre les quals no hi ha organitzacions estretament vinculades a la defensa de la llengua com Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià, han reclamat "la promulgació d’una nova llei de plurilingüisme, adaptada a la LOMLOE [la nova llei d'educació aprovada recentment pel Congrés de Diputats], que potenciï el valencià i garanteixi que el català sigui la llengua vehicular de tot el sistema educatiu valencià. En aquest sentit, han explicat que ja treballen en la convocatòria de mobilitzacions per demanar que la Generalitat atengui les seves reivindicacions.

Malgrat aquests desigs, fonts del Sindicat d'Ensenyament del País Valencià, que aquest dimarts es va reunir amb representants de la conselleria, han explicat que Educació els ha traslladat que no té previst modificar la norma. Això sí, assessorà els centres perquè els que actualment tenen línies en valencià en mantinguin "el màxim d’hores", dins dels límits que fixa la llei.

stats