Les quatre claus que expliquen la derrota de l'esquerra al País Valencià
L'onada dretana, la desmobilització progressista i el llistó electoral del 5% posen fi al govern del Botànic
ValènciaUna derrota electoral no s'explica mai per una única causa. Tampoc la de l'esquerra valenciana d'aquest mes de maig del 2023, que posa fi a vuit anys de govern del PSPV, Compromís i Unides Podem - Esquerra Unida. En el cas del Botànic, la davallada s'ha produït per quatre motius principals: l'onada dretana estatal i el seu monopoli del debat públic, la concentració del vot conservador en el Partit Popular –premiada per la llei electoral–, la incapacitat d’UP-EU per superar el llistó electoral del 5% i la desmobilització de part de l'electorat progressista, crític amb una gestió del Botànic menys transformadora del que haurien desitjat.
Abans de continuar amb l'anàlisi, repassem primer les dades. Al País Valencià, el PP ha aconseguit el 35% dels sufragis i 40 diputats (+21); el PSPV, el 28% i 31 (+4); Compromís, el 14% i 15 (-2); Vox, el 13% i 13 (+3), i Unides Podem - Esquerra Unida, el 3,5% i 0 (-8). Ciutadans, amb l'1,4% dels vots, tampoc no ha obtingut cap representant. Si ho analitzem per blocs, el conservador ha assolit 52 escons i el progressista 47, just el contrari d'ara fa quatre anys.
I quines han estat les raons d'aquest resultat? La primera, l'onada dretana estatal i el fet que l'anàlisi de la gestió del govern valencià hagi quedat relegada pel debat sobre polèmiques com la relació entre Podem i Sumar, l'aprovació de la llei del només sí és sí o els pactes del PSOE amb EH-Bildu. Per a molts votants, el cap del Consell, Ximo Puig, s'havia convertit, simplement, en el representant del sanchisme al País Valencià. S'ha produït la paradoxa que ha perdut la majoria un executiu que, segons l'últim baròmetre del CIS, tenia una valoració "bona" o "molt bona" i que ha estat capaç d'aconseguir fites industrials com l'arribada de la factoria Volkswagen a Sagunt o d'incrementar notablement les polítiques socials.
El segon motiu ha estat la concentració del vot conservador en el PP. Els populars han sumat 354.000 sufragis, la major part dels 470.000 que va obtenir Ciutadans ara fa quatre anys. La resta dels suports de Cs han anat a parar a la cistella de Vox, que n'ha afegit 21.000, i del PSPV, que creix en 48.000, un increment, els dels socialistes, que també es produeix a costa d'UP-EU i de Compromís. Si sumem les paperetes que han aconseguit incorporar PSPV, populars i Vox als 36.000 obtinguts per Ciutadans aquest 2023, obtenim un resultat de 459.000, gairebé els 470.000 de la formació taronja d'ara fa quatre anys.
El tercer element ha estat la desmobilització de l'electorat d'esquerres amb una participació que ha passat del 73,72% al 69,01% -ara fa quatre anys els comicis autonòmics es van beneficiar de la coincidència amb les eleccions estatals-. El 2019 els partits progressistes van sumar 1,3 milions de vots enfront dels 1.125.000 d'aquest 2023. De fet, la dreta i l'extrema dreta ni tan sols han hagut d'igualar el resultat d'ara fa quatre anys, quan ja van quedar-se amb 40.000 sufragis menys que el Botànic -ara la diferència ha estat de 75.000 paperetes a favor del bloc conservador-. Si aleshores entre PP, Ciutadans i Vox van recollir 1.260.000 vots, ara s'han quedat en 1.200.000.
Finalment, hi ha la baixada de Compromís i Unides Podem - Esquerra Unida. Els valencianistes han aconseguit 94.000 vots menys i han acusat la pèrdua de la seva cap de cartell i un dels seus principals actius, Mónica Oltra. Per la seva banda, la coalició lila ha vist desaparèixer 130.000 sufragis: ha passat 215.000 paperetes a 85.000. La candidatura encapçalada per Héctor Illueca i Rosa Pérez Garijo no ha pogut superar el llistó electoral del 5%, una barrera que la majoria progressista va intentar rebaixar en tres ocasions durant les últimes dues legislatures, però va topar sempre amb la negativa de Ciutadans.