Demanen imputar Mónica Oltra en el cas que investiga si el Consell va ocultar els abusos del seu exmarit a una menor tutelada

ValènciaEl magistrat Vicente Ríos, titular del jutjat d'instrucció número 15 de València, ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) la imputació de la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, en la causa que investiga si el departament que dirigeix la líder de Compromís va ocultar els abusos sexuals de l'exmarit d'Oltra a una menor tutelada. La petició, que inclou la sol·licitud que el TSJPV assumeixi el procés, es produeix per la consideració d'aforada de la vicepresidenta, que a més de membre del Consell és també diputada de les Corts Valencianes.

Segons el magistrat, hi ha “indicis racionals i sòlids” de la participació d'Oltra en la investigació “parajudicial” que hauria dut a terme la conselleria i per la qual ja hi ha imputats 13 alts càrrecs de la conselleria i treballadors del centre on residia la menor. L'instructor considera que ja no pot “progressar en la investigació” sense que la vicepresidenta del Consell declari com a investigada.

En la resolució de Ríos, feta pública aquest divendres pel TSJPV, el jutge explica que creu que "no va existir en la conselleria cap voluntat real d'esclarir els fets, sinó, tot el contrari, d'ocultar-los, amb una mera aparença d'actuacions dirigides a esclarir-los". "Com podien ser esclarits si mai ningú va preguntar a la nena sobre els fets en el CAM [centre d'acolliment per a menors] ni en la conselleria?", es pregunta el magistrat.

Des del departament que encapçala Oltra, han defensat de forma reiterada que no es va obrir una investigació per qüestionar la credibilitat del testimoni de la menor, sinó per esbrinar què havia fallat perquè fins aleshores ningú hagués cregut a la nena. La conclusió de l'informe va ser que el testimoni de la menor no era creïble.

En el seu escrit, Vicente Ríos afegeix que "no pot negar-se que els fets afectaven de forma molt rellevant Oltra no sols en l'àmbit personal, com és obvi, sinó també en el de les seues responsabilitats polítiques, davant la manca de qualsevol protocol en la conselleria per procedir en supòsits tan greus com el de l'abús sexual continuat d'una nena tutelada".

"No pense dimitir"

Després de conèixer la resolució del magistrat, els partits de l'oposició en les Corts Valencianes han tornat a reclamar queOltra deixe el Consell. Per a la portaveu del Partit Popular, María José Catalá, a la líder de Compromís "no li queda un altre camí que la dimissió". "Per dignitat, coherència i respecte a la institució que representa, Mónica Oltra està inhabilitada per seguir al capdavant de les polítiques socials i de menors de la Comunitat Valenciana", ha conclòs Catalá. En la mateixa línia, la portaveu de Ciutadans, Ruth Merino, ha qualificat d'"inadmissible" que Oltra "no hagi demanat perdó" i "segueixi encara aferrada al càrrec" malgrat "els indicis i sospites" que existeixen sobre la seva "nefasta gestió i presumpte encobriment" en aquest cas. "Si ella no dimiteix, és el president de la Generalitat, Ximo Puig, el que ha de destituir-la immediatament", ha defensat.

Mónica Oltra ha descartat aquest divendres dimitir i ha afirmat que la decisió del magistrat és la pròpia “d’una d’investigació exhaustiva”. La consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha afegit que compareixerà davant del jutge per "explicar el que sempre" ha explicat, atès que "la veritat només té un camí”. Sobre les peticions de dimissió fetes per l’oposició, Oltra ha respost que no pensa dimitir “ni per això, ni a petició del PP”.

Sempre que li han preguntat si tenia notícia de la investigació que va dur a terme la seva conselleria abans que la justícia fos coneixedora dels fets, la líder de Compromís ha assegurat que es va assabentar del cas per la seva condició d'exdona del condemnat i no pel seu càrrec, quan la van avisar per telèfon que havia arribat una citació judicial per al seu exmarit al domicili familiar el 4 d'agost del 2017, és a dir, sis mesos després dels fets. Amb tot, la cap d'Igualtat i Polítiques Inclusives sí que ha admès l'errada del sistema de protecció per no haver informat automàticament del cas la Fiscalia i l'ha atribuït a un protocol heretat de l'etapa de govern del Partit Popular i que ja s'ha esmenat.

Origen del cas

La investigació té el seu origen en l'any 2016, quan Luis Eduardo Ramírez, aleshores marit d'Oltra, era educador d'un centre públic d'acolliment i va abusar d'una menor. Després d'un primer judici l'any 2019, que fou anul·lat perquè el tribunal no tingué en consideració dos informes que posaven en dubte la credibilitat del testimoni de la víctima, el març del 2021 es va repetir el procés amb un pronunciament del tribunal molt similar al primer, i es va fixar per a l'agressor una condemna de cinc anys de presó. La sentència, que va ser confirmada íntegrament pel TSJPV el setembre del 2021, tot i que ha sigut recorreguda davant el Tribunal Suprem, va considerar provat que la jove, nascuda el dia 28 de maig del 2002, va patir abusos.

La causa contra la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives es va iniciar quan l'associació Gobiérna-te, de l'exdirigent de Vox Cristina Seguí, es va querellar contra Oltra. Tot i que en un primer moment la querella va ser desestimada pel jutge, finalment, la secció quarta de l'Audiència Provincial de València -a instàncies de la defensa de la menor, exercida per l'advocat José Luis Roberto, líder del partit ultra España 2000- va ordenar la seva reobertura per investigar la suposada omissió per part de la conselleria del deure de custòdia i protecció, i per determinar si es va produir un delicte en l'elaboració de l'informe intern -que desacreditava la versió de la víctima- sobre els fets.