Creix l'enfrontament territorial per l'ús de l'aigua del Tajo

ValènciaA un costat els regants, empresaris i governs del País Valencià, Múrcia i Almeria. A l'altre, els seus homòlegs castellanomanxecs i madrilenys, a més de l'executiu espanyol. Aquests són els dos bàndols de la cada cop més probable guerra per l'aigua del riu Tajo.

La imatge s'ha produït aquest matí a Madrid amb motiu de la concentració –la segona protesta des del 2021– duta a terme a la porta del ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per reclamar que es garanteixin les transferències hídriques del centre al sud-est peninsular, en la qual han participat organitzacions de pagesos i representants polítics i econòmics dels tres territoris receptors.

L'enfrontament ja s'ensumava el 2021 quan es van iniciar les negociacions per reduir les aportacions del transvasament Tajo-Segura. Una proposta que, amb l'oposició dels governs valencià, murcià i andalús, es va aprovar al juliol. Ara, el conflicte s'ha agreujat en fer-se públic l'esborrany del reial decret de l'executiu espanyol –en aquests moments l'avalua el Consell d'Estat– que inclou fixar un cabal ecològic per al Tajo de 8,65 metres cúbics per segon en el tram que discorre per Castella-la Manxa. Es tracta d'un increment que pot reduir els cabals que s'acumulin als embassaments i, en conseqüència, minvar els recursos disponibles per transferir.

Segons la ministra Teresa Ribera, la mesura es pren en aplicació de cinc sentències del Tribunal Suprem que van condemnar l'Estat perquè no existia un cabal ecològic per al riu i davant la necessitat d'adaptar-se a la futura reducció de l'aigua disponible. Aquest escenari l'ha dibuixat l'Agència Estatal de Meteorologia i l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, que ha destacat que l'escalfament global i l'augment de les sequeres i de les precipitacions torrencials pot provocar una reducció dels recursos hídrics del Tajo d'entre un 3% i un 8% en el període 2010-2040.

La vicepresidenta tercera del govern espanyol també ha demanat que no es torni a "una guerra de l'aigua" i ha denunciat que s'està produint "una tergiversació de la realitat a favor d'un territori, amb determinades pancartes de determinats grups polítics", en la qual, es faci el que es faci, "sempre hi ha una diana a la qual disparar".

Incompliment dels acords del Consell Nacional de l'Aigua

Els arguments de Ribera no han convençut els regants, empresaris i governs del País Valencià, Múrcia i Almeria, que acusen el govern espanyol de no respectar els acords del Consell Nacional de l'Aigua –òrgan només consultiu– i que al novembre va apostar per no augmentar el cabal ecològic del Tajo de forma fixa, sinó fer dependre l'increment de l'aigua existent en cada moment.

Segons ha manifestat aquest dimecres la consellera d'Agricultura del govern valencià, Isaura Navarro, la Generalitat no renunciarà "que arribe l'aigua pactada". Navarro també ha defensat que "els rius són de tots" i s'ha oposat als augments dels cabals ecològics "sense cap criteri tècnic". En la mateixa línia s'ha expressat el president de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras, que, sense anar al detall, ha afirmat que el govern de l'Estat "ha de garantir l'aigua a tots els espanyols en les mateixes condicions".

Més conciliadors s'han mostrat des de l'executiu de Castella-la Manxa, que aquest dimecres ha subratllat que estan oberts a assolir un pacte que garanteixi la sostenibilitat i el repartiment de recursos hídrics; això sí, sense renunciar a la implantació dels cabals ecològics. Així ho ha dit la portaveu del govern autonòmic, Blanca Fernández, que en una conferència de premsa a Toledo ha defensat que el seu territori "no vol una guerra de l'aigua" i que està obert a aconseguir un acord nacional "sense partidisme, sectarisme ni egoisme".