Per què la costa sud del País Valencià és un refugi per a la màfia russa?

ValènciaUn clima càlid amb hiverns molt suaus, un sempre efervescent sector turístic en què invertir, una nombrosa població estrangera entre la qual confondre's i una societat que obri els braços i no pregunti massa si les persones que arriben ho fan amb la cartera plena i amb ganes de gastar.

No és estrany que la màfia russa hagi trobat en el sud del País Valencià un refugi on instal·lar-se i fer negocis, més encara si estan a la vora de l'estret, la porta gran d'entrada de la droga a Europa.

Malauradament, la localitat de la Vila Joiosa, veïna de la famosa ciutat de Benidorm, ha estat també on Maksim Kuzminov, el jove pilot rus que va protagonitzar una famosa deserció, va aparèixer mort la setmana passada amb sis impactes de bala. Inicialment, la seva documentació falsa va confondre la Guàrdia Civil, que el va identificar com un ciutadà ucraïnès, però, amb el pas dels dies, fonts properes a la intel·ligència militar d'aquest país han confirmat que la víctima és Kuzminov.

Tot i els perills d'allunyar-se d'Ucraïna, estat que afirma que va oferir protecció al soldat, l'elecció del pilot de traslladar-se al sud del País Valencià tenia la seva lògica. En comarques com la Marina Alta, la Marina Baixa o el Baix Segura, els residents nascuts fora d'Espanya superen el 30%. De fet, només a la província d'Alacant viuen 11.506 persones de nacionalitat ucraïnesa (el 0,61% dels 1,8 milions de la demarcació). Es tracta d'una xifra menor que la dels seus veïns russos, que són 16.543 (0,88%).

Res a veure amb la població britànica, que s'eleva a 72.163 persones (3,95%). Si ens fixem en les ciutats, destaca el cas de Torrevella, on hi ha 3.764 ciutadans nascuts a Rússia per 2.967 ucraïnesos.

A aquestes persones cal sumar els turistes russos que superin els tràmits que la Unió Europea va fixar l'agost del 2022 per restringir la xifra de visats concedits a ciutadans d'aquest país. D'aquesta manera, s'acabava amb el tractat del 2007 signat amb el Kremlin, que facilitava i abaratia l'obtenció del document. Si fins aleshores l'expedició del visat costava 35 euros, a partir d'aquell moment el preu mínim és d'uns 80. A més, també s'ha incrementat la documentació exigida i se n'ha alentit la tramitació.

Els que no han de patir per l'obtenció del visat són els membres de la comunitat russa que resideix a urbanitzacions elitistes com la famosa Altea Hills, que fins i tot compta amb una icònica església ortodoxa de fusta. I és que entre aquestes grans fortunes i d'altres que es troben en zones similars és on, segons la policia, es camufla la màfia. Una mostra és la causa que dirigeix el jutjat d'instrucció número 1 de Benidorm, que té previst jutjar cinc membres d'una organització dedicada al "blanqueig de diners procedents del crim organitzat". Un exemple de la forta penetració de l'organització en la societat valenciana és que en un primer moment es van detenir fins a 23 persones, entre elles, l'inspector de Policia i el responsable de la Guàrdia Civil a Altea, a més de funcionaris i tècnics municipals. També hi havia polítics, com el regidor de Seguretat de Benidorm i el president del Partit Popular de la ciutat costanera.

1997, l'origen

Entre els processats de l'operació destaca l'advocat rus Alexei Xirokov, a qui la instrucció qualifica de "lobista" del PP a la localitat. Al seu costat hi ha Nikolai Mitiurev, captador de clients entre inversors i mafiosos russos i intermediari amb els empresaris espanyols. El tribunal afirma que Xirokov va crear una xarxa de contactes amb càrrecs públics de la província d'Alacant i dels cossos policials per beneficiar els seus clients amb tramitacions de permisos de residència, llicències d'habitabilitat o informació sobre matrícules de vehicles.

La investigació va començar a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció després que es detectessin importants fluxos de diners procedents de Rússia. La xarxa captava "empresaris russos vinculats amb el crim organitzat exsoviètic" per blanquejar diners en construccions i oci a Altea, la Nucia, Eivissa –70 milions d'euros per adquirir el 50% d'Ushuaia Entertainment– i Formentera. Els diners provenien de fons vinguts de societats situades a Emirats Àrabs i d'empreses del sector energètic radicades a Letònia i al Regne Unit.

La d'Altea forma part d'una llista de causes que comença a ser llarga i que arrenca el 1997, quan ja es va detectar la presència al sud del País Valencià de les màfies de l'Est. De fet, el 2005, una operació policial va propiciar la detenció de prop d'una trentena de membres. La cirereta de l'actuació va ser l'arrest a Barcelona de Vasili I., un veí de la localitat del Campello considerat un dels caps més significatius de la màfia russa internacional per les forces de seguretat.