Partits

La controvèrsia entorn del president d'ERPV provoca la suspensió del tradicional Aplec del Puig

Les entitats convocants de la trobada sobiranista han rebutjat compartir la celebració amb una persona investigada per assetjament sexual

Dirigents d'Esquerra Republicana del País Valencià, entre ells, el seu president, Josep Barberà, amb samarreta roja.

ValènciaLa incomoditat que suposa per a diverses entitats compartir un acte amb una persona investigada judicialment per assetjar la seva exparella, com és el cas del reelegit president d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Josep Barberà, ha provocat la suspensió del 65è Aplec del Puig, una cita que el sobiranisme valencià celebra cada any l'últim diumenge d'octubre en la coneguda com a muntanyeta de la Patà.

La decisió l'ha pres la comissió organitzadora formada per ERPV, Bloc i País, el corrent sobiranista de Més-Compromís, Decidim, Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, Jovent Republicà i la Plataforma per la Llengua. A aquestes associacions cal sumar Poble Lliure i el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), que no han volgut signar el comunicat oficial que addueix "problemes organitzatius" de les diferents entitats integrades en la plataforma.

De fet, va ser l'última d'aquestes associacions, el BEA, que mitjançant la seva representació a la Universitat de València, anit va anunciar que es desmarcava de la convocatòria perquè no desitja "participar ni recolzar un espai on participa un partit el president del qual està denunciat per agressions sexuals". També afirmava que no volia ser "còmplice d'un possible cas de violència de gènere".

Tot i l'argumentari fet públic, l'ARA ha pogut confirmar per part de les associacions que formen part de la comissió que el motiu de la suspensió no ha estat cap element organitzatiu, com afirma el comunicat, sinó la incomoditat que ha generat la presència de Barberà a l'acte, i que això les va impulsar a reclamar al partit independentista la cancel·lació de l'aplec. Des d'ERPV han explicat que entenen la petició de la resta d'organitzacions. "No volem exposar-les a la pressió i a tot el fangar que s'està generant entorn de la nova direcció", han assenyalat a l'ARA fonts de la la formació.

La controvèrsia entorn de la figura de Barberà es va iniciar l'octubre del 2023 quan va ser rellevat del càrrec de president d'ERPV al ser acusat davant la direcció d'ERC d'un delicte contra la llibertat sexual per qui era secretària general de la formació, Maria Pérez Company, amb qui el polític de Benicarló (Baix Maestrat) mantenia una relació sentimental. La denúncia va ser arxivada per la comissió d'ètica i de compliment normatiu del partit en considerar que la suposada víctima no havia aportat proves suficients per demostrar les acusacions i que els seus testimonis havien incorregut en "ambigüitats i contradiccions". La decisió va ser confirmada posteriorment per la comissió de garanties, que va considerar que les proves no eren "concloents" i va assenyalar que la formació no comptava amb prou eines per avaluar-les. En conseqüència, va retornar la condició de militant a Barberà i va vincular l'adopció de qualsevol mesura en contra d'ell al que determini la justícia. Aquesta resolució va suposar que Pérez acudís als tribunals i el 14 de març el jutjat de violència sobre la dona d’Alzira (la Ribera Alta) va admetre una querella de l'ex secretària general pels delictes d'assetjament de gènere, contra la llibertat sexual i contra l’honor, per uns fets que haurien tingut lloc entre els anys 2021 i 2022, en un procés que encara està en marxa.

Des de l'octubre del 2023, ERPV ha estat en mans d'una comissió gestora que no va poder evitar la suspensió dels dos primers congressos convocats per posar fi a la situació d'interinitat a causa de la forta fractura interna. Finalment, aquesta paràlisi es va trencar diumenge passat quan Barberà, integrat en el sector rovirista del partit i enfrontat a Oriol Junqueras, va ser reelegit en superar per 8 vots (75-67) l'ex secretari d’organització, Domènec Garcia.

Convocatòria de Més-Compromís

A diferència de la cita sobiranista, els que sí que es mantenen són els actes convocats per l'altra pota del valencianisme polític, Més-Compromís, que enguany compleix 47 anys que celebra la diada del valencianisme polític en l'entorn del monestir del Puig. Es tracta del municipi on, segons la tradició, el rei Jaume I va acampar per preparar la conquesta de la ciutat de València l'any 1238.

Cartell de la celebració del tradicional Aplec del Puig per part de Més-Compromís.
stats