El Congrés dóna llum verda per tercera vegada a la reforma de l'Estatut valencià amb l'abstenció de Ciutadans i PNB

MadridEl ple del Congrés dels Diputats ha donat llum verda a la reforma de l'Estatut valencià que preveu que les inversions de l'Estat siguin equivalents al pes de la població per un període de set anys. És la tercera vegada que es debat, per les consecutives dissolucions de les Corts espanyoles en l'últim any, i com en la resta de les ocasions, ha comptat amb el suport de tots els intervinents. La iniciativa ha comptat amb el vot a favor de 298 diputats i l'abstenció de 38 diputats de Ciutadans i del PNB.

En la tribuna de convidats, una delegació de les institucions valencianes, inclòs el president de la Generalitat, Ximo Puig, han assistit a l'intens debat.

Per part de les Corts Valencianes, ha defensat el projecte el diputat del PSPV, Manolo Mata, qui ha assenyalat que després de vint anys de govern del PP ara estan convençuts que "la senda que hem emprès és la correcta", però necessiten millors infraestructures i finançament.

També ha defensat la proposta el diputat valencià Fran Ferri, parlamentari de Compromís, qui ha coincidit amb Mata en la necessitat de reivindicar "unes inversions justes" i ha demanat que s'acabi amb la "discriminació" en infraestructures i finançament.

Isabel Bonig, parlamentària del PP, també ha defensat la proposta alhora que ha recordat que la reforma va ser impulsada pel seu partit. Així, ha demanat tenir els mateixos recursos que la resta de comunitats, al marge de qüestions del passat i del victimisme, i ha rebutjat als quals apel·len a aquests conceptes, en referència als nacionalistes.

A més, els ha recriminat la seva incapacitat per "gestionar el present i projectar el futur" i ha recordat que va ser el PSOE qui va aprovar l'actual sistema de finançament l'any 2009, encara que ara posen el crit en el cel per l'infrafinançament.

En el torn per fixar el sentit del vot, el diputat del PP al Congrés Gerardo Camps ha negat que existeixi un informe que apunti que la corrupció al País Valencià hagi costat 4.000 milions a l'erari públic com ha dit Ciutadans. Camps ha ironitzat sobre el que es queixen que aquesta iniciativa hagi passat ja tres vegades pel ple en l'últim any i que siguin els mateixos que han bloquejat la investidura i impedit que s'aprovi aquesta reforma estatutària.

Des del PSOE, Julián López Milla, ha assegurat que aquesta autonomia està ara "renaixent" després de dues dècades de "balafiament, prepotència i abús" dels governs del PP. Temps durant el qual, al seu judici, el PP va acudir "dopat" a les eleccions gràcies a les comissions il·legals que va percebre el partit per contractes públics.

En aquesta mateixa línia, Àngela Ballester, d'Units Podem, ha insistit que el fort endeutament que té actualment la comunitat té el seu origen en la corrupció dels govern del PP.

Per a Joan Baldoví, de Compromís, el retard a aprovar la reforma ha suposat que la comunitat deixés de percebre més de 1.679 milions d'euros, a més de no comptar amb altres serveis que tenen Madrid i Barcelona, com els contractes-programes per a transport, per la qual cosa ha considerat que el PP "ha estat una plaga per als valencians".

Joan Tardá, d'ERC, ha dit que "després de decennis d'oferir glòries a Espanya", Espanya paga "amb l'espoli econòmic" al País Valencià i ha posat diversos exemples de les balances fiscals que perjudiquen a aquest territori. "I el PP –ha afegit– ha estat el braç armat d'aquest efecte espoliador", encara que ha recordat que van ser els socialistes els que van aprovar l'actual sistema de finançament autonòmic.

El portaveu de Ciutadans, Toni Cantó, ha insistit que l'acord signat amb el PP i el seu partit té mesures que milloren la gestió de l'educació, sanitat i dependència, encara que ha reconegut que la comunitat rep un pitjor finançament per als seus serveis. Ha xifrat en 4.000 milions el "forat" per corrupció en la comunitat i tirat en cara al tripartit actual que no faci res.