El Congrés dels Diputats debat, per tercera vegada, la reforma de l'Estatut valencià del 2011
La presa en consideració de la reforma s'ha aprovat ja dues vegades però la celebració d'eleccions ha fet decaure la proposta
ValènciaEl ple del Congrés dels Diputats acull avui un nou debat sobre la presa en consideració de la reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià que les Corts Valencianes van aprovar el 2011. Amb aquest debat seran tres les vegades en poc més d'un any que la cambra baixa haurà vist debatre aquesta proposta que va quedar paralitzada al congrés durant quatre anys.
Es va debatre per primera vegada el setembre del 2015, però com que es van convocar les eleccions, la reforma va haver de tornar a passar pel Congrés l'abril del 2016. En ambdues ocasions, la presa en consideració de la reforma estatutària va ser aprovada.
La reforma de l'Estatut valencià, que retorna al Congrés, incorpora una disposició addicional primera que estableix que les inversions de l'Estat siguin equivalents al pes de la seva població, per un període de set anys, coneguda en el seu moment com a "clàusula Camps" pel president autonòmic que la va impulsar, el popular Francisco Camps.
La proposta va ser aprovada per les Corts Valencianes el 2011 i va passar tota la passada legislatura congelada al Congrés. Finalment va ser tramitada el setembre del 2015, però en dissoldre's les Corts espanyoles i celebrar-s'hi eleccions, era necessari que fos acceptada expressament per les noves Corts, tràmit que va tornar a superar a l'abril i que haurà de tornar a passar aquest dimarts.
Defensa de la reforma
El ple de les Corts Valencianes va acordar ahir que els portaveus del PP, Isabel Bonig; el PSPV, Manolo Mata; i Compromís, Fran Ferri, siguin els encarregats de defensar aquest dimarts al Congrés la reforma de l'Estatut. D'aquesta manera es mantenen dos dels tres ponents que van acudir ja a defensar aquesta reforma a la cambra baixa el setembre del 2015 i l'abril del 2016, Manolo Mata i Fran Ferri.
En el cas del grup popular, en lloc de ser el diputat Jorge Bellver, serà la síndica d'aquest grup i presidenta del PPCV, Isabel Bonig, una dels ponents. Per fer efectiu aquest canvi, es va decidir que aquest dilluns se celebraria un ple extraordinari.
Reforma aprovada el 2011
Les Corts van aprovar aquesta reforma el 9 de març de 2011, amb els vots a favor de PP, PSPV i Compromís i l'abstenció d'EUPV. D'aquesta forma, el Parlament autonòmic va donar llum verda a la modificació estatutària cinc anys després de la seva aprovació per part de PP i PSPV i després que el Tribunal Constitucional avalés les reformes estatutàries d'Andalusia i Catalunya, en la qual s'incloïen disposicions addicionals per garantir un volum permanent i estable d'inversions estatals en aquests territoris en funció del pes de la població i el PIB.
Com totes les reformes d'estatuts, la valenciana ha de passar pel Congrés per ser aprovada de manera definitiva. No obstant això, des que va entrar al Congrés el 2011, el debat de presa en consideració, ja amb govern del PP, es va arribar a ajornar en quatre ocasions.
La primera va ser l'abril del 2011, quan el Parlament valencià va demanar que no es fes perquè era període de precampanya electoral dels comicis autonòmics i la cambra autonòmica ja es trobava dissolta. La segona vegada que es va posposar el debat va ser l'abril del 2012, atès que no s'havien designat els diputats valencians encarregats de la defensa de la reforma.
Posteriorment, el setembre del 2013, el llavors president del parlament valencià Juan Cotino va sol·licitar un nou ajornament per unir aquesta reforma estatutària a la reducció del nombre de diputats autonòmics que proposava el PP però que mai es va tramitar. Finalment, el juliol del 2014 es va demanar un nou ajornament per unir aquesta reforma a la resta de modificacions estatutàries.
El juliol del 2015, després del canvi en el Consell i en la presidència de les Corts, el nou president del Parlament, Enric Morera, de Compromís, va cursar un escrit al seu homòleg al Congrés llavors, Jesús Posada, perquè el debat sobre la reforma de l'Estatut pogués celebrar-se al setembre, com finalment va passar.