La sentència del judici de l'accident del metro de València tanca 13 anys de "suplici" per a les famílies

València"Signem l'acord perquè [el cas] s'ha de tancar d'alguna manera i el pacte aconseguit no deixa de ser un reconeixement de responsabilitat. Sis mesos de judici haurien sigut un suplici i, a més, amb un gran marge d'incertesa, perquè hi cabien totes les possibilitats, des de l'absolució completa fins a la condemna completa". Aquesta és la justificació que feia a l'ARA Enric Chulio, expresident de l'Associació de Víctimes de l'Accident de Metro del 3 de Juliol del 2006, minuts abans d'entrar a la sala on s'ha dictat la sentència que ha condemnat quatre exdirectius i n'ha absolt quatre més. L'associació s'ha sumat finalment al pacte signat la setmana passada entre la Fiscalia i les defenses dels vuit processats, i ha permès concloure un procés obert fa tretze anys.

Tal com deixaven entreveure les paraules de Chulio, que va perdre la seva dona en l'accident, després del judici, que ha durat poc més de mitja hora, la resignació i la ràbia dels familiars ha tornat a aflorar i a la sortida de la vista han esperat els vuit exdirectius en l'estret corredor que separa la sala on s'ha dictat la sentència de l'immens espai central de la Ciutat de la Justícia de València per retreure'ls la seva actuació. De fet, un dels familiars s'ha dirigit a l'exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Marisa Gracia, que ha quedat absolta, i li ha preguntat: "Pots dormir tranquil·la?" L'ex alt càrrec li ha contestat: "Sí, molt tranquil·la".

El més bel·ligerant dels familiars ha sigut Julián Pérez, que també hi va perdre la dona i que s'ha encarat a Gracia. Uns moments de tensió que s'han repetit dues vegades més. El més destacat, poc abans que l'ex alt càrrec abandonés l'edifici, quan el seu marit i Pérez s'han encarat i han intercanviat insults. Ja al carrer, i assetjada pels periodistes, Gracia s'ha refermat en el seu posicionament i, quan l'han qüestionat per si reconeixia alguna responsabilitat en l'accident, ha contestat amb un rotund "no".

"Actitud inhumana" dels exdirectius

Precisament la negativa dels exdirectius a demanar disculpes és el que més ha molestat els familiars de les víctimes, que mitjançant la seva portaveu, Rosa Garrote, han lamentat que els acusats "han mantingut una actitud molt impassible, molt inhumana". "És veritat que han reconegut la seva culpa, però no és menys cert que l'han reconegut arran de la possibilitat d'un càstic més gran. El que hauria tingut realment valor és que eixe reconeixement hagués arribat acompanyat d'un perdó i al cap de pocs dies de l'accident".

Per a Garrote, la sentència d'avui representa un "final digne". "És el triomf ciutadà. Si es lluita, si s'intenta, sí que es pot", ha emfatitzat. Amb tot, ha reconegut que l'acord "deixa moltes coses en el camí" però l'ha defensat perquè representa "el màxim" que es podia aconseguir: "Hem fet tot el que era a la nostra mà i hem demostrat que la responsabilitat era de l'empresa i dels gestors".

La responsabilitat política

Una altra de les escletxes que segons Garrote deixa la sentència és que "no s'han assumit les responsabilitats polítiques". "La lluita ha valgut la pena perquè el que no podia ser és que tot quedés que l'accident va ser culpa del conductor, que és l'última baula de la cadena, i que els directius, les persones realment amb poder, en sortiren impunes. Ens ha costat més de tretze anys, ha sigut un camí dur, però hui ha valgut la pena".

Quatre condemnats i quatre absolts

A l'igual que la màxima exdirigent de l'empresa pública, també han sigut absolts l'excap de tallers de les instal·lacions de València Sud, Luis Miguel Domingo Alepuz; l'excap de la línia 1, Sebastián Argente, i l'exresponsable d'estudis i projectes, Francisco Orts. Per contra, han sigut condemnats l'exdirector d'operacions, Manuel Sansano; l'exdirector de l'auditoria per a la seguretat i la circulació, Juan José Gimeno; l'ex director adjunt d'explotació, Vicente Contreras, i l'exdirector tècnic, Francisco García.

Segons els fets que s'han declarat provats, els quatre exdirectius coneixien "les deficiències de seguretat en el tram subterrani d'aquesta línia, especialment entre els trams de [les estacions de] Plaça d'Espanya i l'estació de Jesús". Malgrat això, "van ometre" la seva obligació d'implementar mesures de seguretat tecnològica per controlar la velocitat en aquesta línia i "neutralitzar" els riscos de descarrilament i bolcada dels trens, així com per resoldre altres deficiències relatives al "material mòbil rodant" i la "formació i selecció del personal per a la feina de maquinista". "Tots ells eren conscients que aquelles deficiències comportaven un risc molt important per a la seguretat dels treballadors i per als viatgers", ha conclòs la sentència.