El comissionista del PP valencià vincula l'expresident Camps i alguns dels seus consellers amb el cobrament de comissions

ValènciaL'exgerent de l'empresa pública Imelsa –considerat el comissionista del PP valencià– Marcos Benavent implica l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, els exvicepresidentes del seu govern Víctor Campos i Gerardo Camps i l'expresident de la Diputació de València Alfonso Rus en el cobrament i repartiment de comissions il·legals provinents d'adjudicacions per a la construcció de col·legis.

Així mateix, Benavent assenyala directament l'exconseller d'Educació i actual diputat del PP Alejandro Font de Mora com una de les persones que pressionava per adjudicar obres de centres educatius a determinades empreses.

Així es desprèn de diverses converses telefòniques intervingudes a Benavent i que obren en la peça principal del conegut com a cas Imelsa, sobre la qual s'ha aixecat el secret de sumari avui i que investiga delictes de prevaricació administrativa, de malversació de fons públics, de tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capitals. Principalment se centra en irregularitats en l'activitat contractual i de gestió de les empreses públiques Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana (Ciegsa) i Imelsa.

En un dels 18 toms que conformen aquesta peça, a la qual ha tingut accés Europa Press, s'inclou una declaració de Benavent en la qual se l'interroga per diferents converses telefòniques que va mantenir amb l'exvicepresident segon de la Diputació i exconseller delegat de Ciegsa Máximo Caturla en relació amb comissions il·legals a canvi d'adjudicació d'obres de col·legis.

Benavent exposa clarament que hi ha "interessos creuats" en relació amb les adjudicacions i assenyala que "després de tota adjudicació hi havia una comissió". En concret, en una conversa, Caturla li indica: "L'últim missatge és que tot això ho enviem al conseller d'Hisenda, Gerardo, m'entens?".

Preguntat per aquestes afirmacions, Benavent exposa que quan s'esmenta el "president", es tracta de Francisco Camps, i explica que estan tractant assumptes relatius al repartiment de comissions que es deriven de l'adjudicació de col·legis. Benavent assenyala que de vegades recollia ell mateix directament determinades quantitats de diners que lliurava a Rus, i que altres vegades els diners "era per a altres persones".

L'exgerent d'Imelsa assenyala també que els qui determinaven a qui se li havien d'adjudicar els col·legis en cada cas eren els exvicepresidents Víctor Campos, condemnat pel cas dels vestits de Gürtel, i Gerardo Camps, actual diputat del PP al congrés.

Rus demanava "pasta" a Campos

També assenyala, en relació amb una altra conversa, que Rus demanava en ocasions "pasta" a Campos que es "destinava a tot": "A despeses personals, a despeses del partit, en definitiva, a tot, al que els donés la gana. Com que Campos de vegades no n'hi donava, Rus parlava –segons Benavent– amb [Francisco] Camps i aquest li deia que 'el que ell [Alfonso] vulgui'".

En concret, en la conversa, Benavent exposa a Caturla: "Ell [Rus] ha parlat amb Víctor de pasta, no li fa gaire cas, i el dimarts després del comitè es va trobar amb el president [Camps], va marxar amb ell caminant i li va comentar el tema, que està fins als ous de Víctor, i li va dir que el que ell vulgui, que el que Alfonso vulgui".

Així, Benavent assegura que Campos ha lliurat diner negre a Rus directament, ja que aquest últim li va comentar que quedava amb l'exvicepresident perquè li donés diners. "El paper de Víctor [Campos] era recaptar diners per al partit, ja fos provincial o regional", indica.

Diner B

Sobre les despeses del partit, l'exgerent d'Imelsa explica que l'exvicepresident primer de la Diputació i exalcalde de Montcada Juan José Medina era qui administrava els diners B del partit, i quan en necessitava "els reclamava a Rus". "Es pagaven –afegeix– actes del partit i, en ocasions, el so contractat es pagava en negre. La persona a la qual es pagava era Fernando Agramunt, germà de Pedro Agramunt, que va ser senador i anterior president del partit".

Respecte a Font de Mora, Benavent explica que era una de les persones que pressionava per adjudicar obres de centres educatius. Posa l'exemple d'una adjudicació a l'empresa Luján. "El conseller va cridar perquè a Luján li adjudiquessin aquesta obra. Això va venir motivat perquè Luján estava en el patronat i no li adjudicaven mai res, per la qual cosa reclamava ser adjudicatari". No obstant això, l'exgerent no recorda exactament l'obra de la qual es tractava.

També afirma que a l'empresa Ciegsa es van contractar persones que exercien el seu treball "en un altre lloc", i posa l'exemple d'un exagent de Policia Nacional que va ser contractat per l'entitat però que realment es trobava treballant a la seu del PP a València.

D'altra banda, en una altra conversa es refereix a l'exalcaldessa de València Rita Barberá –el Tribunal Suprem acaba d'obrir una causa penal contra seu per presumpte delicte de blanqueig de capitals en una altra peça de Imelsa–, sobre la qual diu que va pressionar perquè se li donés una subvenció de prop de 100.000 euros anuals a un fill del seu escorta a través d'un conveni relacionat amb les motos.

En el cas Imelsa, que va néixer l'abril del 2015, hi ha més de 100 investigats –persones físiques i jurídiques– per diversos delictes contra l'administració pública, entre els quals, els de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics, tràfic d'influències, suborn, frau en la contractació pública, falsedat, blanqueig i delicte electoral.

Fins avui, el cas estava distribuït en una peça principal i cinc de separades, una de les quals romania secreta fins avui, data en la qual el magistrat instructor ha decidit no prorrogar la confidencialitat de les actuacions en tot el procés.

En una de les peces, la primera separada, estan imputats per blanqueig i delicte electoral nou dels deu regidors del PP a València, i el Tribunal Suprem ha decidit obrir una recerca també a l'exalcaldessa Rita Barberá per aquests mateixos fets.

En la resta de peces s'investiga la suposada contractació fictícia de personal i el pagament d'indemnitzacions injustificades per part de la Diputació de València i adjudicacions, pel que sembla irregulars, realitzades tant des de la corporació provincial com des de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de València i empreses públiques de la Generalitat.