Comença l’exhumació de la fossa 112

ValènciaLa intenció de l’executiu de Pedro Sánchez de traslladar les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos ha tornat a posar d’actualitat la lluita per la memòria històrica. No obstant això, d’esquena al focus mediàtic, han sigut diversos els col·lectius i forces polítiques que han treballat durant anys per fer justícia i tractar de tancar per fi velles ferides.

Més de 2.000 persones van ser afusellades i enterrades al cementiri de la localitat valenciana de Paterna, coneguda com El Paredón de España. Dilluns al matí van començar les tasques per a la recuperació de les restes de prop d’un centenar de víctimes de la repressió franquista, soterrades a la coneguda com a Fossa 112, i provinents de comarques com ara la Safor, la Ribera i l’Horta.

Rosa Pérez Garijo, diputada de Memòria Històrica de la corporació provincial, ha explicat a l’ARA que l’obertura de les fosses “no pot demorar-se ni un minut més, quan ja fa més de 42 anys de la mort del dictador”. Amb aquesta ja són vuit les exhumacions fetes en aquesta mateixa localització, la novena promoguda per la Diputació de València, única administració pública que finança les exhumacions.

“Ja hem recuperat al voltant de 250cossos de represaliats. La nostra intenció és que quan acabi la legislatura arribem a un 15 o 20 per cent d’exhumacions de totes les fosses de Paterna i la comunitat”, explica Pérez Garijo.

Una anomalia democràtica

Pel que fa a la memòria històrica, Pérez declara que “hi ha un deute històric per part de les institucions públiques amb els familiars de les víctimes, molts dels quals no han pogut veure arribar aquest moment”. També ha remarcat que “les famílies ja han esperat massa” i per això ho han prioritzat “des del principi” i que “és una anomalia incomprensible que, en una democràcia, avui dia encara existeixi un monument dedicat a un dictador”.

Carmen Gómez Sales, presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 112 de Paterna, ha valorat l’inici de les tasques d’exhumació i ha remarcat que les víctimes “estan soterrades d’una manera indigna, com veritables animals” i que la seva intenció és recuperar els cossos i “portar-los on han de ser, a les seves ciutats, als seus pobles, amb els seus familiars, d’on mai haurien d’haver sortit”.

L’avi de Carmen Gómez es troba dins de la fossa. Vicente Gómez Marí, afusellat als 45 anys juntament amb 49 represaliats més, va ser el primer alcalde democràtic del seu poble, Tavernes de la Valldigna. La Carmen explica que el seu avi va ser alcalde durant tota la República i president del Consell Gestor Municipal durant la guerra i això li va merèixer la mort.

Coincidint amb els treballs d’exhumació que dueen a terme l’equip d’ArqueoAntro, dirigit per l’arqueòleg Miguel Mezquida, dotze famílies de la també localitat valenciana de Cullera se sotmetran durant els pròxims mesos a proves d’ADN. L’objectiu de la prova és poder localitzar i identificar els seus avantpassats, que sospiten que poden estar soterrats a la fossa 112. Gairebé 90.000 dels 95.700 euros necessaris pel finançament dels treballs d’exhumació han sigut aportats per la Corporació Provincial. No obstant això, Pérez declara que “no és una qüestió de diners, sinó de tancar ferides”. “Si volem que la nostra democràcia sigui plena, determinades qüestions que va deixar la dictadura han de ser eliminades. No és admissible que tinguem encara milers i milers de víctimes soterrades en fosses comunes”.