Entitats en defensa del valencià demanen una nova llei de plurilingüisme

ValènciaLa Plataforma per la Llengua, el col·lectiu Decidim, el Bloc d’Estudiants Agermanats, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i l'organització Acontracorrent han sol·licitat que el govern valencià aprovi una nova llei de plurilingüisme considerant que la vigent està suposant "un retrocés en els avenços aconseguits" en l’ensenyament en català.

La llei aprovada el febrer del 2018, ja vigent a primària, i que a partir del curs que ve començarà a implantar-se en secundària, estableix un mínim d'un 25% d'hores lectives en català i castellà i entre un 15% i un 25% en anglès. A partir d'aquest límit, és el centre educatiu el que ha de fixar els percentatges de cada llengua vehicular, que en el cas del valencià i el castellà no poden superar el 60%. Tot i que la norma podria permetre incrementar la docència en català en aquells col·legis i instituts on actualment té poca presència, ho fa a costa d'eliminar les històriques línies d'ensenyament en valencià, equivalents a la immersió lingüística. A més, tot i aprovar el seu ús com a llengua vehicular, no elimina l'exempció de l'estudi de l'assignatura de català vigent des del 1983 per a vuit comarques on el valencià no s'ha parlat mai o va desaparèixer abans del segle XX. D'aquestes vuit, gairebé l'única on hi ha una forta resistència a l'increment de la docència en català és el Baix Segura.

Les cinc associacions cíviques i estudiantils consideren que s'ha produït "una discriminació" i que la norma afavoreix els centres de les comarques on el castellà és llengua majoritària, ja que poden acollir-se a l’article 8 de la norma que preveu la seva aplicació progressiva amb programes que inclouen que la docència en castellà superi temporalment el 60% de les hores lectives. Una possibilitat que les crítiques d'un centenar d’instituts han aconseguit que la conselleria accepti parcialment per als centres on el valencià és la llengua majoritària d'ensenyament.

Les organitzacions signants consideren que l’actual model de percentatges "suposa un retrocés en els avenços aconseguits històricament en l’ensenyament en valencià" i que en lloc de corregir les desigualtats les afavoreix. És per això que han demanat aturar l'aplicació de la norma i posar en marxa "una reforma urgent i en profunditat" de la llei per "protegir" l'educació en català, "en el camí cap a la immersió lingüística". Igualment reclamen que l'ensenyament amb el valencià com a llengua vehicular no es redueixi a les comarques on històricament l'idioma majoritari ha sigut el català, i que s'incentivi a les poblacions on la llengua predominant és el castellà. Per acabar, sol·liciten que la nova llei de plurilingüisme s'adapti "al nou marc legislatiu estatal, que ja no fa referència a la vehicularitat del castellà en l’ensenyament, com imposava la Lomce, ara derogada".