L'estratègia del nou líder del PP valencià: absorbir Ciutadans i repetir el discurs d'Ayuso

El president de la Diputació d'Alacant, Carlos Mazón, ha oficialitzat la seva candidatura per encapçalar la formació a nivell autonòmic

Carlos Mazón, president de la Diputació d'Alacant i candidat a liderar el partit al País Valencià, acompanyat de la seva cap de campanya i regidora a l'Ajuntament de València, María José Català,
Daniel Martín
07/05/2021
3 min

ValènciaUn Partit Popular "dels que hi són, dels que no hi són i tornaran i dels que tornaran i encara no ho saben". Amb aquesta curiosa fórmula l'aspirant a encapçalar el PP valencià, el president de la Diputació d'Alacant, Carlos Mazón, ha verbalitzat un dels dos pilars de la seva estratègia per assolir la presidència de la Generalitat: recuperar el vot i els càrrecs que van marxar a Ciutadans i potser també a Vox. Així ho ha revelat en la presentació de la seva candidatura a les primàries de la formació i l'endemà que l'encara líder dels populars valencians, Isabel Bonig, comuniqués que no optarà a la reelecció i que deixa la primera línia de la política per no comptar amb la confiança de la direcció estatal.

Casualment, l'anunci de Mazón ha coincidit amb la renúncia de quatre diputats de Cs a les Corts Valencianes, que han explicat que deixen el partit perquè ha abandonat "els principis liberals". "Veiem com es confirma el gir ideològic de Ciutadans per seguir sent una crossa del sanchisme", han adduït. Es tracta de Cristina Gabarda, Jesús Salmerón, José Antonio Martínez i Sunsi Sanchis. El polític del PP ha insistit que la simultaneïtat dels dos anuncis ha estat fruit de l'atzar.

El segon pilar de l'estratègia del dirigent alacantí és la reproducció del discurs del PP madrileny de reclamar llibertat "educativa, sanitària i una baixada d’impostos". Una fórmula que completarà amb la crítica a qualsevol posicionament reivindicatiu del Consell en l'àmbit identitari. A l'executiu de PSPV, Compromís i Unides Podem ha demanat no "cedir enfront de Catalunya ni odiar la Comunitat de Madrid". I ha afegit: "El PSOE segueix la seua agenda federalista, els de Compromís la seua agenda catalanista i els de Podem encara no sé quina és l'agenda que segueixen".

En l'oficialilització de la seva candidatura, Mazón ha estat acompanyat per la que serà la seva número dos, María José Català, que actualment és portaveu dels populars a l'Ajuntament de València. L'exalcaldessa de Torrent serà l'encarregada de dirigir la campanya i serà designada secretària general si el president de la Diputació d'Alacant és el guanyador de les primàries.

Precisament, la celebració o no de primàries, circumstància per a la que cal més d'un candidat, serà una de les incògnites que encara ha resoldre el partit, atès que el suport que ha rebut Mazón per part de Pablo Casado ha molestat alguns afiliats. Entre ells, hi ha l'expresident de Noves Generacions al País Valencià, José Luis Bayo, que ja va intentar lluitar pel lideratge de la formació a nivell estatal, precisament en el procés en què va ser triat Casado. Aquest divendres ha comunicat que repetirà l'experiència, ara en l'àmbit autonòmic.

A Bayo s'hi podria sumar un col·lectiu que reivindica el llegat d’exdirigents com Francisco Camps –que reclama ser el candidat a l’alcaldia de València– o l’exsenador Pedro Agramunt. Ells dos han impulsat un altre candidat a la direcció del PP valencià. Es tracta de José Vicente Anaya, alcalde del petit municipi d’Aiora, en un moviment que sembla concebut com una carta negociadora per recuperar presència a la formació.

En la seva compareixença, i responent a preguntes dels periodistes sobre si el procés de primàries ha quedat desvirtuat pel suport que ha rebut de la direcció estatal, Carlos Mazón ha defensat que aquest favoritisme "no existeix". A continuació, i interpel·lat per si reivindica el llegat d’Eduardo Zaplana, que el va designar com a director general de l'Institut Valencià de la Joventut quan només tenia 25 anys, ha dubtat. Primer, ha llançat pilotes fora i ha dit que se sent hereu de "totes les coses bones que ha fet el PP des del 1995”, però finalment ha reconegut que "sí". "Em sent molt orgullós", ha conclòs.

stats