Beatriz Garrote, de l'associació de víctimes del metro: "No necessitava que Camps plorés sinó saber què va passar"

ValènciaL'expresidenta de l'Associació de víctimes de l'accident del metro de València 3 de juliol (AVM3J), Beatriz Garrote, ha afirmat aquest dilluns que tant l'anterior comissió d'investigació parlamentària com la investigació judicial es van tancar amb molta celeritat i "per rentar la cara al govern i la direcció de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana". Durant la seva compareixença a l'actual comissió d'investigació a les Corts Valencianes, que tracta de determinar responsabilitats polítiques sobre l'accident de l'any 2006, Garrote ha reiterat que les víctimes van tenir la sensació "que les coses s'estaven fent malament i amb pressa" i van tenir "intranquil·litat" per tancar-la dient que la línia accidentada era segura. "Alguna cosa no va funcionar bé quan van morir 43 persones" ha afirmat Garrote, en molts moments emocionada pel record de la pèrdua de la seva germana a l'accident.

Garrote, que ha estat la cara visible de l'AVM3J durant anys, ha afegit que "l’única reparació que evitaria que m'esgarrés de dolor cada vegada que ho recordo és rebre un tractament reparador" i posar solucions perquè no torni a passar. Sobre la gestió per part de la Generalitat Valenciana, Garrote ha dit que escoltar a l'expresident Camps en la comissió d'investigació dient que portava les víctimes al cor mentre no els havia rebut mai en una reunió no era suficient. En aquest sentit, Garrote ha expressat: "No necessitava que Camps plorés per la meva germana, necessitava que em digués què va passar a l’accident".

En una compareixença que ha durat més de tres hores i mitja, l'expresidenta dels familiars de les víctimes ha dit que en el moment de l'accident va trobar a faltar més informació "ni que fos molt crua" sobre l'estat de les persones desaparegudes. Així mateix, ha denunciat la invasió de la intimitat per part de la premsa en els primers dies, marcats pel dolor. En aquest sentit, ha reflexionat sobre la necessitat d'establir protocols en aquestes situacions.

Garrote ha dit que després d'haver-se tancat la primera comissió d'investigació una sèrie de familiars van decidir formar l'associació perquè van pensar que s'havia tancat en fals i perquè volien una reunió amb l'expresident Francisco Camps. L'expresidenta de l'AVM3J ha dit que els objectius eren reunir-se amb ell i explicar-li com se sentien i quines demandes tenien, una investigació veraç sobre les causes de l'accident i que es posessin les mesures perquè no tornés a passar. En tot moment des de la Generalitat Valenciana es va negar una reunió pública amb l'expresident, segons que ha denunciat.

Sobre les indemnitzacions, Garrote ha trobat a faltar claredat i informació transparent per a tots els familiars, amb un organisme oficial que tractés la tragèdia. En aquest sentit, ha censurat les visites casa per casa de l'exconseller d’Agricultura Juan Cotino i la informació personalitzada que tenia de les necessitats de cada família. Garrote ha dit que aquestes visites feien que els familiars se sentissin "coaccionats" ja que en moltes ocasions se'ls hi preguntava si anaven a denunciar. "Un representant de l’administració no pot anar casa per casa, no és una manera neta i transparent" d'actuar, ha dit.

Al llarg de la seva intervenció, l'expresidenta ha dit que els familiars s’ha sentit "maltractats" institucionalment fins el punt que no han sabut interpretar algun gest amb bona intenció. En aquest sentit ha valorat la missa d'Estat i la visita del Papa Benet XVI a les famílies, que ha qualificat "d’obscè" assenyalant que les víctimes no requerien el seu condol sinó que es gestionés bé la tragèdia.

En relació amb la petició reiterada, i denegada sempre, d'una reunió amb l'expresident Camps, Garrote ha dit que la intenció era traslladar-li la seva intranquil·litat perquè la comissió s’havia resolt amb molta rapidesa i perquè entenien que l'atenció a les víctimes no havia estat transparent. Garrote ha afegit que va ser l'exvicepresident qui li va dir que la reunió no es produiria i que li va traslladar que el govern valencià "portava les víctimes al cor" i que confiessin en els treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana perquè la línia accidentada era segura.

"El que més mal ens ha fet en aquests 9 anys és saber que les coses no estaven ben gestionades i que si deien que ho estaven que no ho demostressin amb proves rigoroses", ha manifestat Beatriz Garrote.

Així mateix, ha expressat el seu convenciment que s'haurien d'haver produït dimissions. "En un primer moment quan moren 43 persones tot i que la persona responsable d'un transport públic tingui més o menys responsabilitat hauria de dimitir", ha considerat.