Partits

La justícia arxiva la causa que va provocar la dimissió de Mónica Oltra

Considera que la dirigent de Compromís no va interferir en la investigació de la conselleria sobre l'abús a una menor tutelada per part del seu exmarit

L'exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra en el moment de la seva arribada a la Ciutat de la Justícia de València.

ValènciaEl jutjat d'instrucció número 15 de València ha acordat aquest dimarts l'arxivament provisional de la causa judicial contra l'exvicepresidenta del govern valencià Mónica Oltra i diversos dels seus col·laboradors per la investigació interna de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives sobre l'abús a una menor tutelada per part de Luis Eduardo Ramírez, exmarit de la dirigent de Compromís. L'agressió es va produir en un centre concertat dependent del departament que encapçalava Oltra i el cas va propiciar la dimissió de l'aleshores número dos de l'executiu.

En la seva resolució, a la qual ha tingut accés l'ARA, el magistrat instructor, Vicente Ríos, assenyala que "no s'ha acreditat, ni tan sols en l'àmbit dels indicis", que Oltra, ni cap càrrec directiu de la conselleria, donés cap ordre "dirigida a ocultar els fets ni a desacreditar a la menor". El cas va ser judicialitzat i, recentment, Ramírez va entrar a la presó.

"Finalitzada la instrucció, sentits tots els investigats, prenent en consideració les declaracions de tots els testimonis (i molt en particular el de la mateixa víctima), examinada la copiosa documental i examinat l'enviament de 48 correus electrònics entre els investigats i altres [càrrecs de la conselleria], no subsisteix cap indici racional de criminalitat", conclou el jutge.

El magistrat ha fet seva la línia de defensa mostrada per Oltra, que en diverses ocasions va afirmar que no coneixia el cas fins que va arribar una comunicació judicial al seu domicili. Segons Ríos, no s'ha acreditat que, "ni tan sols al nivell propi dels indicis", l'exvicepresidenta tingués cap coneixement dels fets fins al 4 d'agost de 2017, quan va rebre la notificació. També assumeix que no va ser la dirigent de Compromís qui va ordenar obrir la investigació de la conselleria sobre el cas un cop el cas ja estava judicialitzat i que aquesta no estava dirigida a desacreditar a la víctima ni a ocultar els fets ocorreguts entre desembre del 2016 i febrer del 2017.

De la mateixa forma, el jutge admet que, tot i que l'aleshores vicepresidenta del Consell residia amb l'acusat en el mateix habitatge, en aquell moment la seva relació "es limitava a compartir l'educació i la cura dels fills de tots dos". En aquest sentit, subratlla que Oltra i Ramírez es van divorciar mesos després. És per això que el magistrat creu que Oltra desconeixia que Ramírez havia sigut "apartat [entre el 20 de febrer i el 12 de març del 2017] de les seves funcions com a educador del centre de menors" després que la conselleria obrís la primera investigació interna. La segona va tindre lloc quan la causa ja era investigada per un tribunal i va ser posterior a què Oltra s'assabentés del cas.

"Em vaig contradir per un esclat emocional"

Durant la seva declaració davant Ríos el setembre del 2022, la dirigent de Compromís va defensar que després de conèixer els fets es va posar en contacte amb el seu cap de gabinet, Miquel Real, per demanar-li que s'informés sobre el que havia passat. "Jo vaig demanar que recopilés informació i que mirés si algú a la conselleria en sabia alguna cosa", va explicar. Preguntada sobre què va fer durant els dies posteriors, l’exvicepresidenta va afirmar que va estar a l'hospital acompanyant un dels seus fills, a qui havien diagnosticat apendicitis. L'exconsellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives va afegir que el seu cap de gabinet li va dir que se centrés en el seu fill i que les actuacions tècniques s’estaven duent a terme i "estaven en les mans corresponents". D’aquesta manera, després de parlar amb Real, Oltra va afirmar que ja no va tenir coneixement "de cap fet" fins al 2020, quan el cas va ser jutjat per primera vegada.

En la mateixa línia, i qüestionada sobre el motiu pel qual un dia es va contradir a l'assegurar als mitjans de comunicació que havia sigut ella qui havia ordenat a la directora general que obrís l'expedient informatiu, Oltra va dir que aquelles paraules van ser conseqüència d"'un esclat emocional". "El dia previ s'havia produït la imputació de cinc persones, inclosa la directora general, i el meu fill em va preguntar quan va sentir la notícia a la ràdio si aquelles persones no eren companyes meves i si no tenien família. Em va preguntar si aquelles famílies no devien estar patint també. Va ser un moment d'alta tensió emocional. Va ser la meva manera de desfogar-me", va assegurar davant el jutge.

Igualment, al ser qüestionada sobre per què els fets no van ser posats en coneixement de la Fiscalia de Menors, la dirigent de Compromís va assegurar que els treballadors de l'administració havien de seguir "uns procediments basats en la bona fe, segons el seu parer, d'acord amb una instrucció de setembre del 2017". Preguntada també sobre quina va ser la raó per la qual, existint ja un procés penal en marxa, un tècnic de la conselleria va tornar a entrevistar la víctima, Oltra va respondre que ho desconeixia, però que sap que els funcionaris van treballar sense cap interferència, almenys provinent d'ella.

Compromís obre la porta al retorn d'Oltra

Després de conèixer l'arxivament provisional de la causa, la portaveu de Compromís en el Congrés de Diputats, Àgueda Micó, ha ofert a Oltra tornar a la primera línia política com a portaveu de la coalició. "Si vol, tornarà a ser portaveu de Compromís i una de les peces claus del nostre projecte polític", ha afirmat Micó. Tot i les paraules de la dirigent valencianista, l'exvicepresidenta encara no ha fet cap valoració sobre la decisió judicial.

stats