Antonio Estañ: "L'exempció lingüística és absurda perquè reprodueix el problema del valencià"

ValènciaEl 22 de juliol Antonio Estañ complirà dos mesos al capdavant de Podem al País Valencià, quasi el mateix temps que la formació lila ha necessitat per consensuar la nova executiva que es va aprovar divendres. En aquest període, el nou líder ha pogut amidar els reptes que el partit té al capdavant: recuperar l'embranzida del començament, guanyar visibilitat mediàtica i evitar l'eclipsi que exerceixen PSPV i Compromís. Una feina capaç d'aclaparar els més agosarats. Potser la formació filosòfica de l'oriolà (Baix Segura) l'ajudarà a triar el més bon camí per abastar la particular Ítaca del partit que encapçala Pablo Iglesias.

L'origen oriolà d'Estañ convida a començar la conversa reflexionant sobre les resistències a l'aprenentatge de la llengua pròpia que hi ha en comarques del sud valencià com el Baix Segura i el Vinalopó. El nou secretari general de Podem reconeix l'existència d'aquest rebuig i defensa que cal esmenar "la política de divisió posada en marxa des dels anys 80 i que tan útil ha estat al PP". En aquest sentit, el diputat de Podem critica el manteniment en el decret de plurilingüisme aprovat enguany de l'exempció de l'aprenentatge del valencià –iniciat l'any 1983 pel govern socialista presidit per Joan Lerma–, ja que la considera "absurda perquè reprodueix el problema". "El que cal són polítiques de discriminació positiva".

"El decret de plurilingüisme és positiu, però no acaba de reconèixer la realitat d'aquestes comarques monolingües. Per exemple, cal evitar que els ciutadans del sud d'Alacant percebin el valencià com una dificultat per accedir al sector públic. Per fer-ho, s'han de posar en marxa polítiques de transició que garanteixen el lloc de treball alhora que es fan classes, si cal, en horari laboral. És a dir, cal assegurar que tothom aprengui valencià, però amb uns temps que ho permetin i que no generin rebuig", defensa Estañ.

Per generar una identitat col·lectiva de la qual el sud valencià també se senti partícip, el secretari general de Podem creu que serà clau la nova ràdio i televisió públiques i alerta del perill de "canviar el centralisme conservador per un centralisme progressista". "Hi ha comarques que s'han quedat despenjades del projecte autonòmic, i probablement el Baix Segura és la que més. La política i el poder econòmic al País Valencià estan centralitzats a València, i la realitat és que hi ha una bicapitalitat [València i la seva àrea metropolitana i l'eix format per les ciutats d'Alacant, Elx i Torrevella] que no està reconeguda políticament. No podem construir un projecte d'esquena a quasi la meitat de la població. La comarcalització pot ser una eina útil perquè abandona la divisió de províncies i ajuda a descentralitzar. L'estratègia no passa per posar el focus en la qüestió identitària, sinó en l'eficàcia i la regeneració democràtica, perquè les diputacions estan molt mal vistes per la gestió que se n'ha fet", conclou Estañ.

Sobre l'estabilitat del govern del Botànic, Estañ remarca que "no permetrem mai que torni el PP". "Una altra qüestió és com es concreta la relació amb el Consell. Hi ha diverses opcions: des d'assegurar que totes les seves lleis eixiran endavant, per la qual cosa caldria estar des del principi en la creació d'aquestes normes, fins a no seguir amb el Botànic i quedar-nos en una posició de crítica, més o menys dura. A mi m'agrada el paper d'oposició propositiva. Però no l'actual, perquè creiem que algunes de les nostres funcions no s'han complit. La tasca que m'agrada és estar fiscalitzant l'acord del Botànic, aportant mesures com l'auditoria ciutadana i, ja que som fora del Consell, fent de pont entre el carrer i la institució i, sobretot, proposant un canvi de model al del Partit Popular. Perquè el Consell està molt capficat en la gestió del dia a dia i no ha pres mesures per dissenyar quin és el model alternatiu i, en alguns casos, quan ha hagut de prendre la decisió, no s'hi ha atrevit".

Sobre un hipotètic pacte electoral amb Compromís per a les eleccions autonòmiques del 2019, Estañ el supedita al fet que aquest pacte es construeixi amb temps, "no dos dies abans de les eleccions, perquè això no funciona". "Això no és una confluència, és una coalició. Caldria començar a construir-lo de seguida, i no sols amb Compromís, sinó amb totes les forces que volguessin sumar-s'hi".

Sortir de la "bombolla" de les Corts

Per créixer, Estañ aposta perquè Podem surti de la "bombolla de les Corts", on afirma que "a vegades es plantegen debats que no suposen un canvi en la vida de la gent". El diputat defensa que la formació lila "ha de traslladar la seva actuació al carrer i ajudar a fer que els moviments socials i les associacions creixin".

"Som un partit per imperatiu legal"

En aquest sentit, Estañ afirma que Podem més que un partit és "un moviment", i subratlla que si han optat per aquesta forma jurídica és "per imperatiu legal". "El que a nosaltres ens preocupa és ser un motor de canvi en la societat". Amb aquest objectiu invoca una ciutadania més participativa perquè "militar no és sols anar a manifestacions, sinó també formar part de les entitats cíviques, per exemple les associacions de familiars d'alumnes, les de veïns o les de l'oci que escapa de la lògica individualista i competitiva".

Tot i les seves apel·lacions a una ciutadania més involucrada en la realitat social que l'envolta, Estañ es mostra comprensiu amb els ciutadans que hi són més reticents, perquè "se'ls ofereix una paròdia de la participació quan aquesta participació es redueix a poder elegir els fanals d'un parc i quan no es deixa intervenir en certes decisions". "Les institucions no haurien de decidir en què es pot participar i en què no".

"En moltes ocasions entenem participar a estar debatent durant hores, i el que persegueix la gent és capacitat de decisió en activitats més concretes. Moltes vegades la participació és un decorat, un afegit. A més, per fer-la possible cal alliberar hores de feina perquè a vegades la ciutadania no participa en política perquè està sobrevivint", assenyala el líder de Podem.

"Cal una renda bàsica universal no vinculada al treball"

Estañ aprofita el debat sobre la reduïda participació ciutadana i si aquesta participació està originada per la falta de temps, ganes o preparació, per defensar la posada en marxa d'una renda bàsica universal. El dirigent oriolà creu que aquesta reivindicació, més que dificultats econòmiques, el que ha de vèncer són "resistències mentals perquè relacionem disposar de drets a tenir un lloc de treball". "Una vinculació que, després dels canvis produïts en el sector del treball, molts creiem que no té sentit".

Un Podem amb més democràcia interna

Davant la decepció de certs militants i ciutadans que aspiraven que Podem fos una organització més horitzontal, el seu secretari general al País Valencià reconeix que centrar l'estratègia en la figura de Pablo Iglesias per les necessitats electorals va generar una formació vertical. Per a la nova etapa, Estañ aposta per crear una organització amb més democràcia interna. Tot i aquestes bones intencions, reconeix les dificultats: "A Podem necessitem construir una cultura democràtica i política de la qual formacions com, per exemple, la CUP sí que disposen perquè l'han edificada amb més temps. Ells tenen més fàcil aquest funcionament assembleari".

No criminalitzar la ciutadania

Igual que en el debat sobre la intervenció de la ciutadania en l'àmbit polític, Estañ defuig criticar els votants i companys de partit que no volen participar i reclamen "viure en un país més digne i més just, tot i sense saber gaire bé com, però ho volen, i estan en el seu dret".

"És injust situar la càrrega en el ciutadà quan la política ha estat absolutament segrestada i quan des de les institucions no s'ha apostat per crear una cultura democràtica. I ara, després d'això, passem les culpes a una persona treballadora que ja té prou feina a sobreviure. Això em sembla, fins i tot, una visió un poc elitista. Jo situaria més la responsabilitat en les institucions que en el ciutadà, perquè és la part forta. Jo no disculpo a tothom, però no podem exigir a la gent que d'un dia per l'altre estiguin superconscienciats i estiguin sempre al carrer. Primer, perquè hi ha una situació de crisi econòmica i, segon, perquè la política que s'ha practicat ha fomentat la creença que les persones estem soles. S'ha impulsat la creença que estem sols, que cadascú es preocupi dels seus problemes, i la resta, que se salvi qui pugui. És el paradigma de la societat neoliberal".