Anticorrupció veu "indicis sòlids" de delicte en la manera que Francisco Camps va gestionar la Fórmula 1

ValènciaLa Fiscalia Anticorrupció considera que la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià és l'òrgan competent per estudiar la querella presentada per aquesta mateixa part per la compra de l'empresa Valmor Sports per part de la Generalitat Valenciana el desembre de 2011, en considerar que existeixen "sòlids indicis delictius" contra l'expresident de la Generalitat i diputat del PP en les Corts i, per tant aforat, Francisco Camps.

Així ho indica en un escrit de 37 pàgines, de data d'aquest mateix dimecres, en el qual es pronuncia sobre qui ha de ser l'òrgan competent per instruir la querella formulada per la pròpia Fiscalia Anticorrupció contra l'exconsellera, exsecretària autonòmica de comunicació del Consell i exdirectora de Televisió Valenciana, Lola Jonhson, l'expilot Jorge Martínez Aspar i Camps per presumpta malversació, prevaricació i delicte societari en la compra de l'empresa Valmor Sports per part del Consell el desembre de 2011 per poder seguir celebrant el Gran Premi d'Europa de Fórmula 1 a València.

En l'escrit, s'indica que dels fets estudiats en les diligències practicades fins al dia de hui "es desprenen indicis concrets de la possible existència de fets delictius que poden imputar-se a l'aforat, ja que es compleixen els requisits fàctics i normatius dels delictes de prevaricació i malversació de cabals públics".

Per al delegat a València de la Fiscalia Anticorrupció, Vicente Torres, aquests delictes deriven del fet d'haver negociat Camps "directament" amb el patró de la F-1, Bernie Ecclestone, els contractes per a la celebració del Gran Premi en el circuit urbà de València, que va ser qui va ordenar que la Generalitat es constituïra com avalista de Valmor sense seguir el procediment administratiu fixat en al Llei d'Hisenda de la Generalitat i la Llei de Pressupostos de 2011 i qui va ordenar a Johnson, malgrat que no tenia competència per a fer-ho, que signara el contracte de 19 de juliol de 2011 pel qual el Consell prestava l'aval a l'empresa.

El fiscal destaca que la iniciativa per celebrar el GP "naix de Camps", segons han declarat tant l'expilot Adrián Campos com la cap de Protocol del Circuit del Motor, i a més va ser qui va negociar totes les condicions "incloses les econòmiques".

EL GP, un suggeriment de Camps

De fet, apunta que així ho va manifestar el propi Ecclestone, que va afirmar que la idea la "va suggerir" Camps, amb qui va discutir la idea d'utilitzar un circuit urbà i qui li va organitzar una reunió a València amb presència de l'alcaldessa. Així mateix, recorda una reunió amb l'expresident a Londres el juny de 2006, sense especificar el contingut. El 26 de setembre d'eixe mateix any, d'acord amb el patró de la F-1, va haver-hi una trobada al Palau de la Generalitat amb Barberá i Camps, en la qual ja li va portar un "contracte" de la carrera, que finalment es va signar el juny de 2007 amb Valmor Sports.

A més, la Fiscalia assenyala que va ser Camps qui va dir a Ecclestone, a través d'una assessora, amb qui havia de contractar el 16 de maig de 2007. Aquesta empresa era Valmor Sports, de Jorge Martínez Aspar, de qui una testimoni, segons el fiscal, va declarar que era "un amic" de l'expresdent i organitzava abans dels grans premis de motociclisme sopars privats amb els patrocinadors en el seu Motor Home, a les quals solien assistir tant Camps com l'expresident de les Corts Juan Cotino.

Aspar va afirmar que "des del principi" sabia que qui anava a organitzar el GP era l'empresa pública Circuit del Motor. El contracte entre ambdues parts es va signar el març de 2008. Segons el fiscal, Valmor mancava d'infraestructura, personal, material i economia i no es va fixar preu en ell ni l'empresa d'Aspar va pagar "ni un euro" al Circuit del Motor "ni tan sols se li va exigir el pagament", en perjudici dels fons públics.

Per al fiscal, tots aquests fets, que inclouen una aparença de contracte entre particulars quan era una empresa pública la que anava a organitzar l'esdeveniment, constitueixen un delicte de prevaricació administrativa i malversació.

Després del GP de 2008, en veure Valmor que no havia obtingut el benefici esperat, va acudir a la Generalitat per tornar a demanar ajuda econòmica. Ací va ser on Camps "novament" va assumir el paper protagonista en el contracte entre aquesta signatura i la Societat Projectes Parcs Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV), que el 31 de juliol de 2009 va assumir l'obligació de pagar el cànon anual de 26 milions de dòlars "sense assumir cap dret".

"Voluntat personal"

El fiscal destaca que, en aquest cas, "la voluntat personal d'una autoritat o funcionari públic no pot constituir-se en font normativa ni substituir les disposicions de l'ordenament jurídic, ja que suposa un xoc frontal" amb els principis de la Constitució. Així mateix, assenyala que, d'acord amb la Intervenció General de l'Estat, aquest contracte tindria nul·litat per no existir una "vertadera reciprocitat de prestacions".

D'aquesta forma, va ser la Generalitat "la que va pagar el cànon anual de 2009, 2010 i 2011, alliberant als socis de Valmor Sports d'aquesta obligació per decisió personal de Francisco Camps".

Aval de la Generalitat

Finalment, en el contracte de 19 de juliol de 2011 –un dia abans de la dimissió de Camps–, la Generalitat va passar a ocupar el paper d'avalista que tenia Bancaixa, després de la negociació "directa" d'Ecclestone amb Camps, qei va ordenar la firma "de manera urgent", amb el que va incomplir "de manera flagrant" tota la normativa en matèria d'avals.

Assenyala el fiscal: "la urgència va venir donada perquè Francisco Camps va dimitir l'endemà i va suposar a més que persona no determinada en aquest moment, en atenció a aquesta urgència, haguera de falsificar la signatura del director de la SPTCV en aquell moment, Nicolás Figueras", que estava en viatge de nuvis.

L'ordre de fer-ho és "obvi" que partia de Camps i la que va signar va ser la llavors consellera de Turisme, Lola Johnson, que "mancava de competència" per fer-ho en contravenir la Llei d'Hisenda Pública i la normativa en matèria d'avals. Per al fiscal, es va saltar "de manera grollera" l'ordenament jurídic.