L'anticatalanisme torna a omplir els carrers de València
La protesta ha comptat amb la presència dels portaveus del PP a la ciutat de València i les Corts
ValènciaNo hi ha res que sintetitzi millor l'esperit de la manifestació que aquest matí ha congregat més de 10.000 persones als carrers de València que l'adhesiu "Nos ens fareu catalans". Una proclama que evoca l'enemic imaginari "del nord" i els suposats perills del projecte de Països Catalans que ni tan sols Esquerra Republicana del País Valencià o el Bloc Nacionalista Valencià ja defensen, conscients del reduït suport que, en aquests termes, té l'anhel independentista al sud del riu Sènia.
La mobilització, convocada per la Coordinadora d'Entitats del Regne de València amb el suport del partit ultraconservador Vox i de la formació d'extrema dreta España 2000, ha comptat amb la presència del portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de València, Luís Santamaría, i del portaveu adjunt a les Corts Valencianes, Vicente Betoret.
La manifestació ha aconseguit embolcallar-se d'un ambient lúdic gràcies al ritme dels pasdobles i l'escalf d'un sol més primaveral que tardorenc. Una imatge ensucrada que ha completat la presència d'acolorides banderes espanyoles i senyeres valencianes. De fet, la sorollosa alegria de la protesta ha propiciat la mirada complaguda i encuriosida dels turistes, desconeixedors que al cor de la mobilització no hi bategava un sentiment d'acollida o convivència, sinó el rebuig a tot allò que faci olor de Catalunya.
Per adonar-se del verdader esperit de la protesta, només calia parar l'orella i escoltar els lemes corejats. Els antics de l'anticatalanisme i el secessionisme lingüístic: "Llengua valenciana, mai catalana" i "Som valencians, mai catalans"; i els nous nascuts al caliu de la situació a Catalunya: "A presó Puigdemont". Un desig que no han amagat dos emblemes de la manifestació, el torero Vicente Barreda i el cantant Francisco, que ha assegurat que els dirigents catalans "en lloc de col·locar estreles en la seva bandera hauran de posar-hi barrots".
Més autòctones han estat les crítiques de l'Ángel, jubilat d'origen asturià de 72 anys, però resident a València des d'en fa 60, que ha recriminat al govern valencià les seves polítiques "catalanistes" en l'àmbit educatiu i de promoció de la llengua. Igual de bel·ligerants han estat les paraules de Pepa, veïna de Sueca, també jubilada, qui, tot i que cap partit ha plantejat l'opció, ha refermat amb contundència que "de cap manera ens sumarem als Països Catalans".
Virulència verbal
El més virulent ha estat el portaveu de l'organització convocant, Juan García Sentandreu, qui amb un posat hieràtic, no ha dubtat a reclamar la recuperació de l'esperit de la Batalla de València i ha reptat els dirigents catalans "a venir, que estem esperant-los". "Els llevarem fins la pell".
El polític valencià també ha qualificat el conseller d'Educació, Vicent Marzà, de "'batasuno'", i de "terrorista" l'exconseller en cap del govern català Josep Bargalló per "la seva participació" en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Sentandreu també ha fet escabrosos jocs de paraules en referir-se al diputat d'ERC, Joan Tardà, com a "tarat", i a la presidenta del Parlament Carme Forcadell com a "torcadell". Tot un reguitzell de desqualificacions que ha volgut emblanquir tancant el seu discurs amb una invocació a "defensar la convivència pacífica entre valencians i espanyols".
Davant les proclames de Sentandreu, reflexions més moderades, com les del David, economista de 40 anys i veí de València, que reconeixia que no assistia a la protesta perquè hi hagi "un perill real de Països Catalans", sinó perquè està en contra de "l'eliminació de l'educació concertada", quedaven emmudides i potser fins i tot soterrades.