Tres anys després de la seva detenció, Alfonso Rus manté que "mai" va cobrar cap comissió il·legal
L'expresident provincial ha comparegut en la comissió que investiga els contractes de la Generalitat Valenciana
ValènciaTres anys i dos dies després de la seva detenció, el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha comparegut aquest matí a les Corts Valencianes en la comissió d'investigació que analitza les adjudicacions de la Generalitat Valenciana durant l'etapa de govern del Partit Popular. Es tracta del conegut com cas Taula, que es va obrir l'any 2014 quan la Fiscalia va iniciar una investigació arran d'una denúncia d'Esquerra Unida en què s'apuntava una presumpta trama de corrupció a Imelsa (l'empresa pública Impulso Económico Local SA depenent de la Diputació de València). En concret, s'acusava l'exgerent Marcos Benavent de crear una empresa pantalla, Berceo Mantenimientos, per desviar comissions. Al cap de pocs mesos es van fer públiques unes polèmiques gravacions en què es podia escoltar, presumptament, Alfonso Rus comptant bitllets del cobrament de comissions, una acusació que l'exalcalde de Xàtiva (la Costera) sempre ha desmentit.
Avui Rus ha repetit estratègia i ha negat qualsevol paper en les adjudicacions i contractacions de la Fundació Jaume II El Just, depenent de la direcció general de Política Lingüística i Patrimoni Cultural de la Generalitat i que, segons els grups progressistes, el govern del Partit Popular va utilitzar per eludir els controls de l'administració. Aquesta acusació va ser admesa en part la setmana passada per l'exgerent de l'entitat, Vicente Burgos, que va defensar que l'entitat es va emprar per pagar despeses "ineludibles" de la conselleria de Cultura.
"Mai"
L'estratègia d'Alfonso Rus d'aquest matí s'ha basat en repetir un adverbi. "Mai" ha cobrat cap comissió i "mai" va anar a la fundació ni al seu òrgan rector, una absència que ha justificat atesa "la multitud de patronats als quals pertanyia la Diputació de València". "Delegar els vots és una pràctica habitual", ha defensat l'exalcalde de Xàtiva, que també ha considerat raonable desconèixer a què destinava els fons l'entitat, perquè "els patrons solen assumir els dictàmens de la gerència" sense conèixer el que voten i actuant com a "palmeros". Per a Clara Tirado, diputada del PSPV, en cas de ser veritat aquest comportament es tracta d'una actuació "'irresponsable".
"Col·locar familiars a Imelsa"
Aprofitant el seu tarannà extravertit i la seva experiència política, l'exalcalde de Xàtiva ha emprat la seva presència a les Corts per retreure a PSPV, Compromís i Podem que "ara" posin en qüestió l'actuació de la Fundació Jaume II El Just i d'Imelsa, a diferència del que feien quan pertanyien als consells d'administració de l'empresa pública de la Diputació de València. "L’oposició aprovava tots els comptes ben ràpid perquè tenien presa per acabar, atès que per aquelles comissions no cobraven res. Això sí, després anaven a donar copets a l'esquena a Benavent a veure si podien col·locar algun familiar".
1,8 milions desviats al Brasil
Més evasiu ha sigut Rus a l'hora de respondre sobre els 1,8 milions d'euros que segons la investigació judicial l'expresident de la Diputació de València hauria desviat al Brasil. L'exalcalde de Xàtiva ha negat haver-se beneficiat de cap comissió il·legal, i ha recordat que "la comissió rogatòria encara no ha trobat res". A més, i en el seu habitual to socarró, ha assegurat que "fa més de 40 anys" que no va al Brasil, on, ha afegit, va "encomanar" la seva filla".
David Serra tampoc sabia res
La declaració d'Alfonso Rus ha estat precedida per la de l'ex número tres del PP valencià i ex director general de Política Lingüística i Patrimoni Cultural, David Serra, que ha assegurat que durant la seva etapa com a membre del patronat de la Fundació Jaume II El Just no es va assabentar de cap comissió ni "cap irregularitat". Serra, que va ser condemnat per tres delictes electorals durant el judici pel finançament il·legal del Partit Popular del País Valencià, ha assegurat que "en cas d'haver-ne tingut coneixement" o bé s'hauria dirigit al màxim responsable polític perquè "actués" o bé "hauria anat al primer jutjat de guàrdia a posar una denúncia".
