Àgueda Micó revalida el lideratge del Bloc Nacionalista Valencià però haurà de gestionar un partit dividit

ValènciaAcord majoritari pel que fa a les ponències estatutària i política, però divisió pel que fa a la nova denominació del partit i a la tria de la nova direcció. Aquest ha sigut el balanç del 8è congrés del Bloc Nacionalista Valencià, celebrat per delegats i no per afiliats ateses les restriccions de la pandèmia, que aquest cap de setmana ha referendat el gir de la formació cap a un ideari que potenciï el seu discurs social. 

La discrepància més rellevant ha sigut la votació de l'executiva, ja que l'actual secretària general, Àgueda Micó, ha revalidat el càrrec amb 427 vots (61,7%), mentre que l'altre candidat, l'alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, ha aconseguit 254 suports (36,7%). Una diferència que crida l'atenció si tenim en compte que Micó ha comptat en la seva candidatura amb els dirigents més destacats del partit, com el conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, el diputat al Congrés, Joan Baldoví, o el president de les Corts, Enric Morera. Per contra, Ruiz només ha disposat de l'acompanyament de regidors i alcaldes de municipis petits.

Potser més simbòlica, però més renyida, ha sigut la modificació de la denominació del partit a Més-Compromís, que ha aconseguit el vot favorable del 55,4% dels delegats, mentre que un 43,19% s'hi han oposat i un 1,42% s'han abstingut.

En declaracions a l'ARA després de la fi del congrés, Àlex Ruiz ha avançat que mantindrà l'oposició al canvi impulsat per Micó i la seva direcció, unes discrepàncies que la secretària general espera poder evitar. Per a fer-ho, pretén iniciar "de seguida" converses entre les dues parts, segons ha explicat a l'ARA.

"Govern espanyol opressor"

En la seva intervenció aquest diumenge, l'alcalde de Bellreguard ha criticat el gir polític impulsat per la candidatura guanyadora, en considerar que "aigualeix" l'ideari de la formació. També ha revalidat la seva aposta pel vessant identitari del partit, i ha acusat el govern espanyol d'"opressor" i de tenir un tarannà "antivalencià". Ruiz també ha reclamat més autocrítica. "No podem seguir repetint el mantra que estem millor que mai, perquè no és cert. De la primera legislatura del Botànic a aquesta hem perdut un eurodiputat, una diputada al Congrés, dos a les Corts Valencianes, una a la Diputació de València, dos a la Diputació d'Alacant i un senador. I també, per què no dir-ho, un bon grapat de regidores i regidors", ha afegit.

Més optimista ha estat Àgueda Micó, que ha defensat que la renovació ideològica de la formació aprovada aquest cap de setmana permetrà que el partit pugui ser "hegemònic", liderant governs i no únicament formant part d'executius presidits per altres organitzacions polítiques. “El moviment valencianista i d’esquerres està cridat a construir una hegemonia i una construcció nacional del País Valencià", ha emfatitzat.

Pel que fa a les ponències estatutària i política, han rebut el suport del 78,26% i del 75,54% dels delegats respectivament. Els textos inclouen modificacions dels estatuts de la formació, i afegeixen els adjectius ecologista i feminista a la descripció del partit com a organització "progressista". També es canvia l'objectiu de "l'assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià" per "la construcció nacional del País Valencià". A més, la transcendència de la sobirania nacional és equiparada a altres sobiranies com l'alimentària, l'energètica, la feminista i la social. En la mateixa línia, desapareix la referència al desig de bastir una “associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història”.

Les raons d'aquests canvis els defensa la ponència política, que lamenta les energies perdudes en "debats estèrils que prenien com a referència les circumstàncies d'altres territoris". Davant d'això, el text aposta per un valencianisme "en clau pròpia". Amb tot, sí que recull la voluntat de cooperar amb Catalunya i les Illes Balears en l'àmbit lingüístic i cultural. "Hem de continuar avançant també cap a la integració plena del nostre país a les estructures de foment cultural dels territoris de llengua compartida", explicita.