Francisco Camps, absolt de la trama Gürtel, diu a Feijóo que vol tornar a la política

ValènciaL'Audiència Nacional ha absolt aquest dimecres l'expresident valencià Francisco Camps dels delictes de tràfic d'influències i prevaricació dels quals se l'acusava arran dels contractes a l'empresa Orange Market, en la branca valenciana de la trama Gürtel. L'arxiu ha permès que el polític conservador tanqui 15 anys de processos judicials, dels quals sempre se n'ha sortit sense cap condemna tot i que, alhora, el PP valencià està condemnat per finançament il·legal. Tampoc l'han esquitxat les sentències contra diversos exconsellers del seu executiu com Rafael Blasco, Milagrosa Martínez o Víctor Campos, ni les que han afectat altres dirigents autonòmics populars com ara Carlos Fabra. Alguns altres, com l'expresident de les Corts Juan Cotino o l'exalcaldessa de València Rita Barberá, van morir abans que es dictés sentència.

Camps ha aprofitat ràpidament la resolució judicial i, en una compareixença aquest migdia, ha afirmat que vol tornar a la política. No és la primera vegada que ho diu: ha expressat aquesta voluntat reiteradament els últims anys, però el PP sempre li ha tancat la porta adduint que es trobava immers en processos judicials. Ara aquest argument s'esvaeix. L'expresident n'està tan convençut, que vol tornar a la política, que li ha dit al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, quan hi ha parlat per telèfon aquest dimecres. Tots dos s'han citat per reunir-se quan les seves agendes ho permetin. Però, en qualsevol cas, Camps té clar quin pretén que sigui el seu futur: "Tinc ganes de tornar a l'arena política, és la meva vida i la meva vocació. M'encantaria tornar a sotmetre'm a l'escrutini de les urnes", ha deixat clar.

La hipotètica recuperació de Camps és una veritable patata calenta per als populars. No canvia aquesta circumstància que l'Audiència Nacional l'hagi exonerat de qualsevol responsabilitat en les adjudicacions de la Generalitat a la trama corrupta pels contractes que segons el jutge instructor haurien permès al PP saldar part dels 942.892 euros que devia a Orange Market per organitzar els seus mítings. Es tracta de contractes fets entre el 2004 i el 2009 i destaquen les adjudicacions per a l'organització de l'Open de Tenis de València i per a la ubicació d'expositors a la Fira Internacional de Turisme (Fitur). La resta s'haurien liquidat amb "pagaments en metàl·lic" de "donacions il·legals de beneficiaris d’adjudicacions" i girs de "factures falses d’Orange Market a empresaris valencians". Segons la sentència, però,  en la causa no figura cap informe pericial que acrediti l’existència ni el refinançament “per mitjà de contractes irregulars”.

A més de l'expresident, el tribunal també ha absolt els consellers Alicia de Miguel, Luis Rosado i Manuel Cervera i diversos funcionaris. Per contra, ha condemnat els principals dirigents de la trama empresarial, incloent-hi Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, el Bigotes, que durant el judici van reconèixer els fets i van acceptar unes penes de fins a dos anys i tres mesos de presó per delictes de prevaricació administrativa, falsedat en document mercantil i malversació de diners públics. 

Les ordres de Camps

Tot i les confessions dels corruptors, la sentència afirma que "no existeix prova o cap indici d'ordre, suggeriment o intromissió de Camps en aquesta contractació", i tampoc "cap testimoni, escrit o cap comunicació" entre l'exlíder del PP i el Bigotes. Sobre les relacions entre l'empresari i el polític, conclou que "més enllà de l'opinió de terceres persones i de les escasses escoltes telefòniques entre tots dos", no pot deduir-se "en absolut" que Camps fos "responsable de tots els actes de Pérez o que afavorís les seves activitats dins de l'àmbit de la contractació pública".

Per al tribunal no n'hi ha prou que, durant el judici, l'ex número 2 dels populars valencians, Ricardo Costa, afirmés, com ja havia dit el 2018 en el primer judici, que Camps estava al corrent del finançament il·legal de les campanyes electorals dels populars. Costa també va dir que Pérez havia rebut adjudicacions "del partit i del govern" autonòmic per indicacions de l'excap del Consell. "És obvi que a València [Álvaro Pérez] feia tots els actes del PP perquè ho decidia el president", va dir Costa durant la seva declaració.

Tot i aquesta contundència, l'exdirigent conservador va reconèixer que no havia estat testimoni "de manera directa" d'una ordre de Camps i va detallar que va descobrir aquesta manera de fer quan l'hi va explicar Álvaro Pérez. I així ho va corroborar el Bigotes: "Jo li demanava a Paco Camps que m'ajudés i ell m'ajudava".

El relat de Camps va ser molt diferent: va descarregar en la direcció del PP estatal la decisió de contractar la trama Gürtel. Va reiterar que no sabia que la trama tenia contractes amb Generalitat perquè, va assegurar, és normal que el cap d'un executiu no sàpiga a qui s'adjudiquen les obres i els serveis d'una administració. Però no només no ho sabia de l'administració, tampoc del partit: va afirmar que el disseny dels actes del PP autonòmic –tasca inicial d'Orange Market– el decidia el comitè nacional del partit, com correspon a una formació "centralitzada". Pel que fa a la seva relació amb el Bigotes, Camps va negar que fos d'amistat i la va limitar a l'àmbit "polític" i "professional".

Segons els magistrats, la responsable política d'aquests contractes no és Camps sinó una exsubordinava seva, l'exconsellera Milagrosa Martínez, que ja va ser condemnada a nou anys de presó per aquestes adjudicacions. 

11 processos judicials

Aquesta és la segona vegada que Camps s'ha assegut al banc dels acusats –la primera va ser pel cas dels vestits– i que en surt absolt. Però també ha sortit airós de nou imputacions més: quatre pel Gran Premi de València de Fórmula 1 i la resta per contractacions vinculades a la cinquena Trobada Mundial de les Famílies, la visita del papa Benet XVI a València el 2006, el cas Nóos, el projecte fallit del Centre de Convencions de Castelló de la Plana i pel finançament irregular del PP valencià.

"Assetjament indecent"

La sentència ha provocat nombroses reaccions polítiques, entre les quals la del president del Consell, Carlos Mazón, que ha felicitat personalment Camps i ha aprofitat l'ocasió per criticar el PSPV i Compromís. "Resulta que ara els que ens imposen als altres que reflexionem sobre el lawfare, sobre pseudomitjans, sobre assetjaments… són els que fa molts anys van decidir posar el ventilador del fang i de l'assetjament personal, familiar i indecent a Camps", ha assegurat.

Des de l'oposició, el portaveu socialista a les Corts, José Muñoz, ha dit que el seu partit respecta la decisió judicial, però ha insistit que "la societat valenciana no ha absolt Camps". Per a Muñoz, l'època de Camps com a president "va ser nefasta" i va deixar una "hipoteca reputacional de corrupció". "Veurem si aquells del PP que van posar fi a la vida política de Camps ara decideixen rehabilitar-lo. Estarem atents", ha conclòs. En la mateixa línia, el portaveu Compromís, Joan Baldoví, ha afirmat que "una decisió judicial no amagarà mai que València va ser epicentre de la pitjor etapa de corrupció".