Preocupació pel canvi de rumb a À Punt

ValènciaDesconfiança i preocupació. Són els sentiments que descriuen l'estat d'ànim dels sectors més progressistes de la cultura i la comunicació valenciana, neguitosos per la profunditat dels canvis que À Punt viurà durant els pròxims mesos i que podrien suposar un gir substancial en el model de radiotelevisió pública posat en marxa fins ara, incloent una rebaixa del compromís lingüístic del canal i una reducció de la seva plantilla.

Un dels principals temors d'aquests grups és que el consell rector i el nou director general de la cadena, Alfred Costa, cedeixin davant les pressions polítiques i mediàtiques que alerten de l'audiència del canal, ja que després del màxim assolit a l’abril amb una quota del 3,3% –al febrer el seguiment era de l’1,3%–, À Punt no ha deixat de perdre espectadors i ha acumulat uns índexs del 3,2% al maig, del 2,9% al juny i del 2,6% al juliol.

Per guanyar audiència, la recepta de Costa es basa en dues estratègies. Primer, apostar per un entreteniment més evasiu i, segon, interpretar de forma més laxa la norma que fixa el valencià com la llengua vehicular de la corporació. Amb aquesta segona via, el director general pretén sumar espectadors a les comarques on el castellà és l'idioma predominant i on el sentiment de pertinença al País Valencià, i per tant d'identificació amb una cadena autonòmica, és menor.

Nervis constants i reunions urgents

Bona prova del clima d'intranquil·litat i nervis que envolta tot allò relacionat amb la radiotelevisió valenciana és que la publicació per part del diari Las Provincias d’una única informació que al·ludia a suposades converses entre Costa i alguns grups parlamentaris per canviar el model lingüístic del canal va encendre les alarmes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Acció Cultural del País Valencià i Escola Valenciana, que van demanar una reunió urgent amb la direcció d'À Punt. D'aquest desassossec no es van escapar ni tan sols els membres del consell rector, l'òrgan que governa la corporació, que van llegir amb "sorpresa, malestar i preocupació" la notícia sobre les presumptes gestions del seu subordinat, segons han explicat a l’ARA alguns dels seus components.

Aquest neguit es va materialitzar en la publicació d'un comunicat en què el president de l'ens públic, Enrique Soriano, va demanar comparèixer a les Corts per informar de la seva gestió i defensar que el consell rector "mai ha considerat la possibilitat de modificar" l'estatus del valencià. L'alt càrrec es va esforçar en recordar que sols el Parlament autonòmic té "la competència i la facultat" de canviar el model lingüístic del canal. En concret, a l'article 5 de la llei de creació d'À Punt s'afirma que la cadena ha de "promoure la cohesió territorial i la diversitat lingüística mitjançant la difusió en valencià, que serà la llengua vehicular dels mitjans públics que depenguen de la Generalitat Valenciana".

Amb la seva resposta, Soriano, que es troba en excedència de la seva plaça de lletrat de les Corts, i que ja ha reclamat en diverses ocasions a la Generalitat que el substitueixi tot i només haver complert la meitat dels seus sis anys de mandat, intentava traslladar tota la pressió de Burjassot, la seu de l'empresa pública, al Parlament, una jugada a la qual els portaveus de PSPV, Compromís i Unides Podem s'havien avançat hores abans negant haver mantingut cap conversa per canviar el model lingüístic. Finalment, i per tancar la crisi, Enrique Soriano i Alfred Costa es van reunir amb els màxims representants de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Escola Valenciana i Acció Cultural per tranquil·litzar-los i, sobretot, recordar-los que qualsevol modificació de l'estatus del valencià correspon a les Corts.

Pel·lícules en castellà els dijous i divendres a la nit

Tot i que els ràpids moviments del president i del director general d'À Punt van aconseguir apaivagar els ànims i gairebé situar el debat en el territori de l'especulació periodística, el que és cert és que des de l'arribada de Costa, tots les decisions de la cadena han estat dirigides a esmenar el model de la seva predecessora Empar Marco i virar el rumb cap a una televisió en què l'entreteniment més lúdic guanyi pes en perjudici dels continguts divulgatius i, alhora, el castellà aconsegueixi un espai dins dels estrets marges que li permet la legislació.

El primer pas es va donar a l'abril, quan "de manera extraordinària" la cadena va emetre en castellà algunes pel·lícules que havia adquirit per a la programació de Setmana Santa. La raó adduïda, la impossibilitat de doblar els films per la paràlisi generada pel coronavirus i la necessitat de donar sortida a uns continguts dels quals es disposava per un "període limitat". El segon va tenir lloc al juliol, quan es va anunciar la programació d’un cicle de comèdies espanyoles cada dijous i d'un altre amb els millors films del director Luis García Berlanga cada divendres. Totes han estat programades en castellà.

En la mateixa línia, i a l'espera dels grans canvis en la graella que arribaran al setembre i l'octubre, aquest estiu el canal ja ha començat a implantar algunes modificacions com les realitzades al magazín de les tardes, rebatejat com La terrassa, on s'ha apostat per la nostàlgia i la recuperació de referents de Canal 9, tant pel que fa a la plantilla de presentadors com, sobretot, de convidats i entrevistats.

Apunta'l al 9

Segons Alfred Costa, aquest gir hauria de permetre seduir els ciutadans de més de 45 anys, el seu principal objectiu, atès que són els ciutadans "que consumeixen més tele" i que eren les persones que més seguien l'antic Canal 9. "S'ha pretès desconnectar [À Punt] per imatge i valor afegit de l'anterior radiotelevisió valenciana, cosa que ha provocat que es deshabiliten opcions d'identificació", es lamentava el director general al febrer en la seva compareixença a les Corts perquè els grups parlamentaris ratifiquessin la seva designació.

Convençut de la necessitat de refer aquest lligam, aquest juliol el canal ha posat en marxa una campanya per aprofitar el canvi de freqüències televisives i la ressintonització dels canals provocada per la irrupció de la telefonia mòbil 5G. La iniciativa demana als espectadors que col·loquin la televisió valenciana en el número 9 dels seus comandaments a distància i recuperin "el lloc que [la cadena] ha ocupat històricament".

100 treballadors menys?

Tots els intents d'incrementar l'audiència es podrien veure limitats per la possible reducció d'una plantilla de gairebé 450 treballadors, a hores d'ara, encara provisional atès que, dos anys després de l'inici de les emissions de la televisió i dos anys i mig de les de la ràdio, les proves selectives per a la seva consolidació no han estat convocades.

El possible escurçament, que podria arribar als 100 empleats, té el seu origen en les limitacions financeres del canal –aquest 2020 el seu pressupost ha estat de 56 milions– i de la fixació a la llei de creació de la corporació que el cost de la plantilla no pot superar un terç dels seus comptes. Una norma que l'ens ha incomplert els últims dos anys gràcies a l'aprovació d'una excepcionalitat que ara la Generalitat sembla no desitjar prorrogar.