L'atur, la corrupció política i la sanitat són les principals preocupacions dels valencians

ValènciaEls ciutadans valencians consideren que l'atur (82%), la corrupció política (44,9%) i la sanitat (25,5%) són els tres problemes més greus que pateix en aquests moments el País Valencià, segons una enquesta realitzada per la Generalitat Valenciana el passat mes d'abril.

El vicepresident i portaveu del Consell, José Ciscar, ha presentat en la roda de premsa posterior al ple del govern el 'Baròmetre d'abril' elaborat per la Generalitat Valenciana entre el 7 i el 19 d'abril amb entrevistes a 2.016 persones –683 d'Alacant, 403 de Castelló i 930 de València– i que presenta un marge d'error de el +/- 2,2%. L'estudi és sobre temes "que ajuden al Consell a prendre decisions a l'hora de governar" i no una enquesta electoral, motu pel qual no s'ha preguntat per valoració de líders polítics ni per intenció de vot, malgrat que el baròmetre pregunta per les eleccions europees, el seu coneixement i el grau d'importància que tenen per als ciutadans.

Ciscar ha destacat que atur, corrupció i sanitat són per als valencians problemes "més importants en el conjunt d'Espanya que en la Comunitat Valenciana". En aquest sentit, el número dos del govern valencià ha dit que els valencians pensen que els problemes més greus que pateix l'Estat són els mateixos que al País Valencià però en uns percentatges més alts, de manera que la desocupació suposa el problema més greu per al 83,4%; la corrupció, per al 53,8% i la sanitat, per al 21,7%.

A nivell País Valencià, el vicepresident ha detallat que les principals preocupacions dels ciutadans són, per ordre, l'atur (55,5%), l'economia (16,4%), l'educació i la cultura (14%), el cost de vida elevat (12%) i el pagament dels medicaments (10,6%), seguides molt de a prop per les dificultats econòmiques (9,7%), la incertesa sobre la situació econòmica futura (9,3%) i les pensions (9,1%).

Preguntats per quines haurien de ser les prioritats polítiques del govern valencià, els enquestats –que van respondre el qüestionari de manera presencial– van assenyalar en primer lloc la sanitat (60%) i després l'educació (54,9%), la formació i ajudes als aturats (44,4%). Unes respostes que van en la línia de les tres principals àrees on els valencians consideren que no s'hauria de reduir la despesa pública. Segons el baròmetre, el 87% rebutja que s'estalvien diners públics de la sanitat, el 72,4% de l'educació i el 25,7% dels serveis socials.

Per contra, es mostren conformes en què es redueixi la despesa pública en sous i privilegis dels polítics (64,4%), infraestructures i obres públiques (24,8%), disminució d'assessors i càrrecs polítics (17,4%) i en festes i esdeveniments populars (8,7%).

Finançament autonòmic

Entre les qüestions que el Consell ha considerat importants per conèixer l'opinió dels valencians es troba el finançament autonòmic, que és una de les principals reivindicacions del govern d'Alberto Fabra. En aquest sentit, els resultats no són molt satisfactoris per al govern del PP ja que només un poc més del 50% dels enquestats estan d'acord amb què "la Comunitat Valenciana està infrafinançada i per això el govern valencià ha de recórrer al dèficit per garantir els serveis bàsics als valencians".

En la següent pregunta, que dóna per fet en el seu enunciat que el País Valencià pateix l'infrafinançament, el 45,4% dels enquestats no són partidaris de què la Generalitat Valenciana cree un "problema valencià" per forçar al govern espanyol a millorar el finançament i el 80,9% aposta per negociar amb l'Estat i les altres comunitats autònomes un nou model de finançament.

Preguntat per si al Consell li preocupa que poc més de la meitat dels ciutadans siguin sensibles a la reivindicació d'un nou model que millore el finançament del País Valencià, el vicepresident José Ciscar ha dit que "amb independència de la percepció dels ciutadans, el Consell seguirà reivindicant-la", i ha assegurat que l'alt índex de ciutadans que no estan d'acord amb què els valencians estiguin infrafinançats potser perquè "tal vegada els ciutadans no estableixen una relació directa entre el finançament estatal i la prestació de serveis".

Desconeixement de l'acció de govern

D'altra banda, l'enquesta demostra que les dues propostes del president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, per a l'elecció directa de diputats i per facilitar la participació directa dels ciutadans en les Corts a través d'associacions representatives, són escassament conegudes, ja que la primera registra un percentatge de desconeixement del 83,5% i la segona del 84,7%.

Sobtadament i malgrat el ressò mediàtic que va tenir, la polèmica de la definició del valencià inclosa en el diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que l'equiparava al català és desconeguda per al 71,6% dels enquestats.

A la llum d'aquests resultats i a preguntat pels mitjans, el portaveu del govern, José Ciscar, ha descartat que aquesta situació tingui a veure amb el tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV). "No té res que veure el grau de coneixement amb un mitjà concret", ha agregat Ciscar, que considera que "hi ha molts mitjans" i la informació "arriba" per diferents canals com la ràdio, la premsa, la televisió i internet.

Valencians i espanyols

La qüestió identitària és un altre dels aspectes consultats pel Consell en aquesta enquesta. En aquest cas, els valencians que se senten "només valencià" suposen el 2%, mentre que els que se senten "sols espanyol" són el 16,7%. La majoria, el 58,9%, se sent "tan valencià com espanyol".

Respecte a la identitat del valencià, el 52,3% la considera diferent del català i el 41,1% creu que és el mateix que es parla a Catalunya i a les Illes Balears. Així mateix, el 30,2% assegura que parla sempre o gairebé sempre en valencià; el 26,9% en ocasions; el 32,8% no ho parla però ho entén; i el 10,1, només parla castellà.