5 milions d'euros: així han estafat l'Ajuntament de València

ValènciaGairebé cinc milions d'euros. És la quantitat que ha perdut l'Ajuntament de València en l'últim lustre a causa de tres estafes que, a més de debilitar els seus comptes, han perjudicat la credibilitat de la institució i han obert el debat sobre la vulnerabilitat dels organismes públics davant la ciberdelinqüència.

El més destacat dels fraus va tenir lloc just ara fa cinc anys, quan el setembre del 2019 va perdre 4,2 milions d'euros en el que és un dels grans enganys a una companyia pública a l'Estat. La víctima va ser l'Empresa Municipal de Transports (EMT) i el mètode utilitzat l'enviament de correus electrònics, en què es van falsificar les signatures dels dos apoderats de la companyia i es va suplantar la identitat de l'aleshores president. Amb aquest mètode van aconseguir que l'exdirectora d'administració de l'EMT Celia Zafra fes vuit transferències amb destinació a un compte d'un banc de Hong Kong.

El 2021, el Tribunal de Comptes va declarar Zafra responsable de la pèrdua dels fons i va dictaminar que l'executiva havia de pagar els 4,2 milions d'euros estafats més 155.778,51 euros en concepte d'interessos de demora. L'organisme feia seus, així, els arguments de l'empresa que des d'un primer moment va assenyalar l'exdirectora d'administració –que va ser acomiadada– al considerar que no va aplicar el protocol que regula aquesta mena de pagaments. La resolució del Tribunal de Comptes va ser recorreguda per Zafra, que reitera que ningú la va formar per evitar fraus. La decisió final correspon al Tribunal Suprem, que encara no s'ha pronunciat. En paral·lel, un jutjat de València dirigeix una investigació que intenta trobar als estafadors i que analitza si CaixaBank, entitat en què es trobaven els fons transferits, va custodiar els diners com cal.

Dues estafes al Palau de Congressos

Mentre a València encara es debat sobre les responsabilitats en el frau de l'EMT, aquest estiu el consistori ha estat víctima d'un nou engany i a l'empresa externa que gestiona la comptabilitat del Palau de Congressos li han pispat 194.000 euros. Van fer creure a la companyia que un proveïdor havia canviat de compte corrent i van reclamar l'abonament de diversos serveis. De moment, l'Ajuntament ha assumit la quantitat estafada al proveïdor real i ha avançat que l'empresa enganyada, que ha rebutjat fer declaracions, haurà d'assumir els fons perduts.

Aquest no és el primer frau al Palau de Congressos, que el 2021 ja va perdre 21.000 euros pel mateix mètode. Aleshores, la direcció de l'empresa pública va afirmar que reforçarien els protocols de seguretat. Els canvis, però, no han estat suficients.

¿És l'administració pública més susceptible de ser víctima de fraus? María de la Paz Lloria García, catedràtica en dret penal de la Universitat de València, creu que no. La docent afirma que es coneixen més casos d'enganys a organismes públics perquè l'administració és "més transparent". "Les companyies privades també en pateixen, però no ho expliquen", resumeix. Amb tot, defensa que a l'administració ha de dedicar-hi més recursos. "Calen protocols més efectius i que es formin els treballadors perquè, al cap i a la fi, tot depèn que aquestes persones sàpiguen actuar com cal", conclou.

Ciberdelinqüència creixent

Les peticions de Lloria es veuen reforçades per les dades del ministeri de l'Interior, que en el seu Informe sobre la cibercriminalitat a Espanya 2023 va detectar un creixement dels delictes informàtics i del seu pes proporcional en la delinqüència en general. Si el 2019 la ciberdelinqüència suposava un 9,9% del total de delictes, l'any passat ja es va elevar al 19,2%. Com era d'esperar, entre aquests destaquen les estafes: van suposar el 90,5% dels casos.