40 anys de la llei que va introduir el valencià a l'escola

ValènciaEntitats com Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua, El Tempir o el Sindicat de treballadors i treballadores de l'ensenyament del País Valencià han celebrat aquesta setmana el 40è aniversari de la llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV), que es va aprovar el 23 de novembre del 1983. Les associacions han aprofitat els diferents actes, que es completaran aquest diumenge al matí al col·legi Joaquim Sorolla d’Alacant, amb una jornada festiva, per fer balanç de la norma i assenyalar els avenços assolits, però també les mancances.

La primera a valorar la llei ha estat la plataforma Alacant pel Valencià –coordinadora que conformen fins a 25 organitzacions, entre les quals, les citades–. En un manifest, la coordinadora ha destacat que la LUEV "ha fet possible la introducció de la llengua en el sistema educatiu i en l'administració", però ha mancat de "mecanismes suficients" per aconseguir "la plena normalització de l’ús social del valencià en tots els àmbits comunicatius". Per a Alacant pel Valencià –batejada així en record de la ciutat on es va aprovar la LUEV–, l"’aplicació de la llei ha estat clarament insuficient" perquè "no s'ha assolit l'objectiu de l'equiparació efectiva amb el castellà".

Algunes de les entitats que formen part de la coordinadora també han fet pública la seva pròpia valoració. Una d'elles ha sigut la Plataforma per la Llengua, que ha insistit que "la celebració no pot ocultar que ningú ha vetllat mai perquè la llei s’apliqués del tot". En aquest sentit, i mitjançant un comunicat, l'associació ha assenyalat alguns dèficits de l'aplicació de la norma com "l'absència del valencià en àmbits com ara la senyalització viària o la toponímia" o "la inexistència del valencià en la gran major part dels mitjans de comunicació". Pel que fa a l'àmbit educatiu, la Plataforma per la Llengua ha cridat les famílies i les administracions a fomentar la matriculació dels nens en programes amb alta presència del valencià i ha reclamat que "els centres educatius tinguin present la necessitat d’una major presència de la llengua pròpia a l’escola".

Una altra organització crítica amb l'aplicació de la LUEV és el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), que s'ha felicitat perquè amb la llei "el coneixement de la llengua ha augmentat gràcies a l’ensenyament", però que ha lamentat que aquest coneixement "no s’ha traslladat al carrer". "Després de 20 anys de governs del PP (1995-2015), l’ensenyament en valencià no va arribar a sobrepassar mai el 30% del nostre alumnat pels obstacles que l'administració posava per a implementar les anomenades línies en valencià. Alhora, els programes d’incorporació progressiva, pensats per anar incrementant gradualment les assignatures que s'impartien en valencià, majoritàriament no van passar mai dels límits establerts", ha destacat el sindicat en un comunicat.

No a l'exempció lingüística

L'STEPV ha apuntat que l'exempció del valencià a les comarques castellanoparlants, establerta a l’Estatut i a la LUEV, "és un obstacle per a l’aprenentatge de la llengua arreu del territori", a més d'un fet "absurd i discriminatori". Pel que fa a llei de plurilingüisme del 2018 aprovada pel govern del PSPV, Compromís i Unides Podem, ha lamentat que "va fer desaparèixer les línies en valencià".

Sobre l’ús social, el sindicat ha denunciat "les vulneracions habituals contra persones valencianoparlants en àmbits com ara el comerç, els serveis, l'oci o l'administració, amb el creixement constatat de discriminacions provocades també per administracions obligades a complir amb la LUEV". En aquest sentit, afirmen que l'anterior govern progressista "va perdre una oportunitat d’or per a actualitzar la LUEV o substituir-la per una llei d’igualtat lingüística amb què "potenciar l’ús del valencià, garantir la protecció dels valencianoparlants i eliminar l’exempció".