30 aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló: "És un símbol de les lluites col·lectives"
L'homicidi va impactar gran part de la societat valenciana, que amb els anys ha transformat el dolor en font d'inspiració
València"Es van equivocar. L'assassinat en lloc d'atemorir-nos ens va unir i ens va donar força. Algunes entitats que estaven adormides van revifar i altres, com nosaltres, vam nàixer". Així explica Mercè Martínez, membre del col·lectiu autogestionat Ca Bassot de Burjassot, l'impacte que va tenir en la societat valenciana l'homicidi del jove antifeixista Guillem Agulló l'any 1993.
Trenta anys després del crim, la memòria del militant independentista i antiracista continua ben viva. Ho demostren els nombrosos actes convocats aquest mes d'abril per recordar-lo. D'entre tots, destaca la concentració que aquest dimarts tindrà lloc a la plaça de l'Ajuntament de Burjassot i que ha organitzat la Comissió 30 anys amb Guillem.
Com el nom de la plataforma evidencia, durant aquestes tres dècades els sectors valencianistes i progressistes han lluitat per convertir el dolor que va suposar l'assassinat en llavor de futur i font d'inspiració. "Va ser un esperó perquè l'esquerra transformadora isqués al carrer i s'organitzés", apunta el músic Pau Alabajos, que actuarà en l'homenatge.
Assetjament a la família
Però no ha estat un camí fàcil. El patiment per l'homicidi es va agreujar en descobrir que la societat que els acollia era molt més hostil del que presumien. Per a Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, el crim va suposar "una presa de consciència i va convertir Guillem en un símbol de les lluites col·lectives”. Oliver també destaca la persecució que va patir la família amb contínues telefonades i pintades. “Va ser un assetjament sistemàtic fomentat des de diaris com Las Provincias. No van deixar fer el dol", recorda.
Un altre element que va contribuir a allargar el dolor va ser el judici. Durant el procés, el tribunal va considerar l'assassinat com una baralla entre grups iguals i no com un homicidi per motius ideològics. "Semblava que Guillem era l'acusat", emfatitza Mercè Martínez. Fruit d'aquest criteri, només va ser condemnat el militant d'extrema dreta Pedro Cuevas. Se li va imposar una pena de 14 anys de presó, però únicament en va complir quatre. Els altres quatre acusats van ser absolts. "Tot va ser molt cru. El tractament policial, el mediàtic... Es van evidenciar totes les misèries de la Transició", denuncia el periodista Jordi Sebastià, que va informar sobre el cas al setmanari El Temps.
Sebastià considera que el cas Agulló exemplifica “com l'extrema dreta ha fet la feina bruta per al poder i que quan aquesta s'ha sobrepassat, se l'ha protegit". També ho creu Anna Oliver, que destaca que l'homicidi cal situar-lo en un context de persecució a l'independentisme. En aquesta línia, recorda com un any abans del crim s'havien produït "les ràtzies a Catalunya [en referència a les detencions prèvies a les Olimpíades del 1992]".
La Batalla de València
Jordi Sebastià amplia el focus i veu punts de connexió entre l'assassinat i la violència sofrida durant la coneguda com a Batalla de València. “L'extrema dreta ha fet el paper d'impedir que els partits valencianistes es presenten socialment amb normalitat", subratlla. Una criminalització que el també dirigent de Compromís creu que encara dura avui. “Si al País Valencià algú penja una estelada al balcó, segur que li la lleven", assenyala.
Pau Alabajos apunta que una altra mostra d'aquesta impunitat són les agressions patides el Nou d'Octubre del 2017 a València, uns atacs que seran jutjats a partir del 25 de setembre en la que serà una nova prova per comprovar el tracte de l'Estat als grups ultres. Sobre el resultat del judici, Pau Alabajos i Jordi Sebastià no es mostren gaire optimistes. El primer admet que la seva confiança amb la justícia espanyola és "molt limitada". Un pèl més enllà va el segon, que directament afirma que "no hi té cap confiança" i ho justifica per l'absolució el 2021 d'onze persones acusades de boicotejar un homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés al saló de plens de l'Ajuntament de Burjassot el 2013.
En la mateixa línia, Anna Oliver destaca que si el judici ha estat possible és gràcies al treball de la Fiscalia i, sobretot, al de les acusacions. “Ens alegrem del que hauria de ser normal, que és que se celebre, però estarem molt damunt del procediment”, avança. Per a Mercè Martínez, cal esperar. "Si hi ha una condemna serà una sorpresa. Serà només aleshores quan podríem pensar que algunes coses estan canviant".