Zzzzzzzzzzzz...

Alguns ocells dormen amb un ull obert i una part del cervell desperta mentre volen centenars de quilòmetres. També els dofins dormen mentre neden, i poden sortir a respirar a la superfície. Les formigues dormen unes 4 hores dividides en uns 250 períodes curts de més o menys un minut. Òbviament sempre hi ha classes: les obreres, les recol·lectores i les soldats comparteixen el son parcial, mentre que la reina dorm nou hores seguides i ho fa protegida dins del formiguer. Les abelles, si no descansen el temps suficient, tenen problemes d’orientació i comunicació.

Què passa amb els humans? Ocupadíssims en no perdre’ns res, ens perdem a nosaltres mateixos quan oblidem el més bàsic. Per mil raons explicables i que tots coneixem, la nostra societat viu una pandèmia d’insomni que té conseqüències perverses sobre la salut, el benestar i l’economia. Es calcula que un terç de la població dorm menys del que necessita o dorm malament, i d’això se’n deriva que l’estat espanyol és el tercer país europeu amb el consum més elevat de benzodiadepines.

Perdre el temps

Ens hauríem de recordar a nosaltres mateixos que dormir no és perdre el temps. Dormir és tan important com menjar, i la ciència cada vegada sap més per què dormim i què passa al nostre cervell i al nostre cos quan ho fem i, sobretot, quan no ho fem. Dormint, el cervell manté una activitat tan plena com durant el dia: treballa intensament perquè estiguem en les nostres millors condicions durant un període que utilitza per gestionar el seu propi manteniment cuidant l’intel·lecte, la memòria, la plasticitat...

El professor Antoni Esteve pertany a una nissaga imprescindible per entendre la importància de la indústria farmacèutica a Catalunya. Avui inverteix entusiasme, coneixement, experiència i recursos a l’Institut AdSalutem, que porta el nom de l’eslògan de la farmàcia original de Manresa. Es dedica a estudiar l’impacte del son en la salut. Esteve afirma que “la potencialitat del son per protegir la salut de les persones és extraordinàriament poderosa” i ens repta a trobar una malaltia que no estigui relacionada d’alguna manera amb la disfunció del son. Entre les més conegudes, a banda del càncer, hi ha que el principal risc d’accident cardiovascular és no dormir i que el primer factor modificable per evitar demències és el son. Esteve afirma que “l’eina terapèutica del segle XXI és el son” i somriu quan admet que és “el medicament miraculós” que porta buscant tota la vida.

Sobremedicació

Malgrat les evidències, encara s’estudia poc la importància de dormir, i exemples d’això són la poca presència en els estudis universitaris dels metges i la sobremedicació dels pacients amb fàrmacs útils a curt termini però perillosos per la seva capacitat addictiva. Les benzodiazepines, uns fàrmacs que van néixer als anys 60 per mitigar els episodis d’ansietat, s’utilitzen de forma generalitzada contra l’insomni. La seva demanda no ha deixat de créixer en les últimes dècades i, de fet, els experts adverteixen que el consum de medicaments com l’Orfidal –la marca de lorazepam amb la qual es coneix popularment aquest fàrmac– ja és un risc per a la salut pública. Segons un informe de la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents, l’estat espanyol és el tercer país europeu amb el consum més elevat d’aquestes píndoles. Ho expliquem en el nostre dossier, que afegeix que l’Estat és el país on es va observar un dels augments més significatius (+110%) en l’ús del diazepam (vàlium) entre el 2020 i el 2021. El consum de benzodiazepines al nostre entorn està considerat abusiu per les autoritats farmacèutiques, però el medicament es prescriu a dojo i es ven a baix preu.

Una societat malalta

Quan un es diu a si mateix que ha de dormir bé és perquè acostuma a no fer-ho, perquè sap que començarà a donar voltes al llit, auguri d’una llarga nit feta de fantasmes. Cadascú té els seus, i quan es faci de dia es desdibuixaran. El nivell d’estrès o les dificultats econòmiques, laborals o familiars ataquen la capacitat de milions de persones de desconnectar-se. Malgrat tot, hauríem de ser conscients que la prevenció i els bons hàbits ajuden a evitar l’insomni i sobretot la seva cronificació, que compromet la qualitat de vida i de la vellesa.

El son és el principal recurs natural per protegir la salut i ens l’hauríem de prendre més seriosament si el que volem no és només viure més sinó viure millor. Una societat que no dorm és una societat (potencialment) malalta.