Zagajewski al canal de Suez
La setmana va començar luctuosa, amb la notícia de la mort del poeta Adam Zagajewski, com una penyora inoportuna del Dia de la Poesia, que va ser diumenge passat. Ara ja s'acaba la setmana, i, a banda de la desaparició d'un poeta, allò que tal vegada és més digne de menció és aquest vaixell que ha quedat encallat com una mala cosa al canal de Suez, i que tal vegada li hauria pogut ser útil a Zagajewski per a alguna de les seves metàfores. Una de les naus més grans del món obstruint un dels passadissos comercials més importants del món, també. Les paradoxes dels humans, capaços de les obres més impressionants i, a la vegada, de les situacions més ridícules. També, de la presència del mal a la Terra. El mal no és altra cosa que les accions malvades que cometem els homes, com ja sabia Shakespeare.
D'això, del mal, també en sap Zagajewski i en parlen els seus versos. Per afegir més cites òbvies a l'article, recordem que va ser Aristòtil qui va establir que els poetes s'ocupen de les qüestions generals, mentre que els historiadors ho fan de les particulars. Això segueix sent essencialment cert, però Zagajewski és un poeta que no desdenya fer-se càrrec de la història, és a dir, dels fets particulars que afecten persones ben concretes. No endebades era polonès, nascut a la majestuosa ciutat de Lviv, que actualment és ucraïnesa però que era polonesa el 1945, quan Zagajewski va néixer: poc temps abans, durant la Segona Guerra Mundial, a la mateixa Lviv els nazis hi havien establert un dels guetos jueus més extensos i més llòbrecs. Després, durant la joventut, i ara, en els darrers anys de la seva vida, Zagajewski es va establir a Cracòvia, una ciutat bonica i, a la vegada, veïna del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, actualment museïtzat com a centre de memòria històrica i de visita tan necessària com colpidora.
A més dels ecos de la barbàrie nazi, a Zagajewski li va tocar patir en persona la lletjor i l'estupidesa del comunisme autoritari i totalitari, contra el qual es va revoltar. També es va desmarcar, més tard, dels excessos dretans i ultradretans de les elits del poder postcomunista a Polònia. Va reivindicar la llibertat i la va predicar amb l'exemple: i tard o d'hora, la llibertat incomoda uns o altres, o els uns i els altres. Zagajewski va ser un antidogmàtic i, com d'altres que no es deixen alinear, va descobrir que la pàtria era la memòria. Poeta celebrat i influent en un país de gran tradició poètica, com a lectors tenim la sort de poder llegir les traduccions al català i al castellà que ens n'ha fet Xavier Farré, ell mateix poeta i assagista eminent (encara aplaudim el seu darrer llibre d'assajos, L'auditori de Görlitz), que ja fa molts d'anys que exerceix un paper clau com a home pont entre la cultura catalana i la polonesa. Mentrestant, aquesta Europa malalta de virus i de cobdícia, i aquest país encallat en la política de curta volada, s'assemblen a un vaixell portacontenidors entravessat allà on fa més nosa, que ni passa, ni deixa passar, ni va cap enlloc.
Sebastià Alzamora és escriptor.