“Siguem seriosos. De veritat algú creu que és comparable el Procés amb el terrorisme que va patir Espanya durant dècades? El que tots entenem per terrorisme, el que va patir Espanya durant dècades, està fora de l’amnistia”, ha dit el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños, a la presa de possessió del fiscal general de l'Estat.
Evidentment, el terrorisme és un fet concret, i tots hi estem d’acord. El terrorisme –per exemple, els que van atemptar a la sala de festes Bataclan o els que van atemptar contra l’Hipercor– busca, a través de la violència, sembrar el terror. Quan dic violència dic mort. A través d’explosius, generalment. I de manera indiscriminada. Hi ha víctimes del terrorisme, per exemple, que s’han quedat sense cames, braços. N’hi ha que han mort, esclar.
Això no caldria explicar-ho, però com que hi ha qui fa servir les paraules amb total i escumejant lleugeresa, en interès propi, ens toca caure a la trampa i explicar que els manifestants que van anar a l’aeroport, a peu, durant els dies del Procés, emparats per Tsunami Democràtic, no eren terroristes. Ni van sembrar terror, ni van fer res més que manifestar-se. Terrorisme, per exemple, van ser els atemptats de la Rambla.
Però esclar. Què els has d’explicar a uns senyors que durant aquest Procés ens van dir nazis amb tota la tranquil·litat i banalitat. Algunes marques comercials duen a terme pràctiques comercials que anomenem pink washing. Es renten la cara amb el feminisme per bandera. D’això en podríem dir yellow dirtying. Empastifes intencionadament amb el Procés. Com quan el baró del PSOE i president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, diu que “el terrorisme ha d’estar fora de l’amnistia”. No és terrorisme. I és amnistia perquè els líders del Procés van ser condemnats (per exemple, els Jordis) pel delicte de sedició. Potser el que passa és que el corrent polític d’aquest president no és tampoc socialisme.
