Xupa-xups i piruletes
L'altra nit em van tirar un globus ple d'aigua des d'un tercer pis. A mi i als meus amics. Estàvem fumant al carrer, a la porta d'un bar i el veí en qüestió, una de les moltes víctimes de la nova llei antitabac, va decidir que ja en tenia prou. Una cosa és aguantar el soroll del trànsit, els motors dels aires condicionats, el gos o la televisió d'un veí, i una altra sentir les converses i els riures de quatre noctàmbuls.
Sense previ avís, el globus va esclatar a terra, al mig del cercle que dibuixàvem entre tots, com si l'atac hagués estat assajat prèviament. Va ser un llançament perfectament calculat. No ens va mullar a cap dels quatre i el so de l'impacte amb l'asfalt i el de l'aigua esquitxant les parets va ser fenomenal. Ràpidament vam mirar cap a dalt però ningú va treure el cap. Només se sentia una respiració agitada i em va saber greu que algú pogués estar prou cremat per comprar un paquet de globus ja preveient que els necessitarà. M'imagino l'estat de desesperació i angoixa amb què la persona en qüestió es fica al llit. I si és una parella, vaig seguir després fabulant, me'ls imagino discutint sobre a qui li toca llançar el globus igual que quan et baralles per qui ha de baixar les escombraries. Carinyo, avui et toca a tu, els globus estan sobre la nevera.
Els meus amics i jo vam apagar el que estàvem fumant i vam entrar al bar. El cambrer també ens va renyar perquè té por que els veïns el puguin denunciar i li tanquin el negoci. Una bronca rere l'altra, vaja. Proposo acabar amb tota aquesta polèmica prohibint immediatament la venda de tabac i que es potenciïn, per exemple, els xupa-xups. Quan el Sean Penn i la Julia Roberts surtin en una pel·li, asseguts a la barra d'un bar prenent-se un bourbon i llepant una piruleta, s'hauran acabat els problemes.
