L'envestida de la Xina
Els executius de la indústria automotriu d'Alemanya i dels Estats Units que van assistir al Saló de l'Automòbil de Xangai enguany potser esperaven èxits després de tres anys d'absència per culpa de la pandèmia. Tot i això, els fabricants occidentals es van trobar amb una dura realitat: desenes de nous vehicles elèctrics (VE) de fabricació xinesa que estan a punt de sortir al mercat.
En els darrers anys, l'ascens dels VE ha impulsat la indústria automotriu xinesa a una prominència global. Les exportacions de cotxes de la Xina ja van superar les d'Alemanya el 2022, després d'un increment del 54%, i es projecta que el país superi el Japó per convertir-se en el primer exportador mundial de cotxes aquest any.
Aquest canvi es va fer evident a Xangai, on els consumidors xinesos van ignorar les ofertes de BMW, Volkswagen i Mercedes a favor de nous models dels fabricants xinesos BYD i Nio. En comparació amb els nous cotxes xinesos, amb les bateries i els sensors d'última generació, els VE fabricats a Alemanya semblaven gairebé passats de moda. Durant dècades, els enginyers alemanys van perfeccionar el motor de combustió interna; ara la revolució dels VE amenaça de fer que tot el seu coneixement tecnològic quedi obsolet.
Atès que el sector automobilístic representa el 4% de l'ocupació alemanya, el país podria acabar patint una envestida de la Xina comparable a la que els Estats Units i altres països d'alts ingressos van experimentar a començaments dels 2000. A partir del 2001, després de l'ingrés de la Xina a l'Organització Mundial de Comerç, els fabricants occidentals han hagut de fer front a una competència ferotge de les empreses xineses, que va començar amb productes de baix valor agregat com els tèxtils, els mobles i la roba, però que va acabar afectant les indústries més sofisticades, com les dels ordinadors i l'electrònica.
Entre el 2000 i el 2010, el percentatge del total d'importacions nord-americanes de productes fabricats a la Xina va augmentar 25 punts percentuals, i això va contribuir a la desindustrialització del Rust Belt i va transformar l'economia i la política dels Estats Units. Contràriament al que predeien els economistes especialitzats en comerç, la contracció dels sectors que competeixen amb les importacions no va estar compensada per un increment de les exportacions a la Xina. Així mateix, els treballadors desplaçats no van poder trobar nous llocs de treball fàcilment i els que sí que ho van fer van experimentar baixades salarials. La caiguda de l'ocupació al sector manufacturer va contribuir a l'augment de les “morts per desesperació” i va preparar l'escenari per a la victòria de Donald Trump a les presidencials del 2016, ja que la regió més exposada a la competència de les importacions xineses va girar cap a la dreta.
Hi ha clars senyals que Alemanya ja està experimentant la seva pròpia versió de l'envestida xinesa. Fins a l'any passat, Alemanya era un exportador net de cotxes. Avui, per primera vegada en la història, està important més cotxes de la Xina dels que exporta. Del gener a l'agost del 2022, Alemanya va importar 1,8 milions de cotxes de la Xina, però només en va exportar 1,7 milions. (Una tendència similar és evident al sector d'eines mecàniques, on les exportacions de la Xina han superat les d'Alemanya.)
La ironia és que el que va facilitar l'accelerada industrialització de la Xina van ser les importacions massives de maquinària alemanya, sobretot automòbils i eines mecàniques, que són crucials per a l'economia alemanya. En els darrers 30 anys, Alemanya ha entrenat una generació de treballadors xinesos a través d'operacions conjuntes amb empreses xineses. La Xina exigia aquestes transferències de tecnologia com un requisit previ per accedir al seu mercat. Però ara que la Xina ha esdevingut un gegant industrial per dret propi, ha deixat enrere la necessitat d'assistència alemanya.
La Xina té dos avantatges significatius respecte a Alemanya. El primer: en un moment de disrupció tecnològica, l'experiència passada és irrellevant. La Xina no necessita ser un expert en el motor de combustió per derrotar Alemanya al mercat dels VE. El segon: la seva mida li permet escalar la producció, accelerar el procés d'aprenentatge i reduir els costos ràpidament. Així és com la Xina s'ha convertit en un líder global en el sector de les bateries de ions de liti –i això explica per què ara és al cim del desenvolupament de bateries de sodi.
En el passat, diversos factors han ajudat Alemanya a evitar l'envestida xinesa. Al principi, els productes xinesos importats competien amb els que Alemanya abans importava de països de baixos salaris com Turquia i Grècia, cosa que resultava en pèrdues de llocs de treball en aquests països més que no pas a Alemanya. De la mateixa manera, l'expansió de les xarxes de producció a l'Europa central i l'est excomunista van permetre a les empreses alemanyes impulsar la productivitat i reduir costos. Durant anys, Alemanya es va beneficiar del boom econòmic de la Xina, mentre la demanda xinesa de cotxes i maquinària alemanya d'alta qualitat es va disparar.
Però, en la mesura que la Xina continuï expandint la seva influència econòmica, Alemanya potser ja no podrà evitar l'impacte negatiu que han experimentat altres països. Si bé la reconstrucció d'Ucraïna podria donar a Alemanya un impuls similar al que va experimentar després de la caiguda del Teló d'Acer el 1989, primer s'ha d'acabar la guerra, cosa que sembla poc probable a curt termini.
Els responsables de les polítiques a Alemanya podrien prendre diverses mesures per no repetir el dolorós procés de desindustrialització dels Estats Units. Podrien intentar atraure inversió estrangera directa d'empreses de bateries xineses i fabricants de semiconductors asiàtics. Alemanya també podria imitar la Xina i fer operacions conjuntes entre les seves empreses i start-ups d'intel·ligència artificial israelianes. Això ajudaria Alemanya a superar la bretxa de coneixement en tecnologia IA, que serà crucial per als cotxes autònoms, i permetria als enginyers alemanys adquirir les capacitats necessàries per continuar sent competitius a escala global.
Finalment, Alemanya pot i ha de prendre la davantera en la creació d'una versió europea de l'Agència de Projectes de Recerca Avançats de Defensa del govern dels Estats Units. Aplicant enginyeria inversa a l'estratègia xinesa en matèria de política industrial i amb l'estratègia d'innovació dels Estats Units, Alemanya podria impulsar un dinamisme econòmic al país i en altres parts d'Europa, evitar les conseqüències negatives de l'envestida de la Xina i preparar la seva economia per als reptes del segle XXI.
Copyright Project Syndicate