Una xinxeta al cul d'Abascal
Dimecres passat va tenir lloc al Congrés de Diputats un acte en solidaritat amb “els 6 de Saragossa”, un grup de joves aragonesos, víctimes d'una condemna injusta per haver participat en una protesta contra la ultradreta. L'acte havia estat organitzat per Unides Podem i també hi participaven el portaveu d'ERC Gabriel Rufián i la portaveu d'EH Bildu Mertxe Aizpurua. Però aquestes jornades passaran a la història perquè diversos diputats de Vox van intentar boicotejar l'acte mitjançant una performance. La performance va consistir a amagar un altaveu sota un dels seients de la sala on es desenvolupava l'acte des del qual van fer sonar l'himne de la Policia Nacional.
Cal enfadar-se o riure? Optem en principi per la segona opció. Al cap i a la fi, que la ultradreta et posi l'himne de la policia en lloc d'enviar esquadristes per apallissar-te sempre és d'agrair. Però això planteja el dubte de si s'hi ha de respondre o com s'hi ha de respondre.
Què fer, es preguntava Lenin, i què fer es pregunten a Unides Podem, a Bildu i a ERC...
A Bildu, diu Aizpurua que no es poden permetre caure en provocacions. Diuen, a més, les males llengües que alguns dels seus diputats estan exigint últimament a Arnaldo Otegi contractar un assessor d'imatge com el que tenen a ERC. Otegi dubta entre donar-los un parell d'hòsties o cedir; en temps weimarians un ja no sap què fer amb les coses de l'estètica i la moda i, per descomptat, aquells tallats de cabells mítics de l'esquerra abertzale ja no es porten ni a l'esquerra abertzale. Rufián també està molt institucional darrerament, i li ha dit a Echenique que l'ordinalitat és l'ordinalitat i si l'acte el muntava UP, ha de respondre UP. Així que el cap de la bancada podemita, el pèrfid bolxevic Echenique, el Fouché morat, el Béria sobre rodes, s'ha posat a pensar la resposta. I ha pensat que allò de "le voy a dar un dato” pot servir per posar al seu lloc un llançador professional de pinyols d'olives, però que això és una altra cosa. És veritat que la barra brava dels periodistes parlamentaris capitanejada per Pedro Vallín coreja, a cada sessió de control al govern espanyol, un xiuxiueig que va creixent: "Yoli bumaye, Yoli bumaye, Yoli bumaye..." Enric Juliana els mira com Ramón Mendoza mirava els Ultrasur, amb cara de pare escandalitzat que en realitat està orgullós dels seus nois i mentre els mira animant la Yolanda taral·leja Leonard Cohen: "I'd really like to live beside you, baby, I love your body and your spirit and your clothes"... Mentrestant, a la mateixa sala de premsa, els camises brunes acreditats d'“estamos de alarma” i els seus col·legues d'Alt Right Diario rondinen... Però el que dèiem... Si et sabotegen un acte amagant un altaveu sota un seient i fent sonar l'himne de la Policia, el de la Legió o el Viva España de Manolo Escobar, la cosa no es pot resoldre donant dades, encara que siguin dades com cases de pagès. Aquí cal antifeixisme militant –pensa Echenique–, i decideix enviar diversos diputats seus a col·locar bombes fètides als despatxos de ses senyories de Vox i xinxetes als seus escons. A la propera sessió de control veurem el cul basc-espanyol d'Abascal ultratjat per les xinxetes que ha ordenat col·locar Echenique al seu tou escó. M'imagino el salt i el crit que farà el pobre Santi i les llàgrimes solidàries de Fernando Savater. Ábalos per fi podrà riure a cor què vols quan vegi l'immens Ortega Smith ajupint-se per fer-se càrrec del cul ferit del seu cap de files. Espinosa de los Monteros es desmaiarà (la pudor de tot plegat serà tan intensa com el braç incorrupte de Santa Teresa) i Macarena Olona el mirarà amb menyspreu i pensarà: ewok de merda...
I així podria seguir delirant, imaginant la seu de la sobirania popular com un circ. Crec que és sa prendre's de tant en tant les coses de broma. La conya marinera pot ser terapèutica i jo de vegades necessito riure per no enfadar-me. Però el que permeten fer a la ultradreta mediàtica i política al Congrés és greu. És indecent que es permeti a feixistes mediàtics com Negre o els seus col·legues assalariats del tabloide d'Inda violentar el Congrés. El 3 de juliol de 2019 un assalariat d'OK Diario va entrar al meu despatx i al d'Irene Montero sense permís i després en va publicar diverses fotografies i vídeos. No cal que jo els digui què representa la inviolabilitat del domicili professional d'un representant de la sobirania popular. Ho vam denunciar i la mesa del Congrés finalment va decidir, després de molts dubtes, sancionar el periodista. Tot i això, el Tribunal Suprem va revocar la sanció sense que la taula fes res més. El que fan Negre i els de la seva mena a la sala de premsa del Congrés cada dimarts és inacceptable, però ja estem veient que, malgrat les protestes dels grups d'esquerres, els ultres mediàtics segueixen gaudint d'impunitat mentre la presidenta del Congrés xiula.
El sabotatge de Vox amb l'altaveu hauria d'implicar mesures disciplinàries en aplicació dels articles 101 i 106 del reglament del Congrés, però és més que probable que quedi en la més absoluta impunitat, mentre els antifeixistes de Saragossa entren a la presó.
La ultradreta política i mediàtica sap bé a què juga i cada dia guanyen terreny. Malauradament, la solució no és tan fàcil com posar xinxetes a l'escó d'Abascal. Per contra, toca contrarestar el pes creixent dels ultres en sectors de l'Estat als quals ja han posat a treballar com a oposició al govern i a l'esquerra.