La Xina ha guanyat el 2020
El 2020 ha demostrat ser una gran èxit per a la Xina. No ho semblava a principis d’any, quan el SARS-CoV-2 arrasava la metròpoli de Wuhan. Les autoritats xineses van permetre que el brot es convertís en una pandèmia que ha matat gairebé 1,5 milions de persones i que ha paralitzat l’economia global, de manera que van haver de fer front a una profunda crisi de confiança. Sumat a una guerra comercial amb els Estats Units, el covid va aconseguir que el país trontollés temporalment.
Però la posició de la Xina ara que s’acaba l’any ha millorat molt. La insuficiència de mesures al principi de la pandèmia sembla que s’ha oblidat, especialment dins la Xina mateixa. Ja no hi ha cap rastre de pèrdua de confiança pública en les autoritats. L’estat unipartidista autoritari xinès va aconseguir contenir el covid i ha recuperat l’economia, cosa que ha fet possible tornar a fer vida gairebé normal.
En la guerra comercial amb els EUA, la Xina ha cedit poc terreny. I al novembre va muntar una mena de cop geopolític amb la signatura de l’Associació Econòmica Integral Regional (RCEP, segons les sigles en anglès), un nou acord que la posa al centre de la zona de lliure comerç més gran del planeta. La RCEP connectarà l’immens mercat xinès amb l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic -que comprèn països com Indonèsia, Singapur i el Vietnam- i inclou importants aliats dels EUA, com el Japó, Corea de Sud, Austràlia i Nova Zelanda. De moment, l’Índia no forma part de l’acord, però podria unir-s’hi més endavant.
La creació d’un nou bloc econòmic centrat en la Xina il·lustra la diferència entre la realitat i la telerealitat. Quan Trump va arribar a la Casa Blanca el gener del 2017, una de les seves primeres mesures oficials va ser retirar el seu país del Tractat Transpacífic, un acord negociat per Obama que hauria creat alguna cosa similar a la RCEP, però centrat en els EUA i sense comptar amb la Xina. Com a testimonis d’aquell acte d’autoagressió, hem de suposar que els líders xinesos es van sentir exultants per l’oportunitat que els oferia el destí, i el govern de Xi ha treballat molt des de llavors per aprofitar el generós regal de Trump. Aquests esforços estan donant fruit ara. Amb una nova zona de lliure comerç venen noves realitats geopolítiques. Al voltant de la Xina es teixirà una xarxa de relacions de dependència que enfortirà la seva posició a la regió indopacífica.
Mentre la Xina surt reforçada d’aquest any de crisi, els Estats Units en surten més febles. A causa de Trump, el covid està fent de les seves, i el país continua centrat en si mateix, sumit en la divisió, el caos i la incertesa. Aquesta percepció té grans conseqüències geopolítiques. Sortint d’unes disputades eleccions que Trump ha intentat desacreditar, arreu del món molts es pregunten si l’administració de Joe Biden aconseguirà treure el país de l’espiral descendent en què es troba. L’actual fase postelectoral no inspira gaire confiança: no sembla que es pugui aconseguir el consens al si del país.
En aquests turbulents temps de pandèmia i creixents rivalitats econòmiques i geopolítiques, els Estats Units necessiten els seus aliats més que mai, i la necessitat és recíproca. Si Biden no aconsegueix recuperar el lideratge global nord-americà, la Xina s’encaminarà a convertir-se en la potència dominant del planeta, i aquesta no és una perspectiva gaire encoratjadora per als socis i aliats dels Estats Units a Europa, la regió indopacífica i altres llocs del món.
El món va poder tastar el que seria una hegemonia xinesa aquest mes passat, quan el règim de Xi va emetre una mena d’ordre de 14 punts per a Austràlia que exigia que “corregís els errors” que ha comès en la relació bilateral. Després que Austràlia cridés a fer una investigació internacional sobre els orígens del SARS-CoV-2, que exclogués dues empreses xineses (ZTE i Huawei) de la seva xarxa 5G i que els mitjans australians fessin una cobertura negativa sobre la Xina, Pequín ha apuntat desvergonyidament contra Austràlia amb noves barreres comercials.
Els europeus, en particular, haurien d’estar atents a aquest comportament. Els aliats dels EUA aviat es deslliuraran de Trump i la seva política exterior nacionalista, però poc s’hi guanyarà si els lema “Els Estats Units primer” queda reemplaçat per “La Xina primer”. Els europeus i altres països continuaran havent de pagar interminables tributs i vassallatges. Els europeus hem de despertar. Aquesta és la nostra última oportunitat d’apuntalar una hegemonia “benevolent” i la promesa de llibertat al segle XXI.
Copyright Project Syndicate