Xèrif Puig i Tous Kid
Qui m'havia de dir a mi que em trobaria fent safareig de Felip Puig al bell mig de l'Upper East Side de Nova York, tot esmorzant bagels amb salmó amb un expert nord-americà en temes policials. L'home vol saber què en penso jo de la càrrega dels Mossos d'Esquadra contra els indignats de la plaça Catalunya. What a mistake, uh? (quina cagada, no?), pregunta.
Al marge de si a mi em sembla que Felip Puig s'ha cobert de glòria o d'alguna altra matèria, provo d'explicar-li a l'expert americà la complexa relació que a casa nostra mantenim amb la policia i amb qualsevol cos armat. Parlo de minories sorolloses, de majories silencioses... però ell, ai las, ja té l'anàlisi feta: Anarchists are coming back, uh? (quan falta perquè torneu a cremar esglésies, al teu país?).
Coi d'expert americà, si tot és molt més senzill: hi ha un debat obert sobre si els indignats tenien o no tenien raó de plantar cara als Mossos. De qüestionar el braç armat del sistema. Que consti que a mi aquest debat em sembla apassionant. Tant com el de si Lluís Corominas, el gendre dels Tous, va fer ben fet o mal fet d'obrir foc contra els atracadors de casa seva sense esperar que arribés la policia.
En el moment que escric això ja hi ha una sentència que ha declarat Lluís Corominas no culpable, si bé després d'una forta controvèrsia entre dos terços del jurat que volien aquest veredicte i un terç que no el volia. És la mateixa proporció que surt a l'enquesta del diari ARA: dos de cada tres lectors estan a favor de l'absolució de Corominas, i un està en contra.
Personalment jo votaria absolució. No pas perquè em faci gràcia la idea d'anar pel món fulminant gent, sinó perquè m'astora haver hagut de passar mesos i anys sencers discutint si els atracadors de can Tous anaven armats o només ho semblava. Per ventura hi ha manera de saber-ho segur, això, abans de disparar o que et disparin? Tu te la jugaries a veure què passa? Jo des d'aquí aviso que si algú intenta atracar casa meva amb la meva filla a dins, i servidora té una arma a prop, pobre d'ell que no arrenqui a córrer.
No conec personalment Lluís Corominas. Ignoro si, com afirmen alguns, és un xulo i es pensava que el món era seu i dels seus sogres. Pel que sé de la condició humana m'inclino a creure que a aquest home ser gendre dels Tous l'ha perjudicat molt més que no l'ha pas ajudat. Si això li arriba a passar a qualsevol altre, a qualsevol membre d'una família normal (del Raval, de l'Hospitalet?...), no hauria estat més fàcil per a més gent concedir-li el benefici del dubte? Creure que va actuar com va actuar pensant amb raó o sense, però de bona fe, que era l'única manera de defensar-se ell i els seus?
En la tenaç sospita que els seus motius han de ser uns altres , no pesa certa tinya social? Certa tendència automàtica a equiparar les persones que gaudeixen d'un determinat estatus amb els dimonis dels Pastorets? Només poden dubtar de la policia els pobres? Què passa si comencen a qüestionar els nyaps del sistema i a indignar-se alguns rics, també?
