Xavier Sardà la sap llarga
Dijous a la nit, Xavier Sardà estrenava Obrim fil a La 1 de TVE en una emissió només per a Catalunya. Mentre a la resta d’Espanya veien la pel·lícula Kurtz sobre l’enfonsament del submarí rus, els catalans veien com Sardà tornava a la televisió amb un programa setmanal d’anàlisi i debat que aquell dia aprofundia en la gestió de la pandèmia. Una aposta televisiva important: un programa ambiciós, en català, amb un presentador de primera línia i en una cadena d’àmbit estatal. Amb aquesta operació, TVE mostra unes discretes intencions de ser una televisió pública pròpia d’un estat plurinacional i que vol intentar esgarrapar espectadors a TV3.
Sardà va començar sense preliminars. Després de la careta de presentació, directament va passar a preguntar-li a una de les convidades si dilluns portaria els seus fills a l’escola. No va perdre el temps ni donant la benvinguda als espectadors, ni explicant el programa, ni fent un discurs sobre què l’havia portat fins allà, ni quines eren les seves intencions periodístiques. Un inici sensacional, propi d’un presentador que, com es va demostrar en diverses ocasions, passa olímpicament d’inèrcies televisives, tòpics i egos. Va per feina confiant en l’espectador i en les estratègies per atrapar-lo. No només no es va donar cap importància ni a ell mateix ni al programa, sinó que de tant en tant feia sorna dels procediments televisius, com la fluïdesa de les connexions o l’entrada dels testimonis. Fins i tot va fer broma amb un convidat preguntant-li què hi feia allà a la butaca si abans ja li havien dedicat un vídeo. A l’acabar el programa, Sardà va dir als convidats amb sarcasme: “Què? Se us ha fet curt, eh...”, donant a entendre que el procés de gravació havia sigut una mica feixuc.
En un plató acollidor, circular i de tonalitats blavoses, Sardà tenia quatre periodistes fixes: Samanta Villar, Màrius Carol, Gemma Nierga i Antonio Baños. Amb ells anava debatent de manera desenfadada diferents aspectes relacionats amb la pandèmia mentre s’anaven succeint convidats de caràcter més específic. Sardà reparteix joc amb un tarannà diferent al de la resta de presentadors de televisió. Sardà no entrevista sinó que conversa. Però sap perfectament com fer dir coses als convidats. Sembla tenir les idees molt clares al cap i què espera de cadascun d’ells. Paral·lelament, adopta el rol de mediador-tertulià, que rondina i s’indigna i va ficant cullerada a tot arreu per estimular el programa. La diligent Ana Boadas anava donant pas a testimonis i reportatges. Val a dir que, en la primera emissió, la successió de testimonis va resultar una mica excessiva i fins i tot estressant.
Així com el FAQS de TV3 és un trencaclosques de temes diferents on gairebé sempre hi ha la independència pel mig, l’ Obrim fil fa honor a la tradició de Twitter d’anar desgranant múltiples idees i aspectes d’un sol tema. En la primera edició, del Procés no en van fer plat malgrat que el programa ja es va acabar l’11 de setembre.
