El pànic al mercat del petroli
Sorpresa monumental: el preu del petroli ha estat negatiu per primera vegada a la història. Concretament, el preu del petroli nord-americà WTI (West Texas Intermediate) era, al final del dia 20 d'abril, de -37 dòlars el barril. Que el preu del petroli havia de baixar estava cantat: era només qüestió d’oferta i demanda. La pandèmia del covid-19 ha fet que la gent deixi d’agafar el cotxe, la moto i l’avió, que milions d’empreses d’arreu del món hagin aturat la producció, i, per tant, la demanda de petroli i derivats ha caigut en picat. Els experts calculen que, comparat amb els mesos d'abans del coronavirus, ara es demanen 29 milions de barrils menys cada dia!
Lògicament els productors han intentat reduir l’oferta per compensar. Els Estats Units, Rússia i l'Aràbia Saudita han arribat a acords amb l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) per reduir l’oferta. Però només han acordat reduir-la en 9,7 milions de barrils diaris. I ja ho tenim: la demanda cau en 29 milions barrils/dia, mentre que l’oferta es redueix en només 9,7 milions de barrils/dia. La demanda, doncs, baixa més que l’oferta i els preus cauen en picat: prop del 66% des que va començar la crisi.
Fins aquí tot molt normal i lògic, però que els preus baixin no vol dir que siguin negatius! Preus negatius vol dir que si tu compres un barril de petroli, quan te l'entreguin no només no hauràs de pagar res sinó que et pagaran a tu per haver-lo comprat! Això sembla impossible! Us imagineu que això passés amb el pa? Us imagineu que aneu a la fleca i, per cada barra que compreu, a més del pa, us donen un euro? Lògicament seria una enorme ganga que ens portaria a comprar barres com bojos encara que només fos per arreplegar l’euro que ens donarien per cada barra. És a dir, tots intentaríem comprar milions de barres, per les quals ens pagarien milions d’euros (si no volguéssim menjar-nos totes les barres de pa en un sol dia i com que el pa s'asseca, simplement el llençaríem a les escombraries i ens quedaríem els diners)! Això ho faríeu vosaltres, ho faria jo i ho faria tothom! Noteu, però, que la compra massiva de pa faria augmentar la demanda i, per tant, faria pujar el preu fins que deixés de ser negatiu! El preu del pa, doncs, no podria pas ser negatiu!
Com pot ser, doncs, que el preu del petroli sí que ho sigui, de negatiu? Doncs d’entrada el que cal entendre és que el que ha baixat a preus negatius és el preu del petroli WTI comprat al mercat de futurs de Nova York i que s’entregarà al mes de maig. El mercat de futurs funciona de la següent manera: avui, dia 20 d’abril, tu et compromets a comprar un barril de petroli que se t’entregarà a mitjans de maig a la ciutat de Cushing, Oklahoma (Cushing és el lloc on s’entreguen tots els barrils de petroli comprats al mercat de futurs de Nova York). A canvi d’aquest barril tu et compromets a pagar un preu. En situació normal, aquest preu pot ser 50, 100 o 150 dòlars. Però ara no som en una situació normal. Tot fa pensar que a mitjans de maig el món seguirà immers en la lluita contra el virus i la demanda de petroli seguirà sent baixa. És a dir, si tu compres petroli i el transformes en benzina o querosè o plàstics, no els vendràs perquè el món seguirà en crisi. Per tant, els que normalment compren petroli per transformar-lo, avui dia no ho volen fer.
Per què no salten els governs d’arreu del món a comprar barrils a dojo, i agafen 37 dòlars per barril, de la mateixa manera que nosaltres saltaríem a comprar pa si el preu fos negatiu? A més, a diferència del pa, el petroli no es fa malbé en 24 hores. Per tant, els governs podrien comprar 1.000 milions de barrils, agafar 37.000 milions de dòlars, guardar els barrils en un lloc segur i esperar que la demanda de petroli tornés a pujar d’aquí uns mesos i fer-lo servir llavors en lloc de comprar-lo a preu elevat. Sembla un negoci segur, no?
Doncs no ben bé. D’entrada, els barrils que compri el govern al mercat de futurs de Nova York no els entregaran a casa sinó que els haurà d’anar a recollir a Cushing, Oklahoma. La pregunta és: i què en farà de tot aquells barrils de petroli a Oklahoma? Potser es podria pagar algú d’Oklahoma perquè els guardés durant uns mesos. Però tots els dipòsits de petroli d’Oklahoma són plens perquè ja fa setmanes que la demanda de petroli ha caigut en picat i moltes empreses i governs han guardat el petroli, de manera que als magatzems ja no hi ha lloc.
En lloc de guardar el petroli a Oklahoma, el govern se’l podria emportar cap casa i guardar-lo allà. Per fer això s’haurien de condicionar espais (per exemple, es podrien usar els aeroports fantasma i les estacions d’AVE buides que es van construir durant la bombolla immobiliària) per emmagatzemar petroli. A més, el petroli s’hauria de transportar des d’Oklahoma fins als nous magatzems a Ciudad Real, Alguaire o Castelló. I això, avui dia, és un gran problema perquè tots els vaixells petroliers del món són ben plens! La raó? Molts governs i empreses que no saben què fer amb el petroli han contractat petroliers com a centres per emmagatzemar-lo. Ara mateix hi ha 160 milions de barrils donant voltes pel món a dins dels budells de grans superpetroliers. És per això que el cost de contractar un d’aquest vaixells s’ha multiplicat per cinc d’ençà que va aparèixer el covid-19 a Wuhan!
Finalment, en lloc de guardar el petroli a Oklahoma o transportar-lo cap a casa i guardar-lo, el que podria fer el govern és el que dèiem que podíem fer nosaltres en el cas del pa: comprar-lo, recollir els diners i llençar el pa a les escombraries. A diferència del pa, però, el petroli no es pot llençar, ja que això suposaria un delicte mediambiental i comportaria una persecució judicial als Estats Units. I tots sabem que això ens pot sortir molt car!
La conclusió és que qui compri petroli en aquests moments, encara que sigui a preu negatiu, haurà de pagar uns enormes costos de transport o emmagatzemament, cosa que li comportaria la ruïna. Per tant, ningú no vol tenir un contracte que l’obligui a anar a Oklahoma al mes de maig a recollir una muntanya de barrils de petroli! Però hi ha un petit problema: hi ha moltes empreses, inversors i governs que ja fa mesos que havien comprat petroli per ser entregat al mes de maig (és el que tenen els mercats de futurs: que tu compres coses perquè te les donin en un futur). I tota la gent que ja tenia contractat tot aquest petroli se l’està intentant treure de sobre abans que no es tanqui definitivament el contracte de futurs. Com al joc de les cadires musicals, el dia que es tanquen els contractes en ferm ningú no vol tenir un contracte segons el qual t’entregaran petroli a mitjans de maig perquè aleshores haurà d’anar a Oklahoma a recollir el petroli i pagar uns enormes costos d’emmagatzemament i transport. A mesura que el dia de tancament dels contractes per entregar petroli al mes de maig s’apropa, més pànic tenen els que ara mateix en són propietaris i més paguen per treure’s de sobre la responsabilitat d’haver de recollir el petroli a mitjans de maig.
I quin era el dia que es tancaven en ferm els contractes de futurs per entregar al mes de maig? Tatxin, tatxin! El 20 d’abril! És a dir, just el dia en què el petroli va arribar a -37 dòlars per barril. El que vam veure dilluns, doncs, no va ser més que el pànic dels tenidors de contractes de futurs que no volien de cap manera quedar-se amb un contracte que els obligués a anar a recollir una muntanya de petroli a Oklahoma al mes de maig. Per això es van intentar treure de sobre tots aquells contractes... i per treure-se’ls de sobre van haver de pagar fins a 37 dòlars per cada barril! Segurament van calcular que perdre 37 dòlars per barril els costaria menys que transportar el barril des d’Oklahoma i emmagatzemar-lo durant mesos fins al final de la crisi.
Per cert, el dia 20 d’abril es tancaven els contractes de futurs d’entrega de petroli WTI al mes de maig al mercat de Nova York, i no pas els del petroli Brent al mercat internacional. És per això que el preu del petroli WTI era negatiu, mentre que el petroli Brent seguia sent positiu (tot i que extremadament baix, a uns 20 $). I es per això també que el preu del mercat de futurs del mateix WTI, però el que s’ha d’entregar al juny, també era al voltant de 20 $. La data de tancament del petroli del juny serà d’aquí un mes. A mesura que s’acosti la data, potser tornarà el pànic al mercat del petroli.
