El coronavirus no és tan letal com diu l’OMS

6 de març de 2020. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) publica que la taxa de mortalitat del coronavirus Covid-19 és del 3,4%. O sigui, 3,4 de cada 100 persones infectades acaben morint (fins al 5 de març, al món hi havia hagut 3.387 morts i 98.424 casos confirmats). De seguida salten les alarmes perquè aquesta taxa de mortalitat és 34 vegades superior a la de la grip normal! Molts pensen: com que la grip normal mata mig milió de persones anualment arreu del món, si la mortalitat del Covid-19 és 34 vegades superior, aquí pot acabar havent-hi uns 17 milions de morts! Una veritable bogeria!

Jo no soc especialista en medicina però això no m’impedeix analitzar les estadístiques que s’han publicat. Al cap i a la fi, l’estadística que s’aplica a l’economia és la mateixa que la que s’aplica a la medicina o l’epidemiologia. Després d’analitzar les dades m’he vist impulsat a escriure aquesta nota perquè penso que la taxa de mortalitat publicada per l'OMS és altament exagerada. M’explico.

La població total es divideix en dos grups: la infectada i la no infectada. Al gràfic adjunt la població total vindria representada pel cercle més gros (A) i la infectada per B. Entre els infectats, al seu torn, hi ha els morts (cercle D), els infectats detectats (cercle C) i la resta, que són els infectats que no han estat diagnosticats, ja sigui perquè no tenen símptomes, o perquè al país on viuen no s’han fet prou tests per a detectar-los i han passat per grip normal.

Aquest darrer grup és la clau. Per què? Doncs perquè la taxa de mortalitat real és el nombre de morts (cercle D) dividit pel nombre total d’infectats (cercle B). El problema és que l'OMS no té dades sobre els infectats no detectats, precisament perquè no han estat encara diagnosticats! Per tant, com que no ens pot donar la taxa real, el que fa és dividir el total de morts (cercle D) pel nombre de detectats (cercle C) en lloc del nombre d’infectats total (cercle B). Però, esclar, el cercle D (nombre de morts) és gran en relació al cercle C (nombre d’infectats detectats) però és petit en relació a B (nombre d’infectats totals). És a dir, la taxa que ens dona l’OMS està inflada perquè hi ha gent que no és a les estadístiques perquè no ha estat detectada. I com més gent infectada i no diagnosticada hi hagi, més errònies són les estimacions de l'OMS.

La pregunta és: quantes persones estan infectades però encara no han estat detectades? No ho sabem. Però, hi ha raons per pensar que n’hi ha moltes. Primera, perquè fins avui (10 de març de 2020) les autoritats no practiquen el test de coronavirus a tota la població, sinó només a la gent d’uns grups molt petits: els que tenen símptomes greus, els que tenen un risc elevat (com els avis de més de 80 anys o malalts crònics) i els que han estat en contacte amb algú que ha donat positiu. Tots els infectats que no estiguin en aquest grup no són a les estadístiques oficials simplement perquè no se’ls ha fet cap test.

Segona, el fet que als que donen positiu se’ls confini durant setmanes fa que molta gent que es troba malament prefereixi no dir res: a ningú li ve de gust estar hospitalitzat o estar tancat a casa sense poder sortir, treballar o rebre visites durant una temporada llarga!

Tercera, fixeu-vos que aquesta malaltia sembla que apareix en clústers: un pacient infectat diu que ha anat a un enterrament, es fan tests a familiars i amics i, de sobte, apareix tot un grup d’infectats. Fins aquell moment, tota aquesta gent no sabia que tenia el virus i han estat detectats simplement perquè eren al mateix funeral que un infectat detectat. Però, esclar, si no ho sabien, vol dir que no tenien símptomes. Això indica que hi ha molta gent que dona positiu que no té símptomes o té símptomes tan lleus que considera que no cal anar al metge!

Quarta, com més tests es fan en un país, més baixa és la taxa de mortalitat. Els dos casos extrems són els Estats Units i Corea del Sud. Els Centers for Disease Control dels Estats Units (podríem dir que és el ministeri de Sanitat del país del Trump) va rebutjar d’entrada el test aprovat per l'OMS. Després de fer servir els seus propis tests durant unes setmanes, i alertades per un professor de l’Hospital Presbiterià de la Universitat de Colúmbia, les autoritats es van adonar que el test era defectuós i no detectava el Covid-19 correctament. De seguida les autoritats americanes van passar a adoptar el test internacional. Havien perdut tres setmanes i, a dia 5 de març, només s’havien fet un total de 500 tests. I la taxa de mortalitat als EUA era del 5%!

A l’altra banda de l’espectre hi ha Corea del Sud. La primera cosa que van fer les autoritats coreanes va ser un programa molt generós de tests a una gran part de la població. De fet, Corea és el país que més tests per habitant ha fet en aquests moments. Se n’han practicat un total de 140.000. D’aquests, 7.478 han donat positiu i hi ha hagut un total 53 morts. Fixeu-vos que això dona una taxa del 0,7%, cinc vegades inferior al 3,4% que dona l'OMS. De fet, aquests números suggereixen (de manera no científica però que podria ser real) que "per cada persona detectada hi podria haver entre tres i quatre persones infectades sense detectar"! Abans que tothom entri en estat de pànic, deixeu-me dir que aquesta dada és molt bona: és cert que vol dir que molts de nosaltres podríem estar infectats i no ho sabem. Però també vol dir que el virus (o almenys algunes de les seves soques) no és tan greu com semblava al principi, ja que fa que molta de la gent que està infectada ni tan sols ho sàpiga!

Però és possible que fins i tot aquesta taxa de 0,7-1% també sigui exagerada! I això ho veiem en una dada sorprenent: arreu del món, la mortalitat és més alta entre els homes que entre les dones. A Corea, en canvi, això és al revés. Com pot ser? Doncs perquè, quan el virus va arribar a Corea, les informacions que venien de la Xina deien que el Covid-19 tenia una prevalença superior entre homes que entre dones. Per tant, les autoritats coreanes van decidir fer més tests a homes. A les dones només se’ls feia el test quan presentaven símptomes greus. I, esclar, la proporció entre les dones mortes i les dones detectades era molt més alta que entre els homes. Això vol dir que, amb tota probabilitat, la taxa real de mortalitat de Corea acabarà estant més baixa del 0,7% que hi ha ara. La raó és que fins i tot en el cas de Corea hi ha molta gent (com per exemple les dones) que no està sent examinada i, per tant, hi ha una gran quantitat de gent infectada i “no detectada” que encara no són a les dades oficials. Quan aquesta gent sigui finalment comptabilitzada, la taxa de mortalitat oficial serà més a prop del 0,5% que del 3,4% que diu l'OMS o del 5% que diuen que hi ha als Estats Units.

No! Que ningú no em malinterpreti: no estic dient que el Covid-19 no sigui un problema greu que no ens haguem de prendre seriosament. De fet, les taxes de mortalitat reals que acabarem mostrant als llibres d’història un cop tot aquest malson s’acabi dependran no només del virus, sinó de com ens comportem els humans i, sobretot, de com es comportin les autoritats de cada país. I com més mesures es prenguin per evitar l’epidèmia, més petit acabarà sent el problema. És més, hi ha el risc real que els sistemes sanitaris no puguin atendre tothom si, de sobte, hi ha una gran quantitat de gent que cau malalta al mateix temps. I això faria augmentar la mortalitat espectacularment! Cal prendre’s l’epidèmia de manera seriosa. De fet, jo mateix he adoptat per a mi i els meus fills les mesures que recomanen les autoritats mèdiques: ens rentem les mans constantment, evitem aglomeracions, a Colúmbia hem cancel·lat les classes presencials (i les fem online) i jo mateix he anul·lat xerrades per no haver de viatjar en avió. Però una cosa és que m’ho prengui seriosament i una altra que analitzi les dades i arribi a la conclusió que el coronavirus no és tan letal com diu l'OMS.