A la consellera Àngels Chacón
Enginyer i escriptorDistingida i honorable consellera d'Empresa i Coneixement,
Abans que res, voldria felicitar-la i desitjar que comenci a dur a terme les tasques del seu càrrec, de forma efectiva, al més aviat possible. Tots esperem que tingui més encerts que errors. Dels seus èxits ens en beneficiarem tots.
Disculpi si li vinc amb presses, però és que observo, amb nerviosisme, que s’apropen les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona i, altre cop, el drama estarà servit. I dic 'drama' perquè un país empresarialment infrarepresentat porta a fer que alguns s’erigeixin en representants legítims quan, de fet, només pretenen representar-se a si mateixos.
Vaig tenir contacte amb la Cambra per primer cop l’any 2002. Amb un grup d’amics i coneguts vam dur a terme una campanya per denunciar el dèficit de les balances fiscals entre Catalunya i Espanya. El manifest va ser signat per actors de cine i de teatre, per periodistes, pels sindicats CCOO i UGT... fins i tot per cases regionals! El fet em va portar a trobar-me amb el senyor Valls, ja aleshores president de la Cambra, per demanar-li la seva signatura. Em va prometre estudiar el cas. Mai més, però, es va tornar a posar al telèfon. Aprofito l’ocasió, doncs, per saludar-lo, tot constatant que, passats setze anys, encara ocupa el mateix seient. Entenc que li deu haver sortit a compte revalidar-lo i no promocionar-se a d’altres llocs.
Veure com funcionaven les cambres va fer que m’interessés pel seu sistema electoral. Vaig constatar que tot estava muntat per tal que s’exercís la més pura de les cooptacions. Per aconseguir-ho, el sistema –certament pervers i enrevessat– afavoreix l’abstenció. En les últimes eleccions van participar-hi unes 7.000 empreses d’un total de 400.000 de censades. És així que la Cambra ha esdevingut una institució absolutament inservible als interessos generals del país. Però molt útil com a lobi de l’establishment barceloní que acostuma a anar tirant sempre arrambat al poder –el de veritat, el de Madrid, vull dir–. Tot plegat ho veurà vostè accedint a la web de la institució i comprovant els noms que figuren als òrgans de govern, assessors, consultors, etc.
Bé, el cas és que, amb l’objectiu que l’empresariat català estigués representat adequadament, vaig entrevistar-me amb el llavors conseller del ram, Antoni Subirà. Va estar d’acord amb mi. Però vaig entreveure les dificultats de canviar la legislació. Els interessos ho feien impossible. En conseqüència, vaig optar per canviar d’estratègia i vaig passar a suggerir l’impuls del vot electrònic. Si aconseguíem augmentar la participació, sobretot al territori, les coses canviarien. El següent conseller amb el qual em vaig entrevistar va ser el senyor Pere Esteve, que es va mostrar engrescat amb el tema. Malauradament, va morir massa d’hora. Penso que hauríem avançat. Posteriorment, va ocupar el càrrec el senyor Josep Huguet, amb el qual vaig mantenir el mateix plantejament. Aquella iniciativa, com es pot constatar, no va acabar de tirar endavant malgrat ser relativament fàcil d’implementar. Ignoro el perquè.
Si em permet, doncs, honorable consellera, voldria plantejar-li aquest tema amb l’objectiu d’esperonar-la. En les meves converses amb aquells consellers només pretenia ajudar a portar la democràcia a la Cambra. Coneixent la xarxa empresarial catalana, una representació millor només pot comportar una gestió millor dels interessos del país. Però vaig adonar-me que els interessos polítics eren divergents dels meus. Els partits intenten col·locar els seus. No pas aquells que toca. En altres paraules: “Si no puc garantir que serà dels meus, no m’importa qui sigui”. I jo voldria demanar-li, des d’aquí, que trenqui amb aquesta idea. Que actuï amb sentit de país. Sé que hi ha a mig coure un decret per implantar el vot electrònic a la Cambra. Sisplau, signi’l i garanteixi que s'apliqui massivament al territori. Amb propaganda inclosa, facilitats, etc. Retardi les eleccions a la Cambra, si cal. Perquè l’establishment barceloní és el pitjor enemic que avui té el país.
Molta gent elogia Prat de la Riba. Es pregunta com va ser possible fer tantes coses en tant poc temps. Un dels motius va consistir a dividir la seva acció de govern en projectes abastables. I, per a cadascun d’ells, nomenar el millor individu disponible al país. No els nomenava pas perquè fossin “dels seus”. No senyora. Van ser els millors –malgrat, sovint, no combregar políticament amb el senyor Prat–. Sisplau, faci que això sigui possible a la Cambra. Encara que el president que surti elegit no sigui dels seus.
Agraint-li d’antuvi la seva atenció, em tornaré a posar en contacte amb vostè quan s’aproximin les eleccions a Foment del Treball.
Respectuosament.