Els catalans també hem fabricat els Llarena
Enginyer i escriptorCom he escrit altres cops, un conegut exjutge em va reconèixer que l’estructura del poder judicial espanyol era aprofitada pels partits polítics amb l’objectiu d’amagar el finançament il·legal. Uns diners que comencen el camí amb l’excusa de finançar el partit però que, inevitablement, acaben, també, a les butxaques de particulars. Per tal que aquests delictes quedessin impunes, i davant la impossibilitat de corrompre tots els jutges espanyols, es va optar per controlar-ne la cúpula. Com que, a cop de recurs, el temes arriben tard o d’hora a dalt de tot, els ulls grossos estan garantits. Com s’aconsegueix aquest control? Els hi explico de manera resumida.
L’òrgan suprem del sistema judicial espanyol és el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Té 20 membres que són nomenats a meitats pel Congrés de Diputats i el Senat per l’acord mínim de tres cinquenes parts de cada cambra. A partir d’aquí la cosa ja va sola. Perquè el CGPJ nomena tots els membres del Tribunal Suprem (TS), tota la maquinària que el fa funcionar (administratius, tècnics, etc.) i també nomena els presidents dels tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes, de l’Audiència Nacional i de les audiències provincials. A més, el CGPJ proposa dos titulars del Tribunal Constitucional (TC). Ah, me n’oblidava! També dirigeix l’Escola Judicial, de la qual la dona de Llarena és directora. El blindatge no té rival.
La setmana passada va haver-hi manifestacions de jutges i fiscals per reclamar diverses reformes, a més de les salarials. Una d’elles és que es canviés la manera de designar els membres del CGPJ. Aquesta petició l’ha fet diverses vegades, també, el GRECO (Grup d’Estats Contra la Corrupció i el Crim Organitzat del Consell d’Europa). En el seu darrer informe es queixa que Espanya no ha implementat aquesta petició. Entenen que el CGPJ té una estructura que afavoreix la corrupció.
Quan s’acusa el jutge Llarena de la manera com actua, s'està desviant l’atenció. Llarena és la febre. La malaltia són els partits. Tots els que han tocat poder, o influenciat, en els estaments de poder espanyols, són o han estat corruptes. Se’n salven alguns. Per exemple, ERC i alguns altres partits espanyols que no han estat mai necessaris per condicionar la política espanyola. Els partits d’esquerra espanyols també hi han participat, encara que sembli mentida. No oblidem que les seves branques sindicals també són, o han estat, corruptes –a més d’estar subvencionades per l’Estat–. Per tant, el nomenament dels membres del CGPJ el duen a terme uns individus que practiquen, o han practicat, la corrupció. I se n’han d’amagar, esclar.
Com funciona la cosa? Els en posaré un exemple. Els magistrats que duen a terme la investigació del cas Gürtel van decidir apartar del cas la jutge Concepción Espejel perquè la consideraven “contaminada” pel PP. Doncs bé, el CGPJ, amb data 25 de maig del 2017, la va nomenar presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional. És a dir, la van posar per sobre dels jutges que l’havien apartat! Immediatament ella s’ha dedicat a reorganitzar l'estructura, no només de membres sinó dels procediments a seguir, curiosament, en temes que afecten causes obertes contra el PP. Ha nomenat jutges que havien estat recusats per ser parcials, etc. Ara ja està tot 'afinat'. Però no ens enganyem, no és només el PP. El mètode serveix per a tots els partits que participen de la xarlotada.
Jo confio en els jutges. Són, majoritàriament, professionals. El problema és que qualsevol sentència que es vulgui escalar, per qualsevol motiu, toparà tard o d’hora amb una cúpula (a partir del Tribunal de Justícia Superior de Catalunya) que és sospitosa. Bé, ara està comprovat que és flagrantment prevaricadora.
L’article publicat pel senyor Pérez Royo a 'Eldiario.es' el 7 d’abril era clarificador en el sentit que apunto. Els imputats catalans, ara presos polítics, que s’han quedat a Espanya ho tenen magre fins que no arribi el cas a estaments europeus. Les apel·lacions a òrgans jurisdiccionals espanyols estan destinades a fracassar, pel que he raonat més amunt. En conseqüència, és molt probable que passin uns anys a la presó si abans no es retira la causa. Lamentablement, s’ha de buscar justícia fora d’Espanya.
Suggeriria no veure en tot aquest muntatge la mà espanyolista. No únicament. Els catalans hem jugat a aquesta mascarada durant anys. El CGPJ i el TC han tingut membres nomenats per CiU repetides vegades. Per tant, ara ens paguen amb una moneda que hem ajudat a falsificar. Som nosaltres els que, de sobte, volem trencar les regles. No ells.
