Cartagena de Indias: oracle del dret hispà?

i Xavier Roig
04/10/2018
3 min

Enginyer i escriptorSón hilarants les declaracions d’un dels membres del poder judicial queixant-se que l’esperit crític que s’ha desfermat contra determinats jutges desprestigia la judicatura espanyola. Fantàstic! Com diria un castís madrileny, '¡es como para mear y no echar gota!' Resulta impressionant com ha perdut la noció de la realitat el poder judicial espanyol. Com, els seus membres, es consideren impunes, per sobre del bé i del mal. ¿De veritat no s’adonen que aquesta etapa, la del desprestigi, ja l’han cremada fa temps ells mateixos? Ara, senyors meus, hem entrat en el període de la indignació de la població. Comentant per WhatsApp la notícia d’aquests jutges i fiscals passejant per Cartagena de Indias un amic m’escriu: “Fins i tot hem de pagar-los les putes, collons!” Té raó.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però no és per aquí per on avui volia comentar la jugada. Que aquests jutges i fiscals practiquin, o no, determinades depravacions terres enllà no és el tema que m’ocupa. La meva qüestió és prèvia: què hi feia aquesta penya a Cartagena de Indias? He llegit que allí s’hi han dut a terme diverses trobades judicials –sobretot amb magistrats llatinoamericans–. L’ambient ha de ser fenomenal. Coneixent el tarannà que, en general, gasta l’alta judicatura espanyola ja me’ls imagino: amb el seu esperit d''hidalgo' menjador de perdius amb aquelles remembrances de 'conquistador' –en el nostre cas, més aviat d’invasor de les 'provincias del nordeste'–... De veritat que donaria diners per poder veure, per un forat, com actuen.

I és que aquest columnista ha treballat a Llatinoamèrica i ha tingut l’oportunitat d’observar el comportament dels espanyols que hi aterraven, sobretot als anys 90. Parlo de quan estava de moda anar a comprar empreses. Un moment en què el continent, com és massa habitual, havia entrat en període de liquidació. L’actitud era una barreja de 'señoritismo' i de fanfarroneria. Presentant-se com a superiors per venir d’Europa, com a practicants d’un estil de vida i d’un comportament absolutament inexistents. D’un glamur imaginari. Ep, i tot sense confessar, esclar, que els motius per centrar tota la seva activitat internacional allà a baix era que, simplement, no podien anar enlloc més –només parlaven l’espanyol–. Allí podien fer el gallet i inflar pit. Doncs bé, m’imagino que l’estil de xerrameca utilitzada en aquestes visitetes a Cartagena de Indias deu anar per aquí. Amb una diferència: els espanyols que vaig observar hi anaven, majoritàriament, pagant-se el viatge de la seva butxaca, mentre que aquests “prestigiosos jutges i fiscals” –aquests 'hidalgos conquistadores' que ara se senten ofesos– sempre hi han anat pagant uns altres: els contribuents –com bé recorda el meu amic.

Però la meva pregunta encara va més enllà. I és que pagar-los la formació permanent als jutges és més que una bona cosa: és una obligació de tot estat de dret seriós. No es tracta de premiar amb un viatget el personal que s’ha portat bé, com succeeix en alguns llocs. Estem parlant d’un dels pilars de la democràcia. I la qüestió, esclar, és quina formació se’ls paga i, després, en què aplicaran els coneixements adquirits. I no sé si poden aprendre gaire dels seus col·legues llatinoamericans, la veritat. Perdonin-me els clixés, però és que, amb els anys, m’he adonat que massa tòpics coincideixen amb la realitat. I anar a aprendre 'best practices' de les judicatures més corruptes del món no em sembla una bona manera d’emprar els nostres diners.

La veritat és que, contemplant les pífies judicials dels darrers mesos, ¿no els valdria més al jutges espanyols aprendre dret internacional, més concretament el dels països de la Unió Europea? Esclar que l’intercanvi professional i cultural requereix saber idiomes i un contacte permanent, i no permet la utilització de la verbositat hispana, tan inflamada, que denota una manera de ser. Un tarannà que, massa sovint, serveix més per embolicar la troca que per altra cosa. Em temo que aquestes trobadetes llatinoamericanes, a part d’estimular l’endogàmia professional i refermar el patrioterisme hispà, no serveixen per a res.

Ignoro on ha fet cursets de perfeccionament el tal Llarena –si n’ha fet–. No sé si deu haver anat a cap d’aquestes trobades jurídiques d’estètica 'un tiempo ha, todo esto fue español'. O si també ha assistit a trobades internacionals europees. En aquest darrer cas no sembla que n’hagi tret gaire profit. Sobretot les organitzades a Alemanya. O a Bèlgica. Només per agafar dos exemples a l'atzar, evidentment.

stats