Balances fiscals: ho deixem córrer?

La setmana passada el senyor López Casasnovas va publicar aquí un interessant article que tocava un tema que sembla permanentment guardat al calaix de la Generalitat: les balances fiscals entre Catalunya i la resta d’Espanya. Ell feia alguna reflexió, de passada, sobre el nom, la qualificació, que havia de rebre aquest desequilibri fiscal. Robatori? Espoli? Efectivament, la paraula més apropiada és drenatge. Com bé apunta l’autor, aquest és un desequilibri pactat, acordat, entre espanyols i catalans. La llavors Minoria Catalana hi va donar suport i mai el va denunciar –un vici, aquest de no denunciar mai els abusos de Madrid, que avui continua practicant Sánchez Llibre, president de Foment Nacional i aleshores membre activíssim dels acords, pactes i altres transaccions d’aquella Minoria Catalana–. Per descomptat, als membres de les sucursals catalanes del PSOE i del PP no els ha passat mai ni per l’avantsala del cervell denunciar res semblant.

Aquest drenatge fiscal treballa cada dia contra nosaltres. Per això aquest article que ara llegeixen em va venir al cap arran dels estralls que les pluges van provocar en diversos llocs del país, sobretot a l’Espluga de Francolí i a Montblanc. Escoltant les notícies es podia concloure que els danys causats es van veure augmentats per la brutícia natural acumulada (arbres, fang, etc.) a la llera del riu. Les autoritats locals deien que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja els havia advertit d’aquest perill, alhora que havia manifestat la seva impotència per la manca de pressupost per netejar-ho.

L’ofec econòmic que pateix el país resulta ofensiu i degradant. No només es produeix una transferència escandalosa dels nostres impostos cap a Espanya sinó que, per afegitó, hem de passar comptes amb aquell que ens drena. L’estat espanyol ens obre i tanca l’aixeta quan li ve de gust. Una aixeta per la qual circulen uns diners que hem pagat nosaltres abans, amb escreix.

Es tracta d’un transvasament de recursos que fa temps que toca el moll de l’os i que frena el desenvolupament econòmic de la nostra economia productiva. Ens aboca a una economia prostituïda de baixa qualitat –per exemple, el turisme–. A buscar sortida a l’ocupació mitjançant llocs de treball poc qualificats i mal pagats que només poden ser ocupats per la immigració, mentre el nostre jovent ha de marxar. No pas centrifugat per aquesta immigració, sinó perquè els llocs de treball amb un cert valor afegit es creen, majoritàriament, fronteres enllà. Però aquest desequilibri fiscal ara ja toca el moll de l’os de la nació. El meu fill em recordava que quan ell era petit veia els dibuixos (Club Super3) i llegia els còmics estrangers traduïts al català. Avui això no és possible perquè TV3 no té prou diners; ni les subvencions al còmic i al llibre en general –que existeixen a tots els països europeus amb llengua minoritària com ara Dinamarca, Holanda, etc.– són suficients. No hi ha recursos econòmics per mantenir la identitat, tampoc.

I els nostres governs es mostren tradicionalment insensibles davant d'aquest fet. No informen mai a la població de la seva gravetat. Una informació que, d’uns anys ençà, dient-se independentistes i amb ànsies “d’ampliar bases”, hauria de ser constant. Fa un temps vaig dinar, amb més gent, al departament d’Economia. Amb el conseller d’aleshores i part del seu equip. Quan se’m va demanar que hi digués la meva, vaig suggerir una possibilitat que ja havia fet arribar a altres governants amb anterioritat. A la web de la Generalitat hi hauria d’haver un lloc on, posant-hi el codi postal, s’expliqués on van a parar tots els impostos que paga el ciutadà d’aquell districte –tots: els pagats a l’Estat, a la Generalitat, a l’Ajuntament– detallats per despesa –totes: defensa, sanitat, rotondes, etc.–. Al final, es posaria de manifest un romanent que vindria a ser: “Va a Madrid i no torna”. I d’això, d’aquest exercici de transparència, se n'hauria de treure profit per denunciar el drenatge que té lloc cada dia. Informació permanent i reforçada quan s’acosten les campanyes de la renda. La construcció d’aquesta web val quatre rals i es disposa de la informació.

Denunciar constantment, martellejant cada dia, aquest abús fiscal tindria conseqüències. La publicitat “012, la Generalitat t’informa” no ha de servir per dir obvietats com ara recomanar-me que vagi per l’ombra quan fa calor –fins i tot el meu gos ho sap, això–. Em sorprèn que una eina de destrucció massiva del país com és aquest drenatge fiscal permanent sigui ignorada per les nostres autoritats. Incompetència? Laxitud? O potser “massa transparència”. Ho ignoro.