Transsilvània i les brases de la història

FilòlegTranssilvània s’ha incendiat. No va servir de res la fi de l’atroç règim dels Ceausescu ni la posterior incorporació de Romania a les institucions europees. No ha canviat res. Per això, la minoria hongaresa (prop de 2 milions) que viu escampada per la geografia transsilvana, farta dels constants embats d’un furiós nacionalisme romanès que segueix sense acceptar l’existència en el seu territori d’un poble víctima de la història, ha dit prou amb exhibicions de banderes, himnes reivindicatius i una trucada de suport a Carles Puigdemont.

L’origen dels szeklers, o székely, segueix sent motiu de disputa entre els historiadors. N’hi ha que els emparenten amb els huns d’Àtila; d’altres afirmen que són les restes de les successives onades de tribus estepàries que van envair aquesta part d’Europa, els descendents de les quals van acabar sent assimilats pels magiars. Molts asseguren que van ser l’avançada de les set tribus hongareses d’Árpád abans d’assentar-se a la conca dels Carpats. Sigui com sigui, el cert és que aquesta ètnia hongaresoparlant va arribar a aquestes terres subcarpàtiques al segle VII, i des de llavors, juntament amb saxons i romanesos, han format part del paisatge demogràfic de Transsilvània, una província hongaresa durant 1.000 anys. El 1920, el Tractat del Trianon, mitjançant el qual Hongria va perdre les dues terceres parts del seu territori, va fer que set milions de magiars es trobessin de la nit al dia vivint a l’estranger. A partir de llavors els hongaresos de Romania s’han vist sotmesos a una sistemàtica repressió cultural i lingüística, que va conèixer la seva hora més fosca amb la dictadura de Ceausescu i el seu deler de romanitzar tot el territori. L’esperada arribada de la democràcia i de l’anhelat ingrés a la Unió Europea no ha millorat les coses.

Però no tota la culpa és de Bucarest. La decisió del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, de concedir la nacionalitat a les minories que Hongria té disseminades per tot el seu voltant ha encès els ànims, sobretot a Romania, Ucraïna i Eslovàquia, països amb els quals aquest contenciós manté incandescents les brases de la història. En el fons, Orbán ha fet sortir a la superfície una cosa que sempre m’havia negat a acceptar: que en l’ànima de la culta i civilitzada Hongria hi ha una espurna balcànica. La regió que Churchill va definir com a generadora de més història de la que podia pair no és tant una zona geogràfica com una actitud: la no acceptació de les fronteres actuals. Molts països de la zona somien a recuperar el territori que tenien en el moment de la seva màxima esplendor: els serbis enyoren la Gran Sèrbia; els búlgars, el Gran Regne de Bulgària; els grecs volen recuperar Macedònia, i els romanesos sospiren per rescatar Moldàvia, la resta de la Bucovina i el sud de Dobruja. En aquesta línia, Viktor Orbán ha empaperat tot el país amb el mapa oficial de l’antic Regne d’Hongria -que el Trianon va liquidar per haver-se aliat amb els derrotats de la Primera Guerra Mundial-, amb la qual cosa ha aconseguit que aquesta mentalitat balcànica arribi a les portes de Viena. Mala peça al teler.

Per la seva banda, els szeklers veuen amb bons ulls el procés català, en el qual tenen dipositades esperances per poder assolir el seu propi reconeixement cultural i lingüístic. Aquest estiu vaig tenir l’oportunitat de passar una setmana a la székelyföld, la terra dels székely. Em van impressionar l’orgull i la dignitat amb què parlen la seva llengua i defensen la seva cultura, malgrat els constants intents de ser eliminats del mapa de Romania per unes autoritats que encara no han entès què significa el respecte per les minories. El mateix príncep de Gal·les ha escollit aquesta terra per oferir allotjament turístic a qui desitgi gaudir de la vida quotidiana d’una zona rural, el modus vivendi de la qual gairebé no ha canviat en els últims cinc-cents anys. Els habitants d’aquests petits pobles s’han convertit en els fidels guardians de les tradicions hongareses en el seu estat més pur, unes tradicions que avui estan en seriós perill a causa d’un creixent fervor nacionalista inoculat des de Bucarest amb la mirada posada en la celebració del centenari del Tractat del Trianon el 2020. Brussel·les hauria d’intervenir en un conflicte que amenaça d’estendre’s per altres regions que havien pertangut a la Corona de Sant Esteve. Kíev ja ha advertit que té intenció de tancar totes les escoles hongareses de la Subcarpàtia ucraïnesa, on viuen prop de cent cinquanta mil magiars.

Com va dir la gran Rebecca West, no hi ha res que faci més pudor que les runes d’un imperi.