Coronavirus: res tornarà a ser igual
Estem assistint a una crisi desconcertant. Immersos en una pel·lícula de ciència-ficció. Occident, amenaçat per una pandèmia medieval. És el món VUCA (“volatile, uncertain, complex and ambiguous”) que caracteritza aquesta era: la nova normalitat, avui, és la contínua disrupció. Aquests dies passaran a la història. El coronavirus marcarà l’inici d’una nova època, en què haurem de revisar gran part dels blocs constituents del món que hem conegut fins ara.
Canviarà el món del treball. Quantes reunions presencials dels darrers mesos eren realment necessàries? Es posa a prova la maduresa digital i cultural de moltes empreses. El treball esdevindrà una activitat digital i un estat temporal, més que un lloc físic. Evidentment, això no serà sempre possible, però hi ha grans oportunitats de transformació. Podem avançar cap a una conciliació millor amb la vida familiar. I, per a això, caldran nous lideratges empresarials dirigits per la confiança en lloc del control i la presència física.
Les cadenes de subministrament han saltat pels aires. Digitalització i globalització agafen camins divergents. En un món connectat i que convergeix a estàndards econòmics comuns, les activitats productives es replegaran cap a països d’origen, a prop dels centres de R+D, llocs menys exposats a disrupcions. La digitalització també ens dona eines per generar solucions locals efectives contra el virus. Corea del Sud ha distribuït una app mòbil perquè els ciutadans es mesurin la temperatura sistemàticament. El govern sud-coreà, en temps real, té un mapa de geolocalització d’on són els contagiats: quan es produeix una concentració d’infeccions en una àrea, es tanca. A Catalunya, Salut també ha llançat una app i la producció de respiradors 3D ja està en marxa.
No podrem escatimar recursos a la ciència. Per sort, el virus té una mortalitat baixa. Imaginem-nos per un moment que no fos així. Som vulnerables. Necessitem més ciència. Centenars d’equips d’investigació s’han llançat a la cursa per la vacuna, cooperant i competint. Investigació orientada per missions, amb objectius ambiciosos, gairebé èpics, com va ser l’arribada a la Lluna. Tenim instruments de potència inusual. Supercomputadors (entre ells el Summit d’IBM, el més ràpid del món; o el MareNostrum de Barcelona) que acceleren les simulacions de noves molècules per crear els fàrmacs adients. En la combinació entre la informàtica i la biotecnologia, Catalunya té grans oportunitats.
Canviaran els equilibris geoestratègics. Resposta triple-d: disciplina a Àsia, descoordinació a Europa i darwinisme als EUA. La Xina és una autocràcia automatitzada, una dictadura big data. La seva resposta contundent i ràpida funciona millor en el món VUCA. Els ciutadans xinesos se senten protegits, tot i renunciar a drets individuals. La UE ha desaparegut. La Xina assumeix el rol dels EUA, enviant equipament mèdic a diferents punts d'Europa, incloent-hi una Itàlia exhausta. Els EUA i el Regne Unit responen primer amb darwinisme socioeconòmic: ignorar la salut a canvi de protegir l’economia. De moment molts americans no podran deixar de treballar, en un sistema sense protecció social. Sobreviuran els més forts, econòmicament i físicament. Al Regne Unit està per veure si el viratge del govern Johnson arriba a temps. Un malson protagonitzat per figures polítiques grotesques. Tallats els lligams atlàntics, Europa cau progressivament sota influència xinesa.
Les trinxeres d’aquesta guerra són a les UCI. Els soldats són els sanitaris. El ciutadà ha de tallar la cadena logística de l’enemic: el contagi. Fa una setmana teníem línia directa via Twitter amb les sales d’urgències italianes. El que arribava no era fake. Ho vam ignorar. No vam apreciar la força de les lleis exponencials: una persona contagiada, que en contagiï dues més per dia, pot generar un milió de malalts en vint dies. Era determinant tallar la cadena immediatament. Revisarem els lideratges polítics. Són temps d’èpica, de sang, suor i llàgrimes. Paraules històriques que van permetre a Churchill guanyar la guerra, tot i que després va perdre les eleccions. Les mesures impopulars no tenen retorn en vots. Caldrà tractar els ciutadans com a adults responsables, amb missatges tan serens i sincers com contundents, no com a adolescents immadurs. De l'honestedat de les decisions preses dependrà la mateixa supervivència de la democràcia, enfront dels populismes emergents i dels sistemes autocràtics triomfants.
Com va dir Greta Thunberg, la naturalesa no negocia. Enguany n'hem tingut dos avisos: la tempesta Gloria i el coronavirus. Som molt fràgils. Cal que concentrem els recursos, els esforços i les estratègies en allò que ens generi coneixement, benestar, i prosperitat. Que el coronavirus ens serveixi d’aprenentatge.
