Xavi és l’última bala

1.El Barça arribarà al seu 125è aniversari de la mateixa manera que com es va fundar i va quedar simbolitzat en l’escut: fet una olla de grills. La crisi econòmica i la crisi social (en parlarem un altre dia) és molt més greu que el moment esportiu del club. El Barça va guanyar, fa tan sols mig any, les sis lligues dels seus sis esports professionals. Enlloc no està escrit que d’aquí cinc mesos pugui repetir una gesta que l’entronitza com el millor club poliesportiu del món. L’anàlisi de curta volada –ja no és partit a partit sinó jugada a jugada– fa que tot un projecte trontolli depenent de si la pilota entra o no entra. Com sempre, però corregit i augmentat exponencialment per la impaciència i la radicalitat de les xarxes socials. El peu de plastilina de Kounde o el coll tort de Lewandowski ara ho determinen tot. Com va dir Xavi, queixant-se de l’avantatgisme de la premsa, “quan guanyem només us interessa com hem jugat, però quan juguem bé i punxem només us interessa el resultat”. Bentornat al Barça.

2.Xavi va tornar al Barça per clamor popular. Tothom el volia. Tothom era conscient que era l’última bala. Congriava un munt de virtuts que el feien únic: el segon jugador que més vegades ha vestit la samarreta culer, el crac que portava l’ADN del club a la sang, el millor centrecampista català de tots els temps, un mite com a futbolista a qui ningú posarà en dubte l’autoritat al vestidor, un home de club que té el Barça al cap i, també, la il·lusió social –ingènua i perversa– de pensar que podia ser un altre Guardiola a la banqueta. Per això tothom va córrer cap a ell. El van anar a buscar a Qatar, en diferents moments i circumstàncies, Bartomeu, Font i Laporta. Va dir no a substituir Valverde perquè no era el moment, va treballar durant anys la candidatura de Víctor Font, fins que Laporta el va desactivar prometent-li la banqueta al juliol si deixava de fer campanya pel rival a les urnes. Laporta va guanyar les eleccions però va decidir continuar amb Koeman i ni tan sols va voler fer un cafè amb Xavi, a S’Agaró, per raonar-li l’incompliment de la paraula. L’entrenador se’n va tornar moix cap a Qatar... Fins que li van trucar a cuitacorrents perquè, amb un equip amb síndrome d’estrès posttraumàtic per l’expulsió de Messi, el Barça s’enfonsava.

3.Xavi va millorar el joc de l’equip, el va classificar entre els quatre primers (en una segona volta de 45 punts) i, en la seva primera temporada completa, va guanyar la Lliga sobradament. A Europa, malgrat competir millor, el Barça continua fent figa perquè juga dues velocitats per sota del que es porta ara. Aquest desembre, una derrota estèril a Anvers i l’allisada del Girona a Montjuïc deixen el Barça en crisi i l’entrenador assenyalat. De res serveix jugar bé a València si no es guanya. Xavi demana tres coses que el Barça no té. Estabilitat, paciència i unitat. Un hat-trick d’utopies. La realitat és que l’equip fa tentines, va a remolc a la Lliga, i encara que l’afició del Barça canti el seu nom a cada partit des de fa dos anys (no havia passat mai amb cap altre míster), ja circula la campanya Xavi Out. Tot i que sap que hi ha directius i executius que li critiquen les alineacions, el joc i el resultat, ell desvia l’atenció cap a l’entorn.

4.Parlem dels mites del Barça. Samitier i Kubala, com a futbolistes, van ser molt millors que com a entrenadors. Cruyff i Guardiola, com a entrenadors, van donar més rendiment, més alegries i molta més influència sobre el futbol mundial de tot el que van aportar al Barça com a jugadors. Xavi, de moment, pinta que serà més del primer grup. Fer-lo fora? No, per tres motius. No hi ha cap alternativa que il·lusioni, no hi ha calers per indemnitzar qui acaben de renovar fins al 2025, i tres, Laporta es quedaria sense paraigua.