No són tan terribles els grups de WhatsApp de l’escola, ni destorben tant, ni distreuen més que el de la família, que el dels amics, que aquell que vas muntar per un sopar. No hi ha ningú que vulgui dedicar-se a parlar tot el dia als grups de WhatsApp de l’escola, i aquelles que escriuen “Gràcies” i contesten sempre qualsevol pregunta també tenen mil coses al cap i només volen ser amables.
Pots no parlar mai al grup de WhatsApp de l’escola i ningú t’ho retraurà. Pots sortir-ne i ningú t’ho retraurà. Si un dia cal res, segur que les amables que sempre contesten al grup de WhatsApp et diran que “s’ha decidit” de comprar una planta per al de música, que ha tingut un bebè. Pots silenciar el grup, pots mirar-lo distretament, aviam què diuen. Ja sabem que si tal pare diu que en Pol ha plorat el primer dia, vint pares i mares contestaran que pobret, que segur que demà anirà millor. Aquests vint pares no pateixen tant per en Pol com per les normes socials. L’amabilitat cada cop és més miraculosa, rara, luxosa.
És cert que als grups de WhatsApp de l’escola de vegades n’hi ha un que busca barallar-se o que es creu més llest i elevat que els altres, perquè ell no és com aquests vulgarots i de vegades contesta amb sarcasmes o ironies. Demà potser escriurà: “Quina novetat!!!” quan la mare d’en Pol expliqui que el nen ha vomitat de nervis. Els altres, en canvi, escriuran: “Que es millori”. Aquest que busca barallar-se o ser irònic podria aspirar, segur, a batalles més elevades, que la d’aquest pobre xat.
El que no cal, el que no cal de cap manera és odiar el xat de l’escola i, llavors, posar-ne captures de pantalla i comentaris enginyosos a Twitter. Més pesats que els dels xats de pares són els que es queixen dels xats de pares a Twitter. I de tota manera, s’ha de tenir present que tot, tot, tot absolutament tot es pot acabar enyorant.
